StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana, després d’una petita pausa, he finalitzat un llibre que em vaig comprar per impuls i amb totes les reserves del món, però que ha acabat sorprenent-me gratament: Guerra Mundial Z, el llibre del fill del conegut Mel Brooks: Max Brooks.

Han passat pocs anys des del final oficial de la Guerra Mundial Z, de la lluita contra la supervivència de l’espècie humana, de la guerra total que gairebé va dur l’espècie humana al punt de l’extinció. Ara que aquells terribles fets encara resten frescos a la nostra memòria, en Max Brooks gràcies a la seva feina com a enviat especial de l’ONU per a la documentació de la Guerra, ha recollit en una sèrie d’entrevistes el caràcter humà del conflicte i ens explica com es va organitzar la humanitat per fer front a un enemic comú, implacable i gairebé indestructible: els zombies.

Una de les coses que més m’ha sorprès de la novel·la és que precisament s’allunya dels formats típics i tòpics. Una història de zombies explicada en paper i no en una sala de cinema tronada ja és nou -com a mínim per mi-, però el que més impacta és el punt de vista que pren l’autor. En comptes d’agafar un protagonista per conduir tota la trama, Max Brooks es col·loca al bellmig de la mateixa com a periodista i escriptor amb un encàrrec de la ONU i ens relata de manera breu i magistral petits fragments de la guerra gràcies al gènere de l’entrevista personal.
Guerra Mundial Z és tota una col·lecció de petits fragments de la guerra, organitzats en capítols curts que allunyats de la parafernàlia èpica que normalment envolten aquestes narracions, ens proporciona una visió molt més directa, neutral, objectiva i propera del conflicte per la supervivència humana. Brooks aconsegueix que amb el seu llibre, el lector vagi sumant fragments de la mateixa manera que en un trenca-closques, fins crear una imatge general d’un dels pitjors moments de la humanitat.

La veritat és que tot i que aquesta manera de desenvolupar una trama evita l’ús de tècniques bàsiques com l’identificació del lector amb un dels personatges protagonistes i per tant, dificulta l’immersió del públic en la història que un vol explicar, en Brooks és capaç d’inserir-nos en aquell món, de fer-nos patir, simpatitzar o odiar segons el personatge o el relat que ens explica.
Els capítols curts fan que en cap moment la lectura se’t faci pesada i eviten el cansament que pot provocar l’anar seguint les aventures o desventures d’un o varis protagonistes, a l’hora que la seva disposició cronològica aporta un ritme trepidant i genera en el lector una ànsia per saber més sobre el desenvolupament de la guerra i sobre les històries personals dels protagonistes anònims o famosos d’aquells temps obscurs. El final ja conegut de la guerra -el Happy End on la humanitat recupera el seu planeta- és tant secundari que en realitat serveix més per contextualitzar el moment de les entrevistes que no pas per una altra cosa.

Conclusió: Un llibre molt recomanable, tant per la manera transgressora d’explicar-nos una història com per la història en si mateixa. Perfecte per a tots els públics, aficionats o no a la ciència ficció. De fet, no m’estranyaria veure aviat una peli made in Hollywood basada en el llibre.

Títol: Guerra Mundial Z
Títol Original: World War Z
Autor: Max Brooks
Editorial: Almuzara Editorial
Gènere: Ciència Ficció – Catastrofista
Nota: Notable Alt