Morgan desenvolupa en aquesta novel·la una continuació en el futur de la nostra societat, una continuació brutal però creïble, on a gran part del món impera la llei de les mega-corporacions, la llei del diner. Som a l’any 2014, el món després de diverses crisis greus que han anat apareixent una darrera l’altra -efecte dominó l’anomena Morgan- es troba governat per grans corporacions amb molt de poder i molta influència, la diferència de classes s’ha accentuat fins al punt que una gran majoria de la població és pobre i viu reclosa en zones molt ben delimitades on impera la llei de la selva i on els governs -titelles de les empreses- no hi actuen. Aquest sistema econòmica ha creat una nova classe social, una elit mundial: els alts executius; capaços de canviar un règim, un govern o d’iniciar una guerra fent una trucada, pitjant un botó o donant una ordre a un subaltern. Chris Faulkner és el nostre protagonista, un alt executiu novell que s’ha guanyat l’ascens per mèrits propis i gràcies a la sang. I és que en aquest món d’alts executius els contractes i els ascensos s’aconsegueixen en duels a la carretera, amb cotxes que s’han convertit en armes brutals.

El futur que ens planteja Morgan en aquesta novel·la és clarament una extrapolació de l’actual societat i de les actuals multinacionals més cruentes i amb menys ètica. Morgan va escriure aquesta història pocs anys abans de l’esclat de l’actual crisi financera que ens ha permès descobrir moltes pràctiques criticables i si alguna vegada heu treballat en una multinacional d’estil diguem-ne “nord-americà”, us trobareu amb un univers que us sonarà i us immergireu encara més en aquestes fantàstiques línies ja de per si addictives.

Estem acostumats a veure articles, reportatges i novel·les que critiquen la globalització i la depredació de les grans corporacions que arriben a menysprear estats i governs, però el gran èxit de Morgan no és fer una crítica directa del sistema o d’explicar-nos com un pobre desgraciat de les classes baixes arriba al poder en un viatge iniciàtic i canvia la societat com a gran acte de fe i esperança per a la humanitat, no. Morgan és rotund i ens proporciona el punt de vista de la classe dominant. En Chris Faulkner és un executiu que treballa al departament d’Inversió de Conflictes, que com el nom indica, es dedica a invertir en petites guerres i cops d’estat que puguin proporcionar beneficis a l’empresa. En Faulkner no és un desgraciat que vulgui canviar el món, el món l’ha canviat, s’ha adaptat: en Chris viu en un món d’executius que menyspreen la majoria de lleis, que fan el que volen, que poden matar a qui els molesti quan vulguin sense por a les conseqüències d’unes lleis, d’uns governs -reduïts a simples realitats econòmiques- i d’unes institucions internacionals frívoles i sense poder real. Una classe dominant governada per l’ètica del rendiment, del benefici, dels actius i dels variables salarials capaç d’inciar una guerra a quilòmetres de distància o de fer volar un edifici per eliminar qui els destorbi.

L’autor és capaç de plantejar-nos una idea aparentment complicada de manera senzilla, fàcil, sense que es necessiti cap esforç per entendre aquest món, de manera que la lectura es converteix en una delícia, distreta i addictiva. Anirem descobrint el centre de Londres, la ciutat protegida, però també les zones on la violència i la pobresa és el pa de cada dia mentre el tercer món es dessagna per alimentar aquestes corporacions i encara que la lluita a les carreteres soni a acudit -pelis com Death Race han fet molt de mal- Morgan tracta tots els aspectes d’aquesta societat d’una manera molt seriosa. Les lluites a les autopistes desèrtiques -només els executius es poden permetre mantenir un cotxe- són brutals, primàries, autèntiques baralles de carrer explicades amb pèls i senyals de manera que el lector és capaç de posar-se a la pell del conductor i sentir el mateix que sent en Chris mentre vas devorant pàgines i més pàgines; els diàlegs entre Chris i la seva dona Carla són francs i clars, la vida dels executius fora de la feina està desenvolupada amb mestria i ens mostra la seva humanitat al mateix temps que ens mostra la seva cara més cruel i violenta en altres passatges del llibre. En definitiva, es nota que en Morgan s’ha treballat el relat i que ha consultat moltes obres sobre economia i la globalització -al final del llibre en tenim la llista- per desenvolupar una història de les millors que he llegit en els últims temps.

Conclusió: Una obra molt ben construïda, amb una redacció i una història addictiva capaç d’enganxar els més escèptics i que ens mostra una possible realitat, un possible futur no gaire improbable.

Títol: Leyes de Mercado
Títol Original: Market Forces
Autor: Richard Morgan
Editorial: Gigamesh
Gènere: Ciència Ficció – Distopia
Nota: Excelent Alt