StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

La Era del Diamante: Manual Ilustrado para Jovencitas és un d’aquells llibres que apareixen a totes les llistes de recomanacions i imprescindibles de ciència ficció des de fa anys. És un llibre que tot i tenir un títol més propi, potser, de la literatura romàntica és un clar exemple de la corrent anomenada “hard sci-fi” i del cyberpunk.
Oblideu-vos per un moment del títol i mireu-vos els premis que la novel·la ha rebut i, sobretot, el background i l’historial del seu autor: Neal Stephenson. Us sona de res? Criptonomicon, Snow Crash i un munt d’altres magnífiques històries i novel·les. Així doncs, sumeu el concepte de “hard sci-fi” i el seu autor i us trobareu amb una novel·la impressionant amb un títol que pot dur a més d’un o una a una confusió.

Tenim entre mans una novel·la que es caracteritza per ser difícil i densa -sobretot a les primeres pàgines- i que se situa en un futur pròxim, un futur estrany i canviat enormement gràcies a la nanotecnologia. La Era del Diamante, com a bona novel·la de cyberpunk hard sci-fi, és difícil de seguir ja que en cap moment ens situa en context, en cap moment es para a explicar totes les característiques socials, tecnològiques, econòmiques i polítiques que governen el món que ha sorgit de la ment d’en Neal Stephenson; ja des de la primera pàgina ens deixa caure en un món nou, totalment canviat, amb argot propi i paraules i significats nous sense situar-nos, és feina del lector gaudir del repte que suposa entendre el context en el que es desenvolupa la trama tot recollint les píndoles que l’autor, magistralment, ha deixat per al nostre gaudi.

Deixant de banda el repte de comprendre l’entorn en el que es desenvolupa la història, la trama és una barreja de conte infantil amb grans dosis de psicologia que ens presenta el creixement personal de Nell -la protagonista- tant a la vida real, com a la “vida virtual” que viu gràcies al seu llibre “màgic”. Un llibre capaç de simular una realitat virtual total i completa, totalment mal·leable, que reacciona i evoluciona a les respostes de Nell i que té com a únic objectiu proporcionar-li el coneixement que tota persona hauria de tenir des del punt de vista clàssic i romàntic, un punt de vista molt proper al punt de vista il·lustrat i de la renaixença. És una gran història èpica sobre l’educació de l’ésser humà i els reptes que suposaria per a la societat l’aparició d’una tecnologia tant avançada que permetria, per fi, educar les criatures explotant tot el seu potencial deixant de banda la perspectiva rígida i adulta tant allunyada de la ment dels infants.

El pitjor? fa tota la impressió que en Neal Stephenson no ha sabut com tancar aquesta magnífica història. La novel·la té dues parts clarament diferenciades, la primera és magistral i 100% recomanable, però la final comença a fluixejar i va clarament de més a menys un cop entren en joc les òrfenes xineses, la revolució dels punys i els capítols finals de la recerca de la Princesa Nell. Sembla que en el moment d’ajuntar les diferents trames s’hagi fet un embolic, de tants interrogants i subtrames oberts que hi ha als primers centenars de pàgines passem a un final sense massa solta ni volta, precipitat i que genera més confusió encara, de manera que al girar l’última pàgina hom es queda amb un regust agredolç identificat amb un “el que podria haver estat i no ha estat”.

Conclusió: Una bona història i un repte pel lector habitual de ciència ficció, no massa recomanable per a no iniciats però una gran mostra de les grans històries que es poden construir gràcies a aquest gènere tant fantàstic.

Títol: La Era del Diamante: Manual Ilustrado para Jovencitas
Títol Original: The Diamond Age
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Cyberpunk
Nota: Bé Alt

Ahir nit vaig acabar de llegir el meu últim llibre. Aquest cop l’escollit va ser un llibre de ciència ficció, del subgènere anomenat cyberpunk, cyberpunk dels anys 90 del segle XX que alguns anomenen post-cyberpunk. El llibre en qüestió és Snow Crash d’en Neal Stephenson, un gran escriptor amb el que ja vaig gaudir amb la trilogia Criptonomicón.

Aquesta novel·la combina d’una manera molt agradable la diversió, la intriga, la informàtica, l’especulació política i la història antiga, té un ritme constant i tot el nombre elevat de pàgines que té no hi ha cap moment en que l’acció s’aturi. Stephenson planteja un futur no massa llunyà en que les estructures d’estat s’han esfondrat i on diverses empreses han assolit el poder i tenen el control dels barris-estat que s’han generat arreu del planeta. Combina, també, la realitat (una mica obscura, trista i plena d’éssers humans amb vides mediocres) amb una realitat virtual on només hi tenen accés els millor informàtics, gent de diners i famosos, és a dir, l’elit de la societat.

La trama es desenvolupa a cavall entre aquestes dues realitats i se centra en la història personal d’en Hiroaki Hiro Protagonist, un repartidor de pizzes de la Mafia a la realitat i un dels millors hackers del món virtual i na T.A, una adolescent patinadora que treballa com a missatgera. La història s’inicia quan en Hiro descobreix l’existència d’un nou virus informàtic que és capaç d’afectar físicament a les persones i bloqueja la seva capacitat de llenguatge i de comunicar-se amb el seu entorn. La investigació al voltant d’aquest virus se centra en una sèrie de mites i llegendes de l’antiga Babilònia, en les religions i el control que aquestes tenen sobre la població tot fent una fotografia molt acurada d’un món de principis del segle XXI (recordem que la novel·la va ser escrita a principis dels anys 90 del segle XX) amb dosis d’humor, lluites i investigació policial.

Conclusió: Interessant i recomanable per aquells que tinguin un ment mínimament oberta

Títol: Snow Crash
Títol Original: Snow Crash
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Gigamesh
Gènere: Ciència Ficció – Cyberpunk
Nota: Notable