StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquesta és l’última novel·la de la saga de Miles Vorkosigan que tenia al prestatge de llibres pendents de ciència ficció. Ara toca esperar a veure si els astres s’alinien per aconseguir la resta de títols publicats de la sèrie i que a dia d’avui estan descatalogats, retirats del mercat i són difícils de localitzar -serà una aventura interessant-.

A “El Juego de los Vor” ens trobem amb un Miles Vorkosigan de 20 anys que tot just ha finalitzat l’instrucció a l’acadèmia militar i que rep la seva primera destinació per, segons paraules dels seus superiors, aprendre a seguir ordres, aprendre a seguir homes i no només a liderar-los. I és que tot i les seves limitacions físiques, en Miles ha sabut explotar al màxim la seva intel·ligència, la seva capacitat mental i el seu carisma per sortir indemne de totes les trampes i proves que els seus iguals i els seus superiors li han fet durant els anys d’instrucció. Evidentment, les coses a la seva primera destinació no són el que Miles voldria i no surten tant bé com desitjaria i l’hereu de la família Vorkosigan es troba, a les ordres del Servei d’Intel·ligència Militar de Barrayar, enredat en mig d’una escalada bèl·lica de proporcions galàctiques, diverses conspiracions polítiques de la seva mare pàtria i en mig del suposat segrest de l’emperador de Barrayar.

Amb aquesta novel·la, McMaster Bujold ens torna a fer gaudir d’una història ben tramada, amb personatges carismàtics, amb un transfons profund i complet que proporciona totes les oportunitats per aconseguir que el lector s’identifiqui amb el protagonista i visqui amb ell, pàgina a pàgina, el que li passa. A més i gràcies a la trama d’aquesta novel·la, Bujold ens dona una mica més d’informació sobre l’arquitectura, l’equilibri de forces i la història que forma aquest univers bast i complex que ha anat creant novel·la rera novel·la.

Si amb Aprendiz de Guerrero ja m’ho vaig passar bé i vaig gaudir de la bona Space Opera, amb aquest nou volum -quart segons la cronologia interna de la saga- he magnificat aquesta sensació. És una història pensada i feta per divertir, per entretenir, plena d’intriga, subterfugis, diplomàcia i intel·ligència i que deixa una mica de banda les “simples” batalles galàctiques massa típiques d’aquest subgènere. Si t’agrada Star Wars, Star Trek, Joe Haldeman, John Scalzi o les aventures d’Ender Wiggin del genial Orson Scott Card, no deixis escapar la possibilitat de llegir els llibres de Lois McMaster Bujold. Gaudeix amb la saga Miles Vorkosigan. No t’en penediràs i t’ho passaràs d’allò més bé.

Conclusió: Història 100% recomanable, tant si t’agrada la ciència ficció com si no. Perfecta per “iniciar” un novell en aquest bast món literari que és la ciència ficció. Correràs aventures amb un protagonista atípic i allunyat dels clixés de perfecció típics dels herois, et divertiràs amb els girs, diàlegs i tocs d’humor d’en Bujold i voldràs devorar més i més llibres que t’expliquin les aventures d’en Miles Vorkosigan. Per alguna cosa Lois McMaster Bujold ha guanyat diversos premis Hugo, Nebula i Locus amb aquesta sèrie….

Títol: El Juego de los Vor
Títol Original: The Vor Game
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 5è volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent

Aquests dies de setmana santa he finalitzat amb tots els llibres que tenia a la biblioteca de la saga de Miles Vorkosigan (Aprendiz de Guerrero i El Juego de los Vor) i m’he quedat amb ganes de més. Ara estic a l’espera a veure si puc aconseguir els llibres descatalogats -els de Byblos han estat retirats definitivament per Ediciones B- o començo a buscar e-books que saciïn la meva set de bona Space Opera.

Si amb els anteriors dos llibres (Fragmentos de Honor i Barrayar) vaig gaudir amb el primer tast de l’univers Vorkosigan centrat en les aventures dels pares d’en Miles; en aquest primer volum centrat exclusivament en el protagonista indiscutible de la saga que duu el seu nom he gaudit com mai. La seva lectura ràpida, els seus diàlegs curts, fluids, enginyosos i amb punts d’humor deixats anar en punts estratègics, ha provocat una gana de devorar pàgines com feia mesos que no em passava i prova d’això és que en molt poc temps m’he polit les més de 400 pàgines de la novel·la.

Lois McMaster Bujold ens presenta amb aquest Aprendiz de Guerrero un clàssic de la Space Opera, i dic un clàssic perquè la novel·la és un excel·lent exemple del que significa aquest subgènere de la ciència ficció: aventures espacials, batalles i guerres interplanetàries, intrigues per la destrucció o creació d’imperis i sobretot, sobretot, diversió per damunt de l’especulació científica -sense abandonar-la del tot- més habitual en d’altres subgèneres.
Miles Vorkosigan és un jove marcat per una societat i cultura molt rígida i gairebé feudal, on les deformitats físiques o genètiques han tingut com a recompensa, tradicionalment, la mort. Miles, però, n’és una excepció. Quan encara era un fetus va ser víctima d’un atemptat -veure la novel·la Barrayar- que li va causar certes limitacions físiques i un creixement anormal dels ossos que fa que en Miles tot just superi el 1,5m d’alçada i sigui jutjat per tothom, a primera vista, com a mutant. Però Miles és també una ment brillant i hereu d’una poderosa i aristocràtica família i no es conforma en ser un rebuig de la societat, vol seguir els passos del seu pare – l’almirall i ex-regent de Barrayar, Aral Vorkosigan- i entrar a l’acadèmia espacial, embarcar-se i servir el seu poble, el seu planeta i el seu emperador.
Miles, en una visita a la seva àvia materna a Betana, es trobarà immers en una voràgine d’esdeveniments i fets provocats per la seva llengua manipuladora, la seva inconsciència juvenil i la seva personalitat que l’arrossegaran a participar en una guerra aliena mentre intenta batallar amb les subtileses de la política de Barrayar i les intrigues de palau.

L’autora, que ja ha demostrat el seu talent en els anteriors volums de la saga, fa una feina excel·lent amb aquest primer volum centrat en les aventures d’en Miles Vorkosigan. Juga amb una deficiència física del protagonista compensada amb una ment privilegiada, un carisma indiscutible, una oratòria que aixeca passions i un lideratge innat. Unes armes perilloses i mortíferes en mans de l’hereu de la família Vorkosigan que atrapen el lector. El punt de vista gairebé unipersonal de la novel·la fa que el lector s’identifiqui ràpidament amb en Miles i pateixi, igual que ell, les aventures, les intrigues polítiques, el cansament físic i mental, i com no, les batalles sentimentals amb ell mateix.

Conclusió: Una novel·la imprescindible, clar exemple de la bona Space Opera i un exemplar excel·lent d’una saga mítica i popular que va marcar un abans i un després al gènere.

Títol: El Aprendiz de Guerrero
Títol Original: The Warrior’s Apprentice
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 4art volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent

En escassament de tres estones, m’he polit un altre títol de la saga de Miles Vorkosigan: Barrayar. Quina gran sèrie que ha escrit Lois McMaster Bujold! Reafirmo el que tothom deia i ha escrit sobre aquestes novel·les: són genials, un space opera que fa passar una molt bona estona i que es llegeix d’una revolada, i això que Barrayar i Fragmentos de Honor encara no tracten sobre el personatge protagonista de la sèrie que duu el seu nom i que ha fet famosa a la seva autora: Miles Vorkosigan.

A Barrayar, McMaster Bujold continua la història dels pares d’en Miles iniciada a Fragmentos de Honor. Igual que a l’anterior volum, Cordelia porta el pes del protagonisme de la trama. En mig d’una societat ancorada al passat, plena de rituals socials estranys, violència i intrigues polítiques i cortesanes, una estranya, una immigrant, una betanesa -Cordelia- mirarà de torbar la tranquil·litat que li cal per donar a llum al seu fill; però hi ha gent que té altres plans, uns plans que xoquen amb la tranquil·litat que Cordelia busca. Per una banda, Aral ha estat designat regent de l’hereu al tron i per tant s’haurà d’enfrontar a conflictes polítics i armats, intrigues de palau i canvis socials imparables a la vegada que mira de fer vida de parella. Per l’altra banda, Cordelia mira de comprendre la complicadíssima societat Vor de Barrayar, mira d’entendre una societat gairebé feudal molt allunyada de la seva democràcia betanesa mentre mira de tirar endavant el seu embaràs natural i molt allunyat dels estàndards betanesos.

McMaster Bujol torna a situar-nos a la pell de Cordelia, som còmplices de les seves pors, alegries, incomprensió social i tot allò que li passa pel cap aconseguint que el lector s’identifiqui perfectament amb aquesta co-protagonista, empatitzant amb ella d’una manera increïble. Bujol aconsegueix la complicitat del lector amb gairebé tots els personatges de la novel·la, no només amb en Cordelia, fent que hom gaudeixi més i més pàgina a pàgina.
Barrayar situa tota la trama al planeta del mateix nom, feu de la societat Vor, i tota la novel·la gira al voltant de les intrigues de palau per mostrar-nos l’ordre dins del caos que composa la societat Vor, amb totes les diferencies entre faccions i intrigues dinàstiques abocades a una guerra civil; però, en comptes de mostrar-nos les batalles o les vides dels soldats, Bujold se centra en la condició de mare/embarassada de Cordelia i altres dames Vor per donar-nos una visió més humana, angoixant i d’instints protectors d’un conflicte d’aquest estil.

Conclusió: Una magnífica novel·la, entretinguda, absorbent i que mostra les bondats del clàssic Space Opera. Una perfecta continuació de Fragmentos de Honor que tanca el cicle protagonitzat pels pares d’en Miles Vorkosigan.

Títol: Barrayar
Títol Original: Barrayar
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 3r volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable Alt

A finals de la setmana passada tenia ganes de llegir, però no tenia clar que llegir. Van ser uns dies en els que vaig començar un parell de llibres i els vaig abandonar perquè no m’aportaven el que buscava. Sense saber massa que buscava vaig decidir atacar la pila de llibres pendents de ciència-ficció i rebuscar. Finalment vaig decidir-me a iniciar la saga de Miles Vorkosigan de la coneguda Lois McMaster Bujold, una saga que fa anys i panys que n’he sentit a parlar però que mai m’havia decidit a iniciar al ser una saga llarga i impossible d’obtenir-ne tenir tots els llibres en català o castellà -molts estan esgotats o descatalogats-, però al saber que les novel·les són auto-conclusives i que, en part, tenia ganes d’Space Opera em vaig decidir.

Fargmentos de Honor, cronològicament parlant, dins de la saga de Miles Vorkosigan seria el segon volum i tracta, principalment, de com els futurs pares d’en Miles es coneixen, s’enamoren i acaben casant-se per, en un futur no massa llunyà, acabar donant a llum l’autèntic protagonista d’aquesta saga d’en McMaster Bujold: en Miles.

Fragmentos de Honor es podria falsament resumir en una frase: “Una Space Opera amb una història d’amor en un entorn de conflicte bèl·lic”. Dic falsament perquè reduir aquesta novel·la d’en McMaster Bujold a una frase és massa simple, massa típic del marketing literari. Aquesta novel·la té una història molt interessant, amb algun punt ensucrat per donar forma i profunditat a la història d’amor, però res que pugui espantar al lector. El principal atractiu de la novel·la és la gran profunditat dels personatges que protagonitzen la trama, són totalment empàtics i aporten motivacions, reflexions, dubtes, pors i decisions d’una manera molt natural i gens forçada que va entrant a la ment del lector poc a poc i sense adonar-se’n fins que, aquest, estableix un vincle afectiu amb la capitana betana Cordelia Naismith i l’almirall Aral Vorkosigan.

Una de les coses que més m’ha agradat de la novel·la és que juntament amb la trama principal, amb les aventures que viuen Cordelia i Aral, McMaster Bujold ens presenta un rerafons, un univers totalment format i pensat, amb les seves contradiccions i móns curiosos. Bujold no ens fa un tractat sobre la història i la política de l’univers que ens vol presentar, sinó que aprofita els personatges principals i el que els succeeix, per donar una profunditat brutal a tot l’entorn. Ens presenta, per exemple, una cultura militar, gairebé feudal amb Aral Vorkosigan i una cultura tecnològico-dependent amb una democràcia portada a l’extrem amb Cordelia Naismith, sense que en cap moment vulgui inculcar-nos cap moral o vulgui mostrar un model de una societat millor que l’altra. McMaster ens presenta tots els matisos possibles, tots els pros i contres de les diverses societats, donant uns quants punts extra -sota el meu criteri- a la novel·la.

Conclusió: Novel·la molt recomanable pels amants de la ciència ficció i especialment de l’Space Opera. També especialment recomanable per aquells no iniciats en aquest gènere ja que és una bona plataforma de sortida que mostra -juntament amb la resta de la sèrie- l’ampli espectre de la ciència ficció a la vegada que gaudeixes d’una molt bona trama d’excel·lent manufactura.

Títol: Fragmentos de Honor
Títol Original: Shards of Honor
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 2n volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable Alt

Aquesta novel·la d’en Michael A. Stackpole situa l’acció dos anys després de la batalla d’Endor, en els inicis de la Nova República i al contrari que la majoria de novel·les publicades aquesta no se centra en els protagonistes de la sixtologia holywoodiana, sinó en l’entorn d’un personatge secundari però cabdal dins de l’imaginari de Star Wars: Wedge Antilles comandant del mític i famós Rogue Squadron (Escuadron Pícaro) del que Luke n’és membre a la batalla de Yavin IV.

Wedge Antilles és l’últim supervivent de l’esquadra formada a la batalla de Yavin IV per fer front a la primera Estrella de la Mort. Després d’anys de guerrejar contra l’imperi, d’haver sobreviscut a dues Estrelles de la Mort i d’haver rebutjat repetidament diversos ascensos, el Comandant Antilles rep la missió de reconstruir la famosa esquadra després de que estigués apunt de desaparèixer a causa del seu alt índex de mortalitat i de que diversos membres com en Luke Skywalker iniciessin camins fora de la força estel·lar. La missió principal d’en Wedge és la de formar un cos d’elit que ha de ser la punta de llança de l’Aliança del camí cap a l’assalt final contra la capital imperial: Corruscant. Al costat d’en Wedge trobem Corran Horn un antic membre de les Forces de Seguretat Corellianes, Tycho Celchu, veterà de les batalles de Hoth, Endor i Bakura i sobre el que cauen sospites de colaboracionisme, Gavin Darklighter, cosí del desaparegut Biggs Darklighter i diversos pilots i amics més que anirem coneixent a mida que avança la trama.

Després de la mort d’en Darth Vader i de l’Emperador, l’imperi no ha desaparegut, continua essent una força militar, econòmica i social impressionant amb centenars de móns sota el seu control. Tot i l’aparició de diversos senyors de la guerra que miren d’ocupar el buit de poder generat per la desaparició d’en Palpatine, una dona, filla de l’excap d’intel·ligència imperial, aconsegueix assumir el poder a Corruscant i així controlar la major part de l’Imperi. Ysanne Isard, està decidida a eliminar d’arrel l’Aliança Rebel i restaurar l’ordre imperial a tota la galàxia, i per això conta amb els serveis d’en Kirtan Loor, enemic jurat d’un dels millors pilots de l’Aliança Rebel, que rep l’encàrrec d’escometre un cop definitiu als Rebels i destruir una de les insignes de l’Aliança: L’esquadra comandada per en Wedge Antilles.

Aquest primer llibre de la tetralogia protagonitzada per en Wedge Antilles i en Corran Horn és una novel·la de pura Space Opera, plena d’acció, de batalles espacials, intriga política, jocs d’espies, morts sentides i en definitiva plena de la màgia més pura de l’univers Star Wars. Aquella màgia que de petit em feia volar la imaginació com cap altra cosa, aquella màgia que tenien jocs tant espectaculars com el X-Wing i el Tie Fighter que van omplir hores i hores de la meva joventut, que van permetre posar-me una mica a la pell dels herois del cinema i acostar-me una mica a la fantasia de tot aficionat a la ciència ficció: pilotar una nau espacial. I és que la novel·la que signa Stackpole és plena de descripcions i d’accions que hom feia en ple joc: les derivacions d’energia dels escuts a les armes o als motors per compensar una fallada imminent de les defenses, per assolir una velocitat més alta per tal d’acostar-se a un objectiu, les maniobres impossibles per posar-se a la cua d’un TIE enemic i aconseguir abatre’l i un infinit de situacions que recorden aquelles altes hores de la nit que passava abatent imperials.

Conclusió: Un llibre genial que copça l’atmosfera d’Star Wars a la perfecció i que explica la transició de l’Imperi a l’establiment de la Nova República permetent gaudir d’una redacció impecable, addictiva i immersiva.

Títol: El Escuadrón Rebelde
Títol Original: Rouge Squadron
Saga/Núm.: Star Wars – Ala-X. 1r volum
Autor: Michael A. Stackpole
Editorial: Descatalogat (e-Book)
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable