StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana he acabat de llegir aquesta novel·la de ciència ficció especulativa, situada en una Catalunya, una Barcelona, d’un futur no massa llunyà en el que la sequera fa estralls arreu d’Europa i part del món.

El que més m’agrada de la ciència ficció és la seva gran capacitat de presentar-nos històries d’allò més diverses que ens poden traslladar a galàxies de distància o “simplement” traslladar-nos a futurs relativament propers fent especulació de les societats actuals. En aquest cas, l’Olor de la Pluja ens situa a l’any 2017 (aviat es convertirà en una ucronia) en una Catalunya que s’assembla moltíssim a l’actual, però plena de petits canvis que fa que la novel·la sigui un descobriment d’una altra realitat sense ser excessivament fantàstica.

En la Catalunya d’aquest temps, igual que a la resta de la conca mediterrània, s’està patint una de les pitjors sequeres mai registrades, una sequera tant greu que provoca les primeres migracions de l’interior del país cap a Barcelona on el govern promet un mínim d’aigua dessalada per a tots els refugiats que hi van arribant. És en aquest context quan la nostra història comença, i comença amb el relat de dos fugitius de la sequera -un pare i una filla- que malvenen el seu mas per quatre duros i que fan camí cap a Barcelona a la recerca d’una vida millor. També, però, la novel·la creua una altra trama argumental: l’assassinat misteriós d’un científic que posa en joc a en Marc Segirot, un inspector de l’europol desprestigiat i relegat a fer tasques administratives, i a l’Arnau Salord autor d’una teoria revolucionaria sobre les causes de l’actual sequera i company d’investigació del científic assassinat.

L’obra d’en De Manuel ens relata amb pèls i senyals aquesta Barcelona futurista envoltada de camps de refugiats i ens presenta les biografies dels protagonistes de forma gradual a mida que hom va endintsant-se en la lectura. Unes biografies que al ser tant diferents, ens presenten des de diversos punts de vista com és la societat de la Catalunya del 2017; esmentant aspectes per mi massa poc desenvolupats, com l’estigma dels seropositius, els gossos transgènics que usa la policia, el DIN genètic -al més pur estil Gattaca-, les rondes aèries, la tercera república i un llarg etcètera de petits detalls que apareixen amb compta-gotes, només de passada i que permeten imaginar-se una Barcelona molt semblant a l’actual però decididament diferent.

Personalment crec que l’obra, tot i tenir una prosa excel·lent, ser de fàcil lectura i que aconsegueix transportar-te a aquella Barcelona, és una obra fallida. M’explicaré: encara que el llibre comença amb la història de la Sara i el seu pare -els fugitius de la sequera- i que hi dedica moltes, moltes pàgines -és en aquests capítols quan De Manuel ens dona la majoria de detalls de la societat del 2017- la investigació de l’assassinat pren un excessiu protagonisme i deixa de banda tota l’especulació social, relegant a un segon pla la catàstrofe natural i els canvis socials causats pel desenvolupament científic, de manera que sembla talment com si l’obra fos una novel·la negra ambientada en el futur. La trama de la Sara i companyia sembla un postís per donar-li cos i context a la història principal, i encara que aquestes dues trames es creuen ho fan d’una manera forçada cap al final del llibre quan l’acció es precipita; al contrari del que passa amb les trames argumentals que protagonitzen en Marc i l’Arnau en les que els punts de contacte són múltiples i el creuament resulta molt més fàcil i creïble. El més decepcionant del llibre ha estat el final del mateix, no pas pel final en si -que al no ser un happy end suma punts- sinó per la manera en que s’escomet aquest final. Just quan la trama del thriller es posava d’allò més interessant, just quan la prosa pausada de tot el llibre s’accelera per encarar els moments més decisius de la història, l’autor es precipita i finiquita el tema en molt poques pàgines deixant un regust de final no massa meditat i decepcionant que potencia la sensació d’obra fallida.

Conclusió: Una novel·la acceptable, amb un regust agre-dolç que resulta interessant per l’especulació futurista d’una realitat tant propera com la Barcelona del 2017 però que no ha sabut treure suc totalment a les capacitats de l’autor i de la història.

Títol: L’Olor de la Pluja
Autor: Jordi De Manuel
Editorial: RBA – La Magrana
Gènere: Ciència Ficció – Especulativa
Nota: Bé