El Temor d’un Home Savi
per Pere Sanmartí el gen.23, 2012, a Fantasia
Aquest cap de setmana he finalitzat el que és un dels grans llibres dels últims temps -sé que potser dic això massa sovint, però és que últimament només faig que llegir autèntiques joies!!-, una novel·la que esperava amb ànsies des que es va publicar en anglès i es va posar data a la seva aparició al nostre país. És un dels llibres -juntament amb els d’en George R.R. Martin i la saga de Cançó de Gel i Foc- que amb més ganes he esperat, desitjant que fora el que ha estat: un plaer.
El Temor d’un Home Savi -si! per fi les editorials comencen a tenir en compte el lector catalanoparlant!- és un llibre de més de 1200 pàgines, 1200 pàgines que he devorat, que m’he polit amb unes poques hores, heus aquí l’addicció que m’ha provocat. És una història coral que continua explicant la vida d’en Kvothe iniciada amb la genial “El Nombre del Viento” -ara disponible també en català!- i tot i que és plena d’elements ja coneguts pels habituals de la fantasia -la màgia de noms, l’esquema del viatge iniciàtic, etc., etc.- i no ens proporciona nous elements sorprenents -com si fa en Brandon Sanderson en les seves novel·les- segueix essent una de les millors històries publicades en les últimes dècades. Com deia a la ressenya de El Nombre del Viento, és una crònica més propera a la realitat que l’habitual al gènere, sembla més una crònica històrica que una novel·la de fantasia, molt a l’estil d’en George R.R. Martin a Cançó de Gel i Foc.
Patrick Rothfuss torna a l’atac amb una narrativa genial, amb un sentit de la narració molt ben portat i per molt que a la novel·la no passin coses gaire èpiques, no hi ha ni una sola pàgina en la que t’avorreixis o arribis a pensar que la trama va lenta, és com dic, una història coral de la vida d’un famós arcanista i com a tal, en Rothfuss, ens dona detalls de la vida d’aquest heroi sense deixar de banda la part fosca i humana d’en Kvothe, esdevenint d’aquesta manera una autèntica crònica vital en un món hiper-real on, a diferència d’altres móns de fantasia, la fam, els diners, el aconseguir roba, la diferències socials, les diferències culturals, polítiques i el llarg etcètera de coses que fan d’un món un lloc complex, conten, són determinants. No és un món on es puguin viatjar centenars de quilòmetres sense que a un l’assaltin bandolers, passi gana, fred al dormir al ras o calor en les hores puntes del dia, i és això el que fa que les novel·les d’en Rothfuss, juntament amb un llenguatge molt cuidat, siguin tant especials.
Aquest segon volum de la sèrie La Crònica de l’Assassí de Reis (Kingkiller Chronicles) reprèn la història d’en Kvothe a la universitat de màgia i continua explicant-nos amb la mestria genial d’en Patrick Rothfuss la vida dels primers anys a la universitat i com, mica en mica, en Kvothe es va convertint en llegenda gràcies a les seves aventures i, com no, amb una mica d’ajuda dels rumors que ell mateix escampa. No vull explicar res de la trama -tot i que seria una feina monumental intentar resumir 1200 pàgines sense deixar-se res-, només us dic una cosa: si us va agrada El Nom del Vent, no us podeu perdre aquesta segona part i si sou dels que us vau perdre el plaer de llegir el primer llibre, doncs ara en teniu dos!
Ara al que escriu aquestes línies no li toca més remei que esperar, amb impaciència, el proper volum d’aquesta magnífica història.
Conclusió: Una continuació fantàstica de El Nom del Vent, imprescindible i que en pocs anys es convertirà en un clàssic. Sincerament, si no el llegiu us esteu perdent una gran història, unes meravelloses hores de lectura i un autèntic plaer per a la imaginació.
Títol: El Temor d’un Home Savi
Títol Original: The Wise Man’s Fear. The Kingkiller Chronicle: Day Two
Saga/Núm.: Crònica de l’Assassí de Reis, 2n volum
Autor: Patrick Rothfuss
Editorial: Rosa dels Vents
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent Alt
La Era del Diamante: Manual Ilustrado para Jovencitas
per Pere Sanmartí el gen.18, 2012, a Cyberpunk
La Era del Diamante: Manual Ilustrado para Jovencitas és un d’aquells llibres que apareixen a totes les llistes de recomanacions i imprescindibles de ciència ficció des de fa anys. És un llibre que tot i tenir un títol més propi, potser, de la literatura romàntica és un clar exemple de la corrent anomenada “hard sci-fi” i del cyberpunk.
Oblideu-vos per un moment del títol i mireu-vos els premis que la novel·la ha rebut i, sobretot, el background i l’historial del seu autor: Neal Stephenson. Us sona de res? Criptonomicon, Snow Crash i un munt d’altres magnífiques històries i novel·les. Així doncs, sumeu el concepte de “hard sci-fi” i el seu autor i us trobareu amb una novel·la impressionant amb un títol que pot dur a més d’un o una a una confusió.
Tenim entre mans una novel·la que es caracteritza per ser difícil i densa -sobretot a les primeres pàgines- i que se situa en un futur pròxim, un futur estrany i canviat enormement gràcies a la nanotecnologia. La Era del Diamante, com a bona novel·la de cyberpunk hard sci-fi, és difícil de seguir ja que en cap moment ens situa en context, en cap moment es para a explicar totes les característiques socials, tecnològiques, econòmiques i polítiques que governen el món que ha sorgit de la ment d’en Neal Stephenson; ja des de la primera pàgina ens deixa caure en un món nou, totalment canviat, amb argot propi i paraules i significats nous sense situar-nos, és feina del lector gaudir del repte que suposa entendre el context en el que es desenvolupa la trama tot recollint les píndoles que l’autor, magistralment, ha deixat per al nostre gaudi.
Deixant de banda el repte de comprendre l’entorn en el que es desenvolupa la història, la trama és una barreja de conte infantil amb grans dosis de psicologia que ens presenta el creixement personal de Nell -la protagonista- tant a la vida real, com a la “vida virtual” que viu gràcies al seu llibre “màgic”. Un llibre capaç de simular una realitat virtual total i completa, totalment mal·leable, que reacciona i evoluciona a les respostes de Nell i que té com a únic objectiu proporcionar-li el coneixement que tota persona hauria de tenir des del punt de vista clàssic i romàntic, un punt de vista molt proper al punt de vista il·lustrat i de la renaixença. És una gran història èpica sobre l’educació de l’ésser humà i els reptes que suposaria per a la societat l’aparició d’una tecnologia tant avançada que permetria, per fi, educar les criatures explotant tot el seu potencial deixant de banda la perspectiva rígida i adulta tant allunyada de la ment dels infants.
El pitjor? fa tota la impressió que en Neal Stephenson no ha sabut com tancar aquesta magnífica història. La novel·la té dues parts clarament diferenciades, la primera és magistral i 100% recomanable, però la final comença a fluixejar i va clarament de més a menys un cop entren en joc les òrfenes xineses, la revolució dels punys i els capítols finals de la recerca de la Princesa Nell. Sembla que en el moment d’ajuntar les diferents trames s’hagi fet un embolic, de tants interrogants i subtrames oberts que hi ha als primers centenars de pàgines passem a un final sense massa solta ni volta, precipitat i que genera més confusió encara, de manera que al girar l’última pàgina hom es queda amb un regust agredolç identificat amb un “el que podria haver estat i no ha estat”.
Conclusió: Una bona història i un repte pel lector habitual de ciència ficció, no massa recomanable per a no iniciats però una gran mostra de les grans històries que es poden construir gràcies a aquest gènere tant fantàstic.
Títol: La Era del Diamante: Manual Ilustrado para Jovencitas
Títol Original: The Diamond Age
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Cyberpunk
Nota: Bé Alt
El Héroe de las Eras
per Pere Sanmartí el gen.07, 2012, a Fantasia
Ja està, ja he acabat la trilogia més impressionant que he llegit en els últims anys, ja he finalitzat una lectura apassionant i absorbent com poques: Mistborn d’en Brandon Sanderson. I és que, sense cap mena de dubte, Sanderson s’ha convertit en un autor referent del gènere de la fantasia i un autor referent de la meva biblioteca personal. Pocs com ell poden inventar-se i desenvolupar un món com el de “Imperio Final” amb una màgia basada en la física newtoniana i l’ús de la religió i el misticisme d’una manera tant brillant per construir una trama, una història, de més de 2200 pàgines que t’absorbeix i et fa participar. Especialment en el primer i l’últim volum.
A El Héroe de las Eras reprenem la història iniciada a El Imperio Final i deixada clarament a mitges a El Pozo de la Ascensión. Ha passat un any des que Elend Venture va perdre el tron i Vin va alliberar “Ruina”, ara miren de construir un futur per a la població d’arreu de l’imperi mentre veuen com la boira cada dia triga més i més a desaparèixer sota la influencia del sol, com la pluja de cendra s’ha accentuat de tal manera que a moltes zones comença a cobrir la terra i a destruir cultius, com els Kolos -bèsties infernals i aparentment incontrolables- antigament sota control del Lord Legislador es passegen, ara, per arreu de l’imperi sembrant el caos i segant vides a tort i a dret, com els habitants de Terris han estat desterrats i la majoria de guardadors han caigut a mans dels Inquisidors, en definitiva, com sembla que s’aproxima a ritme accelerat el dia de la fi del món.
En aquest volum trobarem la resposta a moltes preguntes plantejades en els altres dos llibres, respostes a noves preguntes, descobrirem les motivacions del Lord Legislador, com és que va esdevenir un emperador gairebé immortal que va regir l’imperi durant mil anys i com es va crear aquest estrany món a mans de Ruina i Conservación. Aprofundirem en la psicologia i la relació de Vin i Elend però també guanyaran protagonisme personatges con Sazed, Fantasma i Brisa; tot plegat amb una narració que gaudeix d’un bon ritme que es torna trepidant en els últims capítols ajudant a assolir un clímax capaç d’arrancar una emoció al lector.
Sanderson és un mestre en fer veure al lector les coses tal qual les està vivint el personatge sense deixar masses pistes de cap a on conduirà la trama, hi ha parts que resulten evidents, però d’altres resulten esdevenir autèntiques sorpreses que faran augmentar l’estima del lector per la història. Jugarà amb la religió, la mitologia, les profecies i els diferents punts de vista i motivacions dels personatges per moure la trama general a la vegada que condueix al lector per tot aquest bast món.
I sense ànims de desvetllar-vos massa més -sempre és agradable anar descobrint les coses mentre gaudeixes de la lectura-, us animo a adquirir aquesta magnífica trilogia que trenca d’una vegada per totes els tòpics tolkienians i obre la porta a una revolució en el gènere de la fantasia. Per fi! aire fresc! sang nova! Visca!
Conclusió: Imprescindible, Imperdible, d’obligada lectura. Marca un abans i un després al gènere. Oblideu-vos de les històries repetitives, oblideu-vos de personatges plans únicament motivats pel bé o el mal pur, oblideu-vos dels herois i antiherois clàssics, ha arribat Brandon Sanderson!
Títol: El Héroe de las Eras
Títol Original: The Hero of Ages
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 3r volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Obra Mestra
El Pozo de la Ascensión
per Pere Sanmartí el gen.05, 2012, a Fantasia
Brandon Sanderson s’està convertint en un dels meus autors predilectes -amb permís d’en Scott Card i altres autors mítics i consagrats-. I és que encara no he llegit res seu que no m’hagi deixat impressionat, que no m’hagi deixat amb “ganes de més”. Aquest segon volum de la trilogia Nacidos de la Bruma o Mistborn és altre cop genial, si que potser ja no té l’element de sorpresa del primer llibre on la nova manera de veure la màgia, l’estructura de la societat i l’entorn on es desenvolupa l’acció era pur aire fresc en un gènere gris i apagat – a excepció d’en George R.R Martin o en Patrick Rothfuss- però continua desenvolupant una història super interessant amb un ritme clar, fàcil i addictiu.
Tal com diu la nota de Publisher Weekly: Voleu saber què va passar després de que guanyessin els bons? Sanderson respon a aquesta pregunta amb els dos següents llibres de la trilogia, continua la història però en comptes de seguir el clàssic viatge d’iniciació de l’heroi, aquest comença i finalitza al primer volum. Mentre que El Imperio Final era auto-conclusiu, aquest segon volum ja segueix l’estàndard de les trilogies i deixa un porta oberta que duu directament a El Héroe de las Eras plantejant una nova trama basada en la llegenda i la profecia de Terris sobre Alendi que apareix recurrentment al primer volum.
Què va passar el dia després de la mort del Lord Legislador? Què va passar amb la rebel·lió skaa? I, ara que Kelsier és mort, què passarà amb l’estranya banda de lladregots que van lluitar contra l’establishment? Elend Venture s’ha convertit en rei de Luthandel i amb l’ajuda de Vin i la Banda de Kelsier, mira de dur a la pràctica les seves idees polítiques mentre mira d’evitar una guerra oberta amb altres nobles que volen conquerir la ciutat a la cerca dels famosos dipòsits d’atium del Lord Legislador. Mentre tant, Sazed que ha anat pel món a predicar les seves religions fa un descobriment pertorbador: les bromes no marxen ja amb la sortida del sol i sembla que comencen a matar gent.
Amb aquest punt de partida, aquest segon llibre respon aquelles preguntes que tothom es fa davant del típic happy end del gènere a la vegada que profunditza més i més en el sistema de màgia “newtonià” que s’ha tret de la màniga en Sanderson i, després de la desaparició de l’omnipresent Kelsier, la novel·la ajuda a situar en primer pla altres personatges de la trama aconseguint dotar-los d’una profunditat genial.
Conclusió: Un altre genial novel·la d’en Brandon Sanderson, un excel·lent narrador que aconsegueix enganxar des de la primera plana fet que dona ales a les 700 i escaig pàgines del llibre. Tot i no ser tant sorprenent com El Imperio Final, és un llibre 100% recomanable, que trenca esquemes del gènere fantàstic i que fa gaudir increïblement d’una molt bona història.
Títol: El Pozo de las Ascensión
Títol Original: The Well of Ascension
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 2n Volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent
La Gente del Margen
per Pere Sanmartí el nov.07, 2011, a Post-Apocalíptic
La Gente del Margen d’en Orson Scott Card és un llibre que gràcies al seu format m’he anat llegit a trossos. Vaig començar-lo a l’estiu i per varies circumstàncies hi he intercalat els llibres de La Guàrdia i Homefront; però finalment he finalitzat amb tots els relats curts que conformen aquest llibre.
La Gente del Margen és un llibre polèmic, i no per plantejar un escenari post-apocalíptic nuclear, sinó per les referències gens dissimulades a la religió dels Mormons, congregació que com tots sabem en Scott Card en forma part i n’és un ferm defensor. Aquesta polèmica sempre ha acompanyat a l’Orson Scott Card, sempre hi ha qui en les seves novel·les i relats hi troba elements de la religió mormona i evidentment en una novel·la on s’expliquen relats d’una època post-apocalíptica, post-holocaust nuclear on l’únic reducte de civilització i de govern que queda als Estats Units es troba al voltant de Salt Lake City i al voltant de la fe mormona, no podia ser una novel·la que passés desapercebuda als polemistes d’arreu.
Personalment, a l’inici de la novel·la si que em feia una mica de basarda el llegir el que semblava un pamflet mormó, però essent Scott Card qui és li vaig donar una oportunitat i un cop superada la primera reticència al tema religiós la novel·la em va agradar, és una autèntica delícia i simplement és una sèrie de relats que al més pur estil Scott Card expliquen més el que senten les persones que no pas el que passa al seu voltant. Com sempre, en les seves novel·les Scott Card posa l’ésser humà, les seves contradiccions, la seves debilitats i la seva psicologia al centre de la trama fent que l’entorn sigui una simple excusa per explicar com el protagonista de cada relat se sent i interactua amb la seva realitat.
La novel·la, tal com he comentat anteriorment, es composa d’una sèrie de relats independents entre si, tot i que amb un context i una història general comuna que fa de fil conductor. Se’ns presenten una sèrie de personatges, alguns errants, d’altres que són pagesos amb infinitat de problemes, d’altres que són comediants nòmades i que viuen del que la gent els ofereix a canvi dels seus espectacles; però al final, tots són membres d’una mateixa societat, d’una mateixa comunitat, una comunitat que està i ha d’estar per sobre de tot ja que la fallada d’un sol dels membres pot fer perillar la llarga i dura batalla contra el clima i a favor de la recuperació dels Estats Units.
Com que la societat perfecta no existeix, ens trobarem amb pagesos i bisbes corruptes, gent que roba el gra dels seus veïns per vendre’l al mercat negre, gent que no accepta la religió oficial i malviu a les terres ermes del voltant del Mar Mormó, gent amb somnis de millora i gent melancòlica que encara recorda com eren els EUA abans de la gran destrucció.
Menció a banda mereix l’últim relat. Tot i estar situat en el mateix espai temporal que la resta de relats, aquest en difereix completament. No tracta de la comunitat mormona, no tracta sobre el dia a dia de la gent que viu als EUA post-holocaust sinó que tracta sobre el renaixement de l’Amèrica dels nadius, de l’Amèrica que definitivament han perdut els mormons i els europeus a causa dels seus actes, de l’Amèrica que ha de tornar a mans dels seus habitants originals, de l’aparició d’una nova raça que supera l’autoodi dels nadius i que lenta però inevitablement van recuperant les seves terres i expulsant els “colons”.
Conclusió: La Gente del Margen és una bona novel·la, amb una literatura bonica, fins i tot poètica. Ens presenta un món devastat però on l’esperança i el futur hi tenen cabuda. Podria resumir-ho en poques paraules: és una mena de quadre, de pintura, una imatge que presenta un desert a l’estil Mad Max amb una mena de cowboy futurista protegint quatre plantes mal contades d’una granja.
Títol: La Gente del Margen
Títol Original: The Folk of the Fringe
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Post-Apocalíptic
Nota: Bé Alt
-
-->
Aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons
