StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Sota aquest nom -ara famós gràcies a la sèrie de TV d’ABC- s’amaga un llibre que fa uns anys s’havia publicat com a “Recuerdos del Futuro”. Aquesta novel·la d’en Robert J. Sawyer tot i compartir portada i nom -avui al 2010- amb la sèrie de TV, poc hi té a veure. La sèrie agafa la idea general del llibre, però els yankis fan de les seves i canvien doctors en física per agents del FBI i Suïssa per Estats Units; així que si heu vist la sèrie, no descarteu aquest llibre! tenen una base en comú (el flashforward) però la història en si és diferent. I si la sèrie no us va agradar, tampoc descarteu aquest llibre de ciència ficció hard perquè val la pena.

Flashforward és una novel·la de viatges en el temps, però en comptes de ser un viatge on la matèria -normalment el protagonista- va a un passat o a un futur més o menys llunyà, en aquest cas, Sawyer fa viatjar la consciència de la humanitat, no la consciència d’una sola persona, sinó la de tots els habitants de la terra amb conseqüències funestes.

Durant un experiment científic a l’accelerador de partícules subterrani del CERN (Suïssa), un accident -o una casualitat- fa que la consciència mundial viatgi cap al futur, salti, durant gairebé dos minuts, vint-i-un anys endavant. Durant aquests dos minuts de viatge, en el present tot ésser humà perd el sentit, la consciència del present, fent que tothom deixés de fer el que estava fent (dormir, conduir, pilotar, menjar…) cosa que provoca incomptables accidents, amb milers de morts, ferits i multitud de desgràcies arreu del món. Però, el més important, no són els morts, sinó les conseqüències socials, polítiques i econòmiques d’aquesta visió del futur. Hi ha gent que s’ha vist amb altres parelles, s’han vist nous invents i nova tecnologia revolucionaria, hi ha governs que han caigut i totalitarismes que continuen, gent que veu frustrats els seus somnis i hi ha gent que, però, no ha vist res, no recorda res d’aquests dos minuts. Una gent que sap que d’aquí vint-i-un anys haurà mort.

Amb aquest punt de partida i basant-se especialment en la vida i evolució dels dos principals científics responsables de l’experiment -un es veu al llit amb un altra dona quan és apunt de casar-se i un altre que no ha vist res- Sawyer inicia una novel·la especulativa plena de llenguatge i coneixements científics -és una novel·la de les que en diuen hard sci-fi- on juga amb l’argument principal per fer-nos veure dos exemples de les implicacions a nivell mundial del flashforward i fa girar la novel·la al voltant de tota una sèrie de qüestions existencials cabdals. Es pregunta si la visió del futur determina la humanitat, si el futur és mutable i existeix una infinitat de futurs o si per contra el futur ja és escrit i res del que hom faci podrà variar el seu destí. Sawyer es pregunta sobre el lliure albir, sobre si és una il·lusió o si només afecta el present sense modificar el gran curs de la història i especula amb l’existència de móns paral·lels centrant-se més en les conseqüències socials del salt temporal que no pas en l’explicació de què l’ha provocat.

Robert J. Sawyer aconsegueix brodar una novel·la de les que en diríem purament de ciència ficció; potser no apta per a tots els públics a causa d’un ús intens de coneixements i llenguatge científic amb una col·lecció d’aforismes i pensaments filosòfics que li donen un cos i un ambient relativament profund i complex. En tot cas, però, tot i ser una novel·la “hard sci-fi” no es fa gens pesada i un lector habitual no hauria de tenir cap mena de problema per seguir-la i només necessitaria un diccionari físic en alguns moments puntuals per satisfer la seva possible ànsia de coneixements ja que Sawyer escriu d’una manera fluida, amb multitud de diàlegs que fan que les pàgines passin volant i amb notes de premsa d’arreu del món que ens ajuden a situar-nos en les conseqüències del salt i en la col·lectivitat humana que viu el moment.

Conclusió: Una bona novel·la, de consum ràpid -a l’estil best sellers d’en Crichton, Follet i companyia-, entretinguda i que aconsegueix fer-nos pensar sobre el teixit temporal, les paradoxes i el lliure albir.

Títol: Flashforward
Títol Original: Flashforward
Autor: Robert J. Sawyer
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció – Viatges en el Temps
Nota: Bé Alt

No fa ni dos minuts que he acabat de llegir el millor llibre, la millor història que he tingut el plaer de llegir en aquests trenta-un anys de vida. Si Orson Scott Card ja era un dels meus autors insigne i un del predilectes del tipus de literatura que m’agrada, que em fa gaudir i que estimula tot el meu ésser, després de llegir les prop de 410 pàgines de “Maestro Cantor” Scott Card s’ha convertit sense cap mena de dubte en l’AUTOR. I és que tot i que l’impacte és molt recent i ja sabem que el pas del temps ho varia tot -inclosos els sentiments més forts- Maestro Cantor ha pujat directament al Top10, a la primera posició, s’acaba de convertir en la meva novel·la estrella. Noto que m’ha deixat marca, em sento diferent, estic extasiat com poques vegades tot i la penosa edició d’Ediciones B i Zeta Bosillo -el llibre és ple de faltes, de paraules a les que els hi falten lletres, paraules que apareixen com bolets en frases on no pertoca i un llarg etcètera de despropòsits que demostren una falta de cura en la feina d’un editor descomunal-.

Maestro Cantor és una de les primeres novel·les d’en Card, anterior al seu gran èxit: “Ender’s Game”, i és un desenvolupament del relat  curt “L’Ocell Cantaire d’en Mikal” -inclòs a la recopilació Retrets i Lloances-. Un relat que fa uns mesos quan el vaig llegir ja em va impactar en certa manera. Maestro Cantor és considerada juntament amb Hart’s Hope i evidentment Ender’s Game, com les millor novel·les de Card. De fet la dura crítica nord-americana de l’època -Songmaster va ser publicat el 1980- esperava que Card no triomfés amb Ender al haver assolit ja el cim del seu talent; cosa que a bé de nosaltres, els seus lectors, evidentment no va ser així.

En aquesta fantàstica novel·la se’ns presenta la història de l’Ansset, un bell nen que de ben petit és separat a la força de la seva família i del seu entorn confortable i segur, per ser venut en una mena de mercat d’esclaus. Ansset, però, té la sort de ser reconegut com a potencialment apte per una escola una mica especial: La Casa del Cant. Ansset té una habilitat, té un talent extraordinari mai vist anteriorment: té la veu més prodigiosa i perfecta que La Casa del Cant hagi vist mai entre les seves parets. Ansset té el poder de magnificar les emocions de la gent. Amb l’ajuda de la seva mestra Esste, Ansset es convertirà en l’Ocell Cantaire personal de l’emperador de la galàxia Mikal, l’Ocell Cantaire més extraordinari que la història de la humanitat hagi vist mai, entrenat en el sublim art de cantar tan bellament que les seves cançons transmeten les idees i les emocions millor que les paraules i discursos que el millor orador pugi mai recitar. Després d’uns quants anys de vida monàstica a La Casa del Cant i de superar una dura prova, Asset amb només nou anys serà enviat a la Terra, la capital de l’imperi galàctic creat del no res pel tot poderós Mikal el Terrible, amb qui iniciarà una relació filial amb el ja vell emperador i es veurà, sense voler-ho, immers en les intrigues de palau.

Maestro Cantor és la novel·la paradigma d’en Card, és una novel·la ambientada en un Space Opera però clarament iniciàtica amb un nen alienat però amb un talent extraordinari que l’entorn i les circumstàncies faran que despunti per damunt de tot. La novel·la igual que Ender’s Game és una autèntica obra mestra dels sentiments, dels problemes que viu un nen superdotat en un món de mediocres, una oda a les emocions que en alguns moments són descrits amb tanta crueltat i detallisme que s’acosten al sadisme més pur. És Card en tot el seu poder, és Card amb la seva mestria per endinsar-se i endinsar-nos en la psicologia humana, en la d’aquells nens que ja no recordem que érem i en la d’aquells adults que som o serem. La història, clarament dividida en tres parts, agafa especial interès quan se centra en l’Ansset nen i l’Ansset avi i, al contrari que a Ender’s Game, la història no té el típic happy end que finalitza amb un heroi que retorna a casa triomfant, el final que ens prepara Card és un final que com la vida mateixa proporciona alguna que altra sorpresa i ens obre la porta a una reflexió filosòfica profunda que inconscientment ja hem anat fent al llarg de les pàgines d’aquest magnífic llibre.

Conclusió: Obra imprescindible per tots aquells que gaudiu de la literatura d’en Card. Imprescindible per aquells que us vàreu sentir identificats amb Ender. Imprescindible per aquells que gaudeixen d’una bona història amb quelcom més que no acció, trets i sexe.

Títol: Maestro Cantor
Títol Original: Songmaster
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B – Zeta
Gènere: Ciència Ficció – Iniciàtica
Nota: Obra Mestra

Aquest cap de setmana he acabat de llegir aquesta novel·la de ciència ficció especulativa, situada en una Catalunya, una Barcelona, d’un futur no massa llunyà en el que la sequera fa estralls arreu d’Europa i part del món.

El que més m’agrada de la ciència ficció és la seva gran capacitat de presentar-nos històries d’allò més diverses que ens poden traslladar a galàxies de distància o “simplement” traslladar-nos a futurs relativament propers fent especulació de les societats actuals. En aquest cas, l’Olor de la Pluja ens situa a l’any 2017 (aviat es convertirà en una ucronia) en una Catalunya que s’assembla moltíssim a l’actual, però plena de petits canvis que fa que la novel·la sigui un descobriment d’una altra realitat sense ser excessivament fantàstica.

En la Catalunya d’aquest temps, igual que a la resta de la conca mediterrània, s’està patint una de les pitjors sequeres mai registrades, una sequera tant greu que provoca les primeres migracions de l’interior del país cap a Barcelona on el govern promet un mínim d’aigua dessalada per a tots els refugiats que hi van arribant. És en aquest context quan la nostra història comença, i comença amb el relat de dos fugitius de la sequera -un pare i una filla- que malvenen el seu mas per quatre duros i que fan camí cap a Barcelona a la recerca d’una vida millor. També, però, la novel·la creua una altra trama argumental: l’assassinat misteriós d’un científic que posa en joc a en Marc Segirot, un inspector de l’europol desprestigiat i relegat a fer tasques administratives, i a l’Arnau Salord autor d’una teoria revolucionaria sobre les causes de l’actual sequera i company d’investigació del científic assassinat.

L’obra d’en De Manuel ens relata amb pèls i senyals aquesta Barcelona futurista envoltada de camps de refugiats i ens presenta les biografies dels protagonistes de forma gradual a mida que hom va endintsant-se en la lectura. Unes biografies que al ser tant diferents, ens presenten des de diversos punts de vista com és la societat de la Catalunya del 2017; esmentant aspectes per mi massa poc desenvolupats, com l’estigma dels seropositius, els gossos transgènics que usa la policia, el DIN genètic -al més pur estil Gattaca-, les rondes aèries, la tercera república i un llarg etcètera de petits detalls que apareixen amb compta-gotes, només de passada i que permeten imaginar-se una Barcelona molt semblant a l’actual però decididament diferent.

Personalment crec que l’obra, tot i tenir una prosa excel·lent, ser de fàcil lectura i que aconsegueix transportar-te a aquella Barcelona, és una obra fallida. M’explicaré: encara que el llibre comença amb la història de la Sara i el seu pare -els fugitius de la sequera- i que hi dedica moltes, moltes pàgines -és en aquests capítols quan De Manuel ens dona la majoria de detalls de la societat del 2017- la investigació de l’assassinat pren un excessiu protagonisme i deixa de banda tota l’especulació social, relegant a un segon pla la catàstrofe natural i els canvis socials causats pel desenvolupament científic, de manera que sembla talment com si l’obra fos una novel·la negra ambientada en el futur. La trama de la Sara i companyia sembla un postís per donar-li cos i context a la història principal, i encara que aquestes dues trames es creuen ho fan d’una manera forçada cap al final del llibre quan l’acció es precipita; al contrari del que passa amb les trames argumentals que protagonitzen en Marc i l’Arnau en les que els punts de contacte són múltiples i el creuament resulta molt més fàcil i creïble. El més decepcionant del llibre ha estat el final del mateix, no pas pel final en si -que al no ser un happy end suma punts- sinó per la manera en que s’escomet aquest final. Just quan la trama del thriller es posava d’allò més interessant, just quan la prosa pausada de tot el llibre s’accelera per encarar els moments més decisius de la història, l’autor es precipita i finiquita el tema en molt poques pàgines deixant un regust de final no massa meditat i decepcionant que potencia la sensació d’obra fallida.

Conclusió: Una novel·la acceptable, amb un regust agre-dolç que resulta interessant per l’especulació futurista d’una realitat tant propera com la Barcelona del 2017 però que no ha sabut treure suc totalment a les capacitats de l’autor i de la història.

Títol: L’Olor de la Pluja
Autor: Jordi De Manuel
Editorial: RBA – La Magrana
Gènere: Ciència Ficció – Especulativa
Nota: Bé

Ahir a la nit vaig acabar de llegir Ender en el Exilio després de només tres “estones” -de varies hores- de llegir compulsivament. Un llibre fantàstic d’un dels meus escriptors predilectes: l’Orson Scott Card. Gràcies a la meva llibretera de confiança -moltes gràcies Àngels!-, he pogut tenir a les meves mans i llegir aquesta esperadíssima novel·la de l’Univers Ender abans que oficialment es posés a la venda, de fet surt a la venda demà dimecres 17 de març.

Ender en el Exilio se situa cronològicament entre el final de El Juego de Ender i La Voz de los Muertos i segons el mateix Card se situaria entre el capítol 14 i 15 de El Juego de Ender. Es podria considerar com una obra paral·lela a la saga de l’Ombra (saga Bean) tot i que centrada en Ender. Res a veure, com podreu veure, amb les ressenyes o la informació de contraportada que corren per internet i que situen l’acció 400 anys després de El Juego de Ender centrant l’acció a la colònia Ganges.

Aquesta nova novel·la comença un any després del final de la guerra contra els Insectors i quan els nens, els genis militars de l’Escola de Batalla, comencen a tornar als seus països d’origen, mentre que a l’Andrew Ender Wiggin no se li permet gaudir del mateix privilegi per por de les tensions que aixecaria que l’heroi de la humanitat, el més gran geni militar de tots els temps, acabés dirigint les forces militars dels Estats Units d’Amèrica. Com que Ender no pot tornar a casa, se li ofereix ser el governador del primer món insector colonitzat per la humanitat, càrrec que accepta acompanyat de la seva germana Valentine. És en aquest punt quan comença el nostre viatge, la nostra història.

Durant un viatge relatiu de dos anys, 40 anys per a la resta de la humanitat, Ender i Valentine -que no fan el viatge en èxtasi- viuen a la nau comandada per l’Almirall Quincy Morgan, un investigant i repassant tots els informes dels xenobiòlegs de tots els móns insectors descoberts i colonitzats i l’altra escrivint la Història de l’Escola de Batalla i de les Guerres Fòrmiques. Durant aquest viatge veiem com Ender va formant-se com a futur governador, com arriba a conèixer tots els colons pel seu nom i cognom mentre fa front a diverses intrigues, una d’elles encapçalada per l’Almirall Morgan que tenia planejat usurpar el poder i dirigir la colònia “controlant” a Ender. Enfrontament que se soluciona amb la mestria inigualable i sorprenent d’Andrew Wiggin.

Ender passa uns quants anys a Shakespeare com a governador -primer imposat per la F.I. i després com a governador electe- i ja cap al final del seu govern, viatja pel planeta acompanyat d’Abra per tal de localitzar un nou assentament per una nova nau de colons enviada des de la Terra. Durant aquest viatge d’exploració Ender i Abra localitzen unes estranyes estructures insector, i allí descobreixen una larva de Reina insector fertilitzada i apunt per regenerar l’espècie. Ender i la reina inicien una relació de descobriment mutu i el gran viatge ja conegut i descrit als llibres de la Saga d’Ender, amb una primera parada a la colònia Ganges on es trobarà a Virlomi -clar enllaç amb la saga de l’ombra-, on haurà de fer front a les intrigues d’en Randall Firth que es creu el fill d’Aquilles però que realment és el fill perdut d’en Julian Bean Delphiki i Petra Arkanian.

Aquesta nova novel·la de l’univers Ender és fantàstica, no arriba al nivell de “sorpresa” del Juego de Ender ja que és quelcom extremadament difícil, però és igualment bona, de lectura fàcil, intensa, amb el toc intimista i psicològic característic d’en Card, on es nota la maduresa com a escriptor del mateix Card, que és capaç de transportar-te dins de la nau que duu els germans Wiggin a Shakespeare, capaç d’immersar-te dins el cap d’Ender, capaç d’arrancar-te una llàgrima en algun moment especialment emotiu i capaç, en definitiva, de fer de manera excel·lent la feina de tot bon escriptor: transportar-te a una altra realitat i fer-la creïble.

Conclusió: Un gran llibre que ens aporta més detalls de la vida d’Ender, de l’univers d’Ender i que lliga les dues grans sagues de la ciència ficció actual. Imprescindible si voleu comprendre més aquest món i a Orson Scott Card.

Títol: Ender en el Exilio
Títol Original: Ender in Exile
Saga/Núm.: Ender’s Game. 2on volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent Alt

Aquest cap de setmana, com una mena de prèvia a la lectura de Ender en el Exilio, m’he llegit aquest conte curt d’un dels meus autors predilectes: Orson Scott Card.

Aquest llibre, només amb aquesta curta història sobre un Nadal a l’Escola de Batalla, tenia sentit fa un any quan es va publicar perquè incloïa el primer capítol de l’esperadíssim Ender’s Exile que sortirà a la venda -en castellà- aquest dimecres dia 17 de Maig. Si, també té sentit pels fanàtics de la sèrie d’Ender, no ho negarem, però pel meu gust el petit conte era això, massa petit.

Guerra de Regalos ens situa a l’Escola de Batalla just quan Ender encara hi era, per tant ens situem en un temps contingut dins del Ender’s Game però amb un altre protagonista i amb algun “cameo” dels nostres coneguts i estimats genis militars. Zeck Morgan és el protagonista d’aquesta novel·la curta, un nen que com Andrew Wiggin i la resta dels companys que hem conegut al llarg de totes les novel·les d’aquesta sèrie va ésser escollit per les seves capacitats mentals i militars per a lluitar contra els Insectors; però, el que fa que la història d’en Zeck sigui diferent és que la família Morgan i ell mateix son uns devots i fanàtics cristians pacifistes.

Zeck és dut a l’Escola de Batalla i entrenat, però sempre fidel a les seves conviccions es nega a participar en qualsevol acció bèl·lica, fet que provoca que tant professors com alumnes el vaig desplaçant i deixant de banda mica en mica. Amb una intel·ligència extraordinària en Zeck serà capaç d’enfrontar alumnes i crear situacions inestables per tal d’aconseguir que el retornin a casa amb el seu estimat i adorat pare.
Quan un nen d’origen holandès fa un regal a un compatriota seu en motiu d’una festivitat tradicional del seu país emmarcada dins del Nadal, Zeck veurà els seus drets religiosos lesionats i ho denunciarà als professors, que amb la política de prohibir tota expressió religiosa provocarà un enfrontament, una lluita, dins l’escola entre les diferents religions i tradicions existents a causa de la gran varietat de procedències dels alumnes. Un conflicte que serà resolt, altre cop, per el nostre estimat Ender Wiggin que al acostar-se i entendre un Zeck completament aïllat el farà replantejar algunes d’aquestes creences suposadament inamovibles.

La novel·la en si no aporta gran cosa a la saga, de fet podria ser tranquil·lament un capítol secundari de El Juego de Ender, però coneixent a en Card, de ben segur que en el seu moment li van quedar ganes d’explicar el conflicte entre religions i ho ha aprofitat per fer una novel·la curta -menys de 100 pàgines- amb un Ender que amb prou feines apareix per tal de donar-li una mica de cos a tot plegat. La resta del llibre encara aporta menys a l’univers Ender ja que només conté el pròleg d’en Miquel Barceló que serveix per “recordar” les anteriors novel·les i la presentació de la gran novetat llargament esperada: la continuació d’Ender’s Game: Ender’s Exile.

A mi personalment aquesta novel·la curta de fàcil lectura l’únic que m’ha aportat ha estat una re-immersió, anys després, a l’univers Ender i a l’atmosfera de l’Escola de Batalla per poder encarar completament motivat la lectura d’Ender en el Exilio.

Conclusió: Novel·la curta, de fàcil lectura, distreta però prescindible.

Títol: Guerra de Regalos
Títol Original: War of Gifts
Saga/Núm.: Ender’s Game. Història a incloure en el 1er volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Aprovat