StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Hola, el meu nom és Pere Sanmartí i Rodríguez, sóc un noi normal i corrent, català, culé i ateu citant una famosa frase d’un antic professor de químiques de BUP (ell no era ateu però hehe).

Vaig néixer a Barcelona ja fa uns quants anyets de pare sabadellec i mare andalusa integrada (és a dir, catalana). He viscut gran part de la meva vida a la bonica ciutat de Sabadell, si ja sabeu, la capital aquella del Vallès Occidental que té un barri marítim anomenat Barcelona i una barriada de muntanya anomenada Terrassa (haha és conya! ^__^) i per coses de la vida, ja fa una bona temporada que visc a l’únic país independent de la nació, és a dir, el Principat d’Andorra.

Localització: A cavall entre Andorra i Catalunya, dos grans països que a la resta del món no sap on col·locar al mapa i que podrien ser molt més del que són.

Nacionalitat: Catalana (per molt que no sigui reconeguda internacionalment).

M’agrada: Llegir, especialment novel·les de fantasia, de ciència ficció, històriques, també m’agrada l’assaig polític bo i interessant, la història (en sóc un geek), la política ben entesa, veure bones sèries de televisió, anar al cinema, la bona cuina d’aquí i de fora, fer el ganso, riure, veure anime, el Telenotícies, Polònia, Afers Exteriors, documentals i una pila de coses més que es faria etern enumerar-les totes.

No m’agrada: Els polítics covards, els trepes, els hipòcrites, els traïdors, la gent que té com a màxima aspiració esdevenir ser un funcionari incompetent, el tracte deficient dels treballadors dels comerços/bars/restaurants, el nacionalisme espanyol autoanomenat no-nacioanlisme (coi! com a mínim reconeix el que ets!), l’església catòlica, romana i apostòlica (no esmento la religió eh?), totes les sangoneres que viuen a cos de rei gràcies a les menjades d’olla i a la bona fe de la gent i un llarg etcètera.

El meu somni: Poder celebrar amb els amics i la família el dia de la Independència de Catalunya i alliberar-nos d’una vegada per totes del pes mort que ens ofega cada dia més com a poble i com a cultura per poder esdevenir allò que vulguem ser.

Misteris que voldria resoldre: Perquè ja no pots trobar patates braves de veritat? Perquè la gent ja no lluita pel que vol? perquè la gent quan se sent indignada l’únic que fa és queixar-se i renegar però no actuar? Perquè un poble tradicionalment fort, amb empenta, lluitador i gens mesell ha esdevingut un poble covard, amb síndrome d’Estocolm i que ha canviat el referent social nordeuropeu per un referent social de menys qualitat?

Misteris que no vull resoldre: Perquè hi ha gent que prefereix viure una vida governada per la ignorància.

Tinc: Grans amics, un BMW Mini Cooper R50, molts llibres, un iMac, un iPhone, una Nikon D90, varis rellotges, massa roba.

Vull tenir: Una casa digna on poder viure bé i tranquil·lament i en la que hi puguin viure els meus fills.