StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

No fa ni dos minuts que he acabat de llegir el millor llibre, la millor història que he tingut el plaer de llegir en aquests trenta-un anys de vida. Si Orson Scott Card ja era un dels meus autors insigne i un del predilectes del tipus de literatura que m’agrada, que em fa gaudir i que estimula tot el meu ésser, després de llegir les prop de 410 pàgines de “Maestro Cantor” Scott Card s’ha convertit sense cap mena de dubte en l’AUTOR. I és que tot i que l’impacte és molt recent i ja sabem que el pas del temps ho varia tot -inclosos els sentiments més forts- Maestro Cantor ha pujat directament al Top10, a la primera posició, s’acaba de convertir en la meva novel·la estrella. Noto que m’ha deixat marca, em sento diferent, estic extasiat com poques vegades tot i la penosa edició d’Ediciones B i Zeta Bosillo -el llibre és ple de faltes, de paraules a les que els hi falten lletres, paraules que apareixen com bolets en frases on no pertoca i un llarg etcètera de despropòsits que demostren una falta de cura en la feina d’un editor descomunal-.

Maestro Cantor és una de les primeres novel·les d’en Card, anterior al seu gran èxit: “Ender’s Game”, i és un desenvolupament del relat  curt “L’Ocell Cantaire d’en Mikal” -inclòs a la recopilació Retrets i Lloances-. Un relat que fa uns mesos quan el vaig llegir ja em va impactar en certa manera. Maestro Cantor és considerada juntament amb Hart’s Hope i evidentment Ender’s Game, com les millor novel·les de Card. De fet la dura crítica nord-americana de l’època -Songmaster va ser publicat el 1980- esperava que Card no triomfés amb Ender al haver assolit ja el cim del seu talent; cosa que a bé de nosaltres, els seus lectors, evidentment no va ser així.

En aquesta fantàstica novel·la se’ns presenta la història de l’Ansset, un bell nen que de ben petit és separat a la força de la seva família i del seu entorn confortable i segur, per ser venut en una mena de mercat d’esclaus. Ansset, però, té la sort de ser reconegut com a potencialment apte per una escola una mica especial: La Casa del Cant. Ansset té una habilitat, té un talent extraordinari mai vist anteriorment: té la veu més prodigiosa i perfecta que La Casa del Cant hagi vist mai entre les seves parets. Ansset té el poder de magnificar les emocions de la gent. Amb l’ajuda de la seva mestra Esste, Ansset es convertirà en l’Ocell Cantaire personal de l’emperador de la galàxia Mikal, l’Ocell Cantaire més extraordinari que la història de la humanitat hagi vist mai, entrenat en el sublim art de cantar tan bellament que les seves cançons transmeten les idees i les emocions millor que les paraules i discursos que el millor orador pugi mai recitar. Després d’uns quants anys de vida monàstica a La Casa del Cant i de superar una dura prova, Asset amb només nou anys serà enviat a la Terra, la capital de l’imperi galàctic creat del no res pel tot poderós Mikal el Terrible, amb qui iniciarà una relació filial amb el ja vell emperador i es veurà, sense voler-ho, immers en les intrigues de palau.

Maestro Cantor és la novel·la paradigma d’en Card, és una novel·la ambientada en un Space Opera però clarament iniciàtica amb un nen alienat però amb un talent extraordinari que l’entorn i les circumstàncies faran que despunti per damunt de tot. La novel·la igual que Ender’s Game és una autèntica obra mestra dels sentiments, dels problemes que viu un nen superdotat en un món de mediocres, una oda a les emocions que en alguns moments són descrits amb tanta crueltat i detallisme que s’acosten al sadisme més pur. És Card en tot el seu poder, és Card amb la seva mestria per endinsar-se i endinsar-nos en la psicologia humana, en la d’aquells nens que ja no recordem que érem i en la d’aquells adults que som o serem. La història, clarament dividida en tres parts, agafa especial interès quan se centra en l’Ansset nen i l’Ansset avi i, al contrari que a Ender’s Game, la història no té el típic happy end que finalitza amb un heroi que retorna a casa triomfant, el final que ens prepara Card és un final que com la vida mateixa proporciona alguna que altra sorpresa i ens obre la porta a una reflexió filosòfica profunda que inconscientment ja hem anat fent al llarg de les pàgines d’aquest magnífic llibre.

Conclusió: Obra imprescindible per tots aquells que gaudiu de la literatura d’en Card. Imprescindible per aquells que us vàreu sentir identificats amb Ender. Imprescindible per aquells que gaudeixen d’una bona història amb quelcom més que no acció, trets i sexe.

Títol: Maestro Cantor
Títol Original: Songmaster
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B – Zeta
Gènere: Ciència Ficció – Iniciàtica
Nota: Obra Mestra

Aquest matí he acabat la meva última lectura: “El Libro de los Cráneos” d’un dels millors autors de ficció psicològica de les últimes dècades del segle XX: Robert Silverberg.

Tot i que la idea central sobre la que es desenvolupa el llibre és la vida eterna, podem dir que no es una història de ciència ficció, sinó que és una història iniciàtica amb tics road movie: Un grup de d’amics universitaris descobreixen un manuscrit antic escrit en català medieval on se’ls ofereix la vida eterna. El preu a pagar, però, serà tant gran com la recompensa: dos dels quatre hauran de morir per a que els altres dos obtinguin el regal de la vida eterna. Un d’ells haurà de sacrificar-se voluntàriament i l’altre haurà de ser assassinat a mans dels seus amics.

Silverberg és especial, i el que comença essent una simple aventura amb un argument si fa o no fa ja gastat -la recerca de la vida eterna és un tòpic a la literatura universal des de fa mil·lènis- es converteix en un viatge de creixement personal, plenament psicològic, desenvolupat amb la fluïdesa i la originalitat que ens proporciona el fet que cada capítol sigui la visió personal, en primera personal, de la història de cada un dels quatre amics. El viatge dels quatre protagonistes al llarg de bona part dels EUA dels anys setanta del segle passat ens proporciona una visió de quatre joves que provenen de diferents ambients socials i econòmics -tenim un jueu erudit i tímid; un pagès de Kansas alt, fort i sense complexos; un ric d’una famosa família colonial despreocupat, arrogant i segur de si mateix; i un homosexual escarransit bohemi i manipulador- en ple conflicte amb una societat canviant cap a la racionalitat absoluta, i on el pensament científic ho governa tot.

Els quatre joves, cults i universitaris -amb tot el que implica aquesta paraula- es plantegen un bon dia d’hivern si fer cas d’un antic manuscrit que els proposa l’accés a la vida eterna, a la no mort, o fer cas de les idees racionals i descartar el text com a quelcom supersticiós, com a mite. Finalment decideixen -a pesar del Novè Misteri que anuncia que dos han de morir- provar sort i esbrinar si l’antic monestir d’Arizona que troben ressenyat en un vell diari és el que s’anomena al manuscrit i esbrinar si la secta encara existeix i els pot concedir la vida eterna. És en aquest punt en el que realment comença el viatge, i no el viatge pels EUA, sinó el viatge psicològic de cada un dels quatre protagonistes que mica en mica se’ns van mostrant com a éssers humans, imperfectes, amb secrets, amb tarannàs i personalitats properes que tot i desitjar la vida eterna, no volen mal a ningú.

El llibre, gràcies a l’estil fluid i ràpid d’en Silverberg, es llegeix d’una revolada, sense que cap capítol es faci pesat tot i plantejar la història com una evolució mental, com quelcom psicològic. És una profunda immersió en el ser psicològic, en l’ànima de l’ésser humà, subtil, misteriosa que difícilment podem classificar com fantasia o com a ciència ficció, es fa d’allò més dificil classificar-la en un cap dels grans gèneres de la literatura, i això que pot ser una murga, per mi, és una mostra del gran talent d’en Robert Silverberg.

Conclusió: Un gran relat, de marcat caràcter, peça central en la gran producció d’en Silverberg que ens proporciona una molt bona estona de gaudi.

Títol: El Libro de los Cráneos
Títol Original: The Book of Skulls
Autor: Robert Silverberg
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció? Fantasia? – Iniciàtic
Nota: Notable Alt