StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Segon volum de la saga de “Los Jóvenes Jedis” que continua amb la línia de l’anterior, posant les bases d’una gran i llarga història centrada en els bessons Solo i els seus amics Tenel-Ka, Bajocca i TM2. En aquesta novel·la tornem a recuperar un vell amic: en Lando Calrissian, que continua embarcat en els seus negocis extraordinaris, aquest cop en un projecte de prospecció minera al planeta Yavin per extreure una de les pedres precioses més rares, i cares, de la galàxia. I ens apareix un nou personatge, protagonista d’una nova conspiració de l’imperi: Brakiss, ex-alumne de l’acadèmia jedi d’Skywalker que ha fundat la seva pròpia escola per tal de formar nous adeptes del costat fosc de la Força i formar una legió de Siths al servei de l’Imperi.

Mentre els bessons Solo acompanyats d’en Baije i l’androide traductor TM2 visiten les instal·lacions de la nova aventura empresarial d’en Lando, són atacats i abordats per una flota de l’imperi que té com objectiu segrestar els fills de Leia i Han Solo per dur-los a una instal·lació secreta on en Brakiss, l’ex-alumne d’en Luke, vol arrossegar-los al costat fosc de la Força per a que liderin les legions imperials. Jacen, Jaina i Bajie seran sotmesos a un entrenament dur i a un desgast psicològic que posarà a prova la seva lleialtat al costat de la llum i al seu mestre, mentre en Luke acompanyat de Tenel-Ka recorren la galàxia a la cerca dels seus amics segrestats.

Aquest llibre continua l’estil narratiu d’”Herederos de la Fuerza” i acaba de posar les bases del que serà el gran fil conductor de la trama de la resta de llibres de la saga. En aquest segon volum, per sort, les “presentacions” es limiten a en Brakiss i la seva patuleia amb el que hi ha marge per l’acció i l’avançament de la trama principal. Una trama ben construïda, amb uns personatges ben definits i prou interessant tot i l’estil massa “infantil” que han utilitzat en la seva redacció al ser una sèrie “juvenil”.

Conclusió: Comença la història de veritat, comença la intriga i l’acció tant típica de la saga Star Wars -rebaixada amb una mica d’aigua- i es comença a desvetllar una història digna de la ment d’en Kevin J. Anderson.

Títol: La Academia de la Sombra
Títol Original: Shadow Academy
Saga/Núm.: Star Wars – Jóvenes Jedi. 2n volum
Autor: Kevin J. Anderson & Rebecca Moesta
Editorial: Descatalogat (e-Book)
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Bé

Primera novel·la dels bessons Jacen i Jaina Solo -dos dels fills d’en Han Solo i Leia Organa-. La sèrie “Los Jovenes Jedi” se centra en el relleu generacional que suposen els nebots d’en Luke Skywalker deixant una mica de banda els personatges tradicionals de l’univers tot i que hi apareixen sovint, però ja sense esdevenir protagonistes absoluts. En aquest primer volum se’ns presenten els bessons Jacen i Jaina Solo, Tenel-Ka (filla d’Isolder i Teneniel Djo), Bajocca (nebot d’en Chewbacca) i TM2 (androide traductor programat per en C3-PO) i se centra en el seu ensinistrament per a convertir-se en Cavallers Jedi a l’acadèmia Jedi de Yavin IV que dirigeix el seu tiet Luke.

Un dia, mentre els bessons exploren la selva de l’exterior del Gran Temple -antiga base rebel- que serveix com a acadèmia Jedi, troben un antic caça TIE abatut durant la batalla de la primera Estrella de la Mort sobre Yavin IV. Jaina especialment sensible a la Força i a la maquinaria i electrònica decideix reparar-lo com a desafiament intel·lectual i per així poder gaudir d’una nau d’ús personal com la que té el seu amic Bajocca. Mentre passen els dies i els quatre amics es dediquen a reparar la nau caiguda, l’antic pilot imperial els descobreix i els obliga a finalitzar les reparacions per així poder tornar a l’Imperi i destruir els rebels seguint una màxima inculcada profundament en el seu ésser: “Rendir-se és traïció”.

El llibre, al ser una “presentació” de personatges i situacions és bastant lleuger -més del que es podria esperar d’una sèrie juvenil com aquesta- i únicament serveix per posar l’inici de les bases del que serà la història global. Perquè estem parlant d’una sèrie de llibres que encara que són autoconclusius formen part d’una trama general, impedint que hom es pugui llegir el tercer volum sense haver-se llegit els anteriors. La ma d’en Kevin J. Anderson es nota molt en la confecció de la trama general i de les històries, no tan per desgràcia en la redacció que fluixeja bastant i que repeteix fins a l’extenuació -a cada llibre- una mini presentació de cada personatge, com si volguessin que algú que inicia la sèrie en el quart llibre es pugui assabentar de la trama i no se senti perdut, una aspiració que sota el meu entendre fracassa i que a sobre impedeix una lectura àgil dels llibres.

Conclusió: Llibre entretingut, justet en redacció, però amb una bona definició de personatges i una trama clara que potser és massa evident en alguns moments. Repeteix l’esquema clàssic dels llibres d’Star Wars de l’època de La Nova República -aparició d’una amenaça imperial amenitzada amb Sith’s i altres aventures- sense la profunditat dels llibres “d’adults” tot i que en els següents llibres la cosa millora.

Títol: Herederos de la Fuerza
Títol Original: Heirs of The Force
Saga/Núm.: Star Wars – Jóvenes Jedi. 1r volum
Autor: Kevin J. Anderson & Rebecca Moesta
Editorial: Descatalogat (e-Book)
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Suficient

Ahir a la nit vaig acabar de llegir Ender en el Exilio després de només tres “estones” -de varies hores- de llegir compulsivament. Un llibre fantàstic d’un dels meus escriptors predilectes: l’Orson Scott Card. Gràcies a la meva llibretera de confiança -moltes gràcies Àngels!-, he pogut tenir a les meves mans i llegir aquesta esperadíssima novel·la de l’Univers Ender abans que oficialment es posés a la venda, de fet surt a la venda demà dimecres 17 de març.

Ender en el Exilio se situa cronològicament entre el final de El Juego de Ender i La Voz de los Muertos i segons el mateix Card se situaria entre el capítol 14 i 15 de El Juego de Ender. Es podria considerar com una obra paral·lela a la saga de l’Ombra (saga Bean) tot i que centrada en Ender. Res a veure, com podreu veure, amb les ressenyes o la informació de contraportada que corren per internet i que situen l’acció 400 anys després de El Juego de Ender centrant l’acció a la colònia Ganges.

Aquesta nova novel·la comença un any després del final de la guerra contra els Insectors i quan els nens, els genis militars de l’Escola de Batalla, comencen a tornar als seus països d’origen, mentre que a l’Andrew Ender Wiggin no se li permet gaudir del mateix privilegi per por de les tensions que aixecaria que l’heroi de la humanitat, el més gran geni militar de tots els temps, acabés dirigint les forces militars dels Estats Units d’Amèrica. Com que Ender no pot tornar a casa, se li ofereix ser el governador del primer món insector colonitzat per la humanitat, càrrec que accepta acompanyat de la seva germana Valentine. És en aquest punt quan comença el nostre viatge, la nostra història.

Durant un viatge relatiu de dos anys, 40 anys per a la resta de la humanitat, Ender i Valentine -que no fan el viatge en èxtasi- viuen a la nau comandada per l’Almirall Quincy Morgan, un investigant i repassant tots els informes dels xenobiòlegs de tots els móns insectors descoberts i colonitzats i l’altra escrivint la Història de l’Escola de Batalla i de les Guerres Fòrmiques. Durant aquest viatge veiem com Ender va formant-se com a futur governador, com arriba a conèixer tots els colons pel seu nom i cognom mentre fa front a diverses intrigues, una d’elles encapçalada per l’Almirall Morgan que tenia planejat usurpar el poder i dirigir la colònia “controlant” a Ender. Enfrontament que se soluciona amb la mestria inigualable i sorprenent d’Andrew Wiggin.

Ender passa uns quants anys a Shakespeare com a governador -primer imposat per la F.I. i després com a governador electe- i ja cap al final del seu govern, viatja pel planeta acompanyat d’Abra per tal de localitzar un nou assentament per una nova nau de colons enviada des de la Terra. Durant aquest viatge d’exploració Ender i Abra localitzen unes estranyes estructures insector, i allí descobreixen una larva de Reina insector fertilitzada i apunt per regenerar l’espècie. Ender i la reina inicien una relació de descobriment mutu i el gran viatge ja conegut i descrit als llibres de la Saga d’Ender, amb una primera parada a la colònia Ganges on es trobarà a Virlomi -clar enllaç amb la saga de l’ombra-, on haurà de fer front a les intrigues d’en Randall Firth que es creu el fill d’Aquilles però que realment és el fill perdut d’en Julian Bean Delphiki i Petra Arkanian.

Aquesta nova novel·la de l’univers Ender és fantàstica, no arriba al nivell de “sorpresa” del Juego de Ender ja que és quelcom extremadament difícil, però és igualment bona, de lectura fàcil, intensa, amb el toc intimista i psicològic característic d’en Card, on es nota la maduresa com a escriptor del mateix Card, que és capaç de transportar-te dins de la nau que duu els germans Wiggin a Shakespeare, capaç d’immersar-te dins el cap d’Ender, capaç d’arrancar-te una llàgrima en algun moment especialment emotiu i capaç, en definitiva, de fer de manera excel·lent la feina de tot bon escriptor: transportar-te a una altra realitat i fer-la creïble.

Conclusió: Un gran llibre que ens aporta més detalls de la vida d’Ender, de l’univers d’Ender i que lliga les dues grans sagues de la ciència ficció actual. Imprescindible si voleu comprendre més aquest món i a Orson Scott Card.

Títol: Ender en el Exilio
Títol Original: Ender in Exile
Saga/Núm.: Ender’s Game. 2on volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent Alt

Aquest cap de setmana, com una mena de prèvia a la lectura de Ender en el Exilio, m’he llegit aquest conte curt d’un dels meus autors predilectes: Orson Scott Card.

Aquest llibre, només amb aquesta curta història sobre un Nadal a l’Escola de Batalla, tenia sentit fa un any quan es va publicar perquè incloïa el primer capítol de l’esperadíssim Ender’s Exile que sortirà a la venda -en castellà- aquest dimecres dia 17 de Maig. Si, també té sentit pels fanàtics de la sèrie d’Ender, no ho negarem, però pel meu gust el petit conte era això, massa petit.

Guerra de Regalos ens situa a l’Escola de Batalla just quan Ender encara hi era, per tant ens situem en un temps contingut dins del Ender’s Game però amb un altre protagonista i amb algun “cameo” dels nostres coneguts i estimats genis militars. Zeck Morgan és el protagonista d’aquesta novel·la curta, un nen que com Andrew Wiggin i la resta dels companys que hem conegut al llarg de totes les novel·les d’aquesta sèrie va ésser escollit per les seves capacitats mentals i militars per a lluitar contra els Insectors; però, el que fa que la història d’en Zeck sigui diferent és que la família Morgan i ell mateix son uns devots i fanàtics cristians pacifistes.

Zeck és dut a l’Escola de Batalla i entrenat, però sempre fidel a les seves conviccions es nega a participar en qualsevol acció bèl·lica, fet que provoca que tant professors com alumnes el vaig desplaçant i deixant de banda mica en mica. Amb una intel·ligència extraordinària en Zeck serà capaç d’enfrontar alumnes i crear situacions inestables per tal d’aconseguir que el retornin a casa amb el seu estimat i adorat pare.
Quan un nen d’origen holandès fa un regal a un compatriota seu en motiu d’una festivitat tradicional del seu país emmarcada dins del Nadal, Zeck veurà els seus drets religiosos lesionats i ho denunciarà als professors, que amb la política de prohibir tota expressió religiosa provocarà un enfrontament, una lluita, dins l’escola entre les diferents religions i tradicions existents a causa de la gran varietat de procedències dels alumnes. Un conflicte que serà resolt, altre cop, per el nostre estimat Ender Wiggin que al acostar-se i entendre un Zeck completament aïllat el farà replantejar algunes d’aquestes creences suposadament inamovibles.

La novel·la en si no aporta gran cosa a la saga, de fet podria ser tranquil·lament un capítol secundari de El Juego de Ender, però coneixent a en Card, de ben segur que en el seu moment li van quedar ganes d’explicar el conflicte entre religions i ho ha aprofitat per fer una novel·la curta -menys de 100 pàgines- amb un Ender que amb prou feines apareix per tal de donar-li una mica de cos a tot plegat. La resta del llibre encara aporta menys a l’univers Ender ja que només conté el pròleg d’en Miquel Barceló que serveix per “recordar” les anteriors novel·les i la presentació de la gran novetat llargament esperada: la continuació d’Ender’s Game: Ender’s Exile.

A mi personalment aquesta novel·la curta de fàcil lectura l’únic que m’ha aportat ha estat una re-immersió, anys després, a l’univers Ender i a l’atmosfera de l’Escola de Batalla per poder encarar completament motivat la lectura d’Ender en el Exilio.

Conclusió: Novel·la curta, de fàcil lectura, distreta però prescindible.

Títol: Guerra de Regalos
Títol Original: War of Gifts
Saga/Núm.: Ender’s Game. Història a incloure en el 1er volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Aprovat

Ahir nit, a quarts de quatre de la matinada vaig acabar de llegir l’últim llibre de la sèrie Old Man’s War d’en John Scalzi: “La Colonia Perdida”. Aquest tercer llibre i fins al moment l’últim publicat per Minotauro, tot i que Scalzi ja ha fet una quarta part anomenada Zoe’s Tale, m’ha tornat a enganxar i me l’he tornat a llegir d’una revolada i en molt poques hores. De fet només ahir em vaig polir 3/4 parts del llibre!

Amb “La Colonia Perdida”, Scalzi torna a narrar una gran història amb connexions amb la resta de llibres, però desenvolupant -com ja ens té acostumats- una història autoconclusiva permetent que hom es pugi llegir els tres llibres de forma independent sense perdre’s massa en aquest curiós univers de la Unió Colonial. Però, si que és veritat, que la millor manera d’endinsar-se a l’univers Scalzi és llegir els tres llibres de forma cronològica ja que això permet copsar molts detalls, conèixer subtrames i adquirir un més gran coneixement de les societats de la galàxia i les relacions que mantenen entre si.

John Scalzi s’ha convertit en un expert narrador d’Space Opera i ho sap fer molt bé, evita caure en el recurs fàcil de desenvolupar una única trama principal, amb uns mateixos personatges que protagonitzen diversos llibres, essent capaç de desenvolupar una discreta trama de fons que es converteix en el fil conductor dels tres volums i que proporciona una coherència espectacular a l’univers creat amb “La Vieja Guardia” mentre que al mateix temps -en cada llibre- ens proporciona una nova perspectiva, una visió des d’un angle diferent d’un mateix univers en un mateix temps cronològic.

Aquest tercer llibre tanca un cercle iniciat a la Terra amb John Perry -que torna a ser un dels protagonistes juntament amb Jane Sagan de “Las Brigadas Fantasma”- explicant-nos aquest cop la problemàtica que comporta una colonització, sense deixar de banda el rerafons plantejat en els dos anteriors volums i plantejant una Unió Colonial que no vacil·la a l’hora de manipular els seus ciutadans i colons per tal d’aconseguir victòries militars i psicològiques davant dels seus enemics que han format una aliança anomenada Conclave amb la intenció d’aturar l’expansió humana.

En aquest volum, tot i ser una Space Opera, potser no trobarem tanta acció militar com en els altres dos, però en canvi si trobarem molta diplomàcia, política i traïcions que mantenen el nivell de suspens de la novel·la en molt bon nivell, amb diàlegs sense floridures -marca de la casa- humor i algunes sorpreses que ajuden a que un cop hom comença la lectura dels primers capítols no ho pugui deixar fàcilment, sigui quina sigui l’hora que marca el rellotge i sigui quina sigui l’hora en que un ha de llevar-se l’endemà. Potser, la nota negativa seria que es troba a faltar l’aparició dels consu -un raça superior a nivell tecnològic i filosòfic- que en les altres novel·les si tenien un paper mínim però rellevant.

Personalment ha estat un gran descobriment conèixer John Scalzi i la seva gran capacitat narrativa en el gènere del Space Opera, les seves obres son entretingudes, dinàmiques i encara que curtes (tenen unes 300 pàgines cada llibre) no provoquen la sensació de que s’hagi deixat massa res al tinter. Com les altres dues novel·les “La Colonia Perdida” és una lectura recomanada pels amants de la Ciència Ficció i la sèrie és una alenada d’aire fresc molt benvinguda en el subgènere de l’Space Opera.

Conclusió: Cal conèixer Scalzi, cal llegir la sèrie Old Man’s War per passar-s’ho bé i no perdre la oportunitat de gaudir de la Space Opera moderna.

Títol: La Colonia Perdida
Títol Original: The Lost Colony
Saga/Núm.: Old Man’s War. 3r volum
Autor: John Scalzi
Editorial: Minotauro
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable