StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

En aquesta increïble novel·la de prop de 1000 pàgines el protagonista absolut és la màgia. No una màgia tòpica de les novel·les de fantasia amb uns mags amb túnica, barret punxegut i barba venerable en un món estrany i diferent. Aquesta novel·la se situa a la Gran Bretanya, a la Gran Bretanya de principis del segle XIX, a l’època daurada de l’imperi, a la clàssica i enyorada època victoriana i la màgia és el nucli dur de la història, aquella energia inexplicable, no lligada a cap divinitat i difícilment explicable científicament que fins i tot treu protagonisme als dos personatges principals.

Susanna Clarke aconsegueix fusionar, ratllant la perfecció, dos gèneres molt propers però que semblaven impossibles de casar. Clarke, després de 10 anys de dura feina, crea una novel·la de fantasia històrica amb personatges carismàtics i descripcions acurades tot generant una atmosfera addictiva, immersiva i creïble gràcies a la barreja d’esdeveniments reals amb esdeveniments màgics, barrejant l’època victoriana amb móns fantàstics com “Desesperanza” i utilitzant magistralment la mitologia anglesa protagonitzada per les fades, creant una història que beu directament de les creences populars i tradicionals d’aquelles terres.

A principis del segle XIX amb una Gran Bretanya abocada en la creació del seu imperi, en plenes Guerres Napoleòniques i amb una societat clarament jeràrquica i amb una filosofia de cavallers, la màgia anglesa que antigament tant prestigi i miracles havia proporcionat a l’orgull del país es troba en clar declivi i prop de l’extinció. La màgia com a tal no existeix, només hi ha associacions d’estudiosos que repassen antics llibres escrits fa segles durant una època daurada, l’època que va ser i va seguir l’aparició del més gran mag de la història: John Uklass, el Rei Corb. Un rei que va governar gran part del país, que va regnar al món dels fullets i que fins i tot, diuen alguns, va posseir un regne a l’infern. Ara, però, el llegat d’aquell gran mag i dels que el van seguir s’ha perdut. Durant segles, els cavallers que s’autoanomenen mags han llegit llibres, han discutit sobre teoria màgica i han posat en dubte l’existència de tal encanteri o de tal o altre miracle, però ningú recorda com practicar la màgia fins que, un bon dia, apareix en escena un cavaller que si practica la màgia: el senyor Norrell. Amb l’aparició de Norrell la màgia pràctica torna al present, torna a la societat i fa canviar els plantejaments fins llavors existents. Norrell, posa de moda la màgia i pretén retornar-li la glòria perduda, defensar el país dels seus enemics i col·locar la màgia a l’alt nivell que li pertoca amb l’ajuda del deu deixeble Jonathan Strange. Però, sempre hi ha un però, els caràcters de Norrell i Strange són molt diferents, mentre un prefereix la prudència i l’estudi en biblioteques ombrívoles, l’altre prefereix l’experimentació i l’acció. Unes diferències de caràcter, que tot i les bones intencions de tots dos els duran a allunyar-se i barallar-se mentre els fullets tornen a interferir en la vida dels humans ara que sembla que la màgia ha tornat i els antics camins del Rei s’han reobert.

Susanna Clarke utilitza una vella i coneguda contraposició per desenvolupar la història de Jonathan Strange i el Senyor Norrell: la dualitat entre la ment conservadora, la paciència i la por al desconegut contra la curiositat, la ment liberal i l’audàcia. Una dualitat que permet una fàcil identificació amb un dels personatges i que reflexa l’essència de l’ésser humà, posant de manifest com unes diferències són, de vegades, capaces de treballar per un objectiu comú aconseguint grans avenços tot i les discussions, debats i baralles que inevitablement provoca.
Amb un ús dels peus de pàgina extens, Clarke aconsegueix donar una profunditat poques vegades vista, fet que permet desenvolupar extensament la realitat en la que viuen els nostres protagonistes, dotant-los de passat, present i un futur que anem descobrint poc a poc. Ens proporciona dades reals de la història, dades mitològiques i un munt de detalls que sense interrompre la línia argumental ens ajuden a obtenir la sensació de que aquesta història podria haver estat perfectament real amb descripcions d’indrets com Londres, York, Lisboa, Venècia, … i personatges històrics com Lord Byron, Lord Wellington, els ministres de l’època, el príncep regent i un munt d’altres detalls impossibles de llistar.

La novel·la, potser, només té un aspecte negatiu i és el seu ritme. De vegades, especialment a la part central, un té la sensació de que l’autora perd una mica el nord i que ha perdut ritme de la trama argumental, però aquest és un aspecte que queda àmpliament compensat per la literatura, per la manera d’escriure i de descriure de l’autora, és un d’aquells llibres en que l’estil acurat i magnífic de l’autor anima a llegir, anima a continuar descobrint els nous aspectes de la trama, no és un d’aquells llibres en que únicament la trama t’enganxa, és quelcom més, és una trama interessant, una època curiosa, una barreja de gèneres magnífica i estil narratiu que fascina.

Conclusió: Una peça imprescindible pels amants del gènere fantàstic, una obra deliciosa pels que no en són assidus i una història per emmarcar, recordar i elevar a la categoria de Gran de la Literatura.

Títol: Jonathan Strange y el Señor Norell
Títol Original: Jonathan Strange & Mr. Norrell
Autor: Susanna Clarke
Editorial: Salamandra
Gènere: Fantasia  – Històrica
Nota: Excel·lent Alt

Amb Las Naves del Destino finalitza la trilogia de Las Leyes del Mar, finalitza una història de més de 1900 pàgines que ens ha transportat a un món fantàstic i creïble, que barreja intrigues polítiques, familiars, sexuals i aventures al mar tot unit amb un parell o tres de trames principals que mica en mica anaven convergint sobre un mateix fet, sobre un moment culminant i històric: el ressorgiment dels Senyors dels Tres Regnes.

Després de Las Naves de la Magia i de Las Naves de la Locura, els nostres personatges estan prop d’un punt d’inflexió i sembla que totes les esperances, tots els seus projectes, s’hagin anat a norris. El Mitonar ha estat arrasat per una guerra civil entre els nous i vells mercaders, ha patit una invasió chalaza -suposats aliats del sàtrapa- i una conspiració de nobles jamillians per acabar amb la vida d’en Cosgo pretén presentar-los com a traïdors amb excusa d’arrasar i saquejar aquesta rica terra. La família Vestrit s’ha escampat arreu del món perseguint els seus somnis o simplement intentant sobreviure després de ser acusats de traïció i obligats a exiliar-se als Territoris Pluvials: Ronica viu amagada a la ciutat intentat descobrir els autèntics traïdors, Keffria mira de superar el xoc emocional de tot plegat mentre, mica en mica, va assumint els seus deures com a representant de la família, Selden i Malta es veuen atrapats en un esfondrament de la ciutat Antiga quan intentaven parlar amb l’última dragona que queda, Althea és a bord d’una nau rediviva boja a la cerca i captura -sense massa èxit- de la nau de la seva família: Vivacia i en Wintrow ha entregat la seva lleialtat al pirata Kennit. A l’únic a qui sembla que tot li va bé i conforme els seus desitjos i plans és al pirata Kennit, que mica en mica va consolidant la seva figura com a Rei de les Illes Pirates i que s’ha guanyat -finalment- la lleialtat de la neu rediviva de la família Vestrit i de pas, la lleialtat de Wintrow, una lleialtat sense reserves i idealitzada incapaç de veure les parts més obscures de l’ànima d’en Kennit.

Aquest tercer volum aconsegueix que l’inici pesat i de vegades desencoratjador del 1r volum o del 2n quedi en escreix compensat. Mentre que en termes generals el primer volum ens presenta un món complex, totalment nou i ple de possibilitats, el segon ens desenvolupa una trama a priori tangencial per al destí d’aquest món, aquest tercer volum aquesta trama emotiva però no decisiva esdevindrà cabdal per a l’esdevenir dels nostres protagonistes i per a l’esdevenir del món en el que viuen. Mentre que la lectura del primer i segon volum pateix certs alts i baixos, la lectura d’aquest últim (?) volum és inenarrable. Continua l’espiral creixent d’acció i d’esdeveniments i d’intriga tot recollint les ansies de saber més, de llegir més, de saber com acabaran les aventures dels nostres personatges favorits per enlairar-la i fer-nos volar a lloms d’un drac, per fer-nos endinsar en aquestes 600 i escaig pàgines que hom devora com si fos un mort de fam en un buffet lliure elevant el llistó del conjunt de les tres novel·les a nivells insospitats al final de Las Naves de la Magia.

Hobb aconsegueix amb aquesta trilogia aportar aire fresc a la fantasia, aconsegueix innovar el gènere, aconsegueix una història magnífica de fantasia però sense els tòpics de la mateixa i encara que al final hi apareixen dracs, aquests no segueixen l’esquema clàssic del gènere i de fet tot i ser el nexe d’unió de totes les trames i subtrames que Hobb ha anat col·locant al taulell al llarg dels tres llibres són, en definitiva, una agradable excusa. L’autèntica història són les aventures i desventures de la família Vestrit i del pirata Kennit, són els seus sentiments, els seus patirs, els seus projectes, la seva cerca de la felicitat, el seu enfrontament a la vida que els ha tocat viure, és tot això el que fa gran aquesta trilogia.

Conclusió: Las Naves del Destino és el colofó d’or per una trilogia que ha anat de menys a més, que ha evolucionat en positiu i que m’ha permès gaudir d’una fantàstica història en un gènere amb masses tòpics i masses vegades repetitiu.

Títol: Las Naves del Destino
Títol Original: Ship of Destiny
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 3r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent

Aquest és el segon volum de la trilogia Las Leyes del Mar de la reconeguda Robin Hobb. Amb aquesta continuació de Las Naves de la Magia, Hobb ens situa en el mateix escenari i amb els mateixos protagonistes que ja han entrat a formar part de la nostra vida. Aquesta novel·la reflecteix altre cop el complex món que Hobb ha creat; ens detalla amb tot el luxe les característiques més notables de la societat, de la cultura i la vida al Mitonar i a les Illes Pirates, les relacions comercials i polítiques i les personalitats dels nostres protagonistes. Robin Hobb és un autora especial, diferent, i amb aquesta obra es nota.

Encara que les primeres 100-150 pàgines de Las Naves de la Locura són, en part, una mena de resum de l’anterior novel·la que amb prou feines fa avançar la trama general i es fan una mica pesades -tot i que són necessàries- la resta del llibre és una història que es desenvolupa a un ritme creixent on Hobb deixa de banda els inicis vacil·lants de les primeres pàgines per endinsar-nos a una carrera sense fi en el que les espirals i els girs atrapen els personatges i el lector de manera que ens traslladem d’una història a una altra sense que cap es resolgui definitivament, però creant una addicció creixent de manera que el lector ja no podrà evitar parar de llegir i de descobrir què és el següent que passarà.

En aquest segon volum de Las Leyes del Mar, veurem com Vivacia i Wintrow cauen víctimes de la personalitat del pirata Kennit i del seu gran objectiu: abolir l’esclavitud i esdevenir rei de les Illes, com Althea intenta desesperadament recuperar el seu vaixell, com Brashen mira de redimir-se recuperar la nau rediviva boja i com el Mitonar encara una nova situació oberta amb la visita inoportuna i inesperada del satrapa. Però el millor, el que més destaca d’aquest segon volum són les serps. Hobb amb prou feines desenvolupa aquesta història, però quan la traca, la traca tant i tant bé que t’enganxa amb la clara intenció de fer que tota la resta d’històries plantejades acabin anant a parar al nus central de la trilogia: els dracs. La pèrdua de memòria de les serps, Malukin i la seva creuada per aconseguir l’antiga esplendor de la que va gaudir la seva espècie, ocupa poques pàgines, però és una història plena de misteri, d’insinuacions i fantasia pura que farà deleitar-nos a cada pàgina que passi a mida que veiem com en una gran espiral tot convergeix cap a un mateix punt.

Robin Hobb desenvolupa una fantasia atípica: no hi ha mags i la típica màgia de batalla, no hi ha elfs ni races humanoides estranyes, simplement ens planteja un món factible, relativament proper amb alguna que altre cosa fora del “normal”, però que per ella mateixa ja és una raresa dins del seu món. Les naus vives que parlen i es comuniquen amb la seva tripulació és el producte més esplendorós d’aquest món, i encara que les mercaderies tant cobejades dels territoris pluvials semblen màgics, a mida que anem descobrint aquella antiga civilització que els Mercaders Pluvials han parasitat, semblen més productes d’una avançada tecnologia que no pas de la màgia tradicional del gènere.

En definitiva, Las Leyes del Mar és una història que a estones és cruel i parla d’esclavitud i emancipació, d’ambicions sense control i equivocades però també és un viatge iniciàtic, de revelació i formació i de descobriments. És una història de pirates i una epopeia que descriu amb pèls i senyals grans passions, digne de ser llegida i recordada.

Conclusió: Una gran novel·la central d’una història més gran que llegida amb temps i paciència ens farà gaudir de bons moments i d’una fantasia diferent provocant-nos una ansietat no depreciable per continuar amb la lectura de Las Naves del Destino i saber com acabarà finalment les aventures i desventures de la família Vestrit, del pirata Kennit i com no, de saber la resposta del misteri de les serps.

Títol: Las Naves de la Locura
Títol Original: The Mad Ship
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 2n volum
Autor: Ribon Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Notable

Robin Hobb és una autora que comença a ser coneguda per aquestes terres gràcies a la feina que en els últims anys ha fet La Factoría de Ideas i en especial amb la saga del Vatídico, però agafar una saga de fantasia com Las Leyes del Mar fa por, i fa por per la seva extensió. És una autora que no pot escriure històries o llibres curts sinó que fa sagues quilomètriques amb capítols llargs, llargs, però sempre mantenint l’atenció i l’interès del lector. Tota una proesa.

Amb Las Naves de la Magia, Hobb ens presenta una trilogia ambientada en un món que gira al voltant del mar i del comerç, ens presenta una saga d’aventures al mar, però amb els tocs justos i suficients per ambientar-la a la fantasia, a un altre món llunyà i diferent. El fet més essencial d’això és el troconjuro, una fusta màgica amb la que es construeixen els més magnífics i fabulosos vaixells redivius pels que una família de comerciats és capaç d’hipotecar varies generacions per tal de tenir una nau d’aquestes als bens de la família i assolir l’estatus social i econòmic més alt possible. I és que només les naus construïdes amb aquesta fusta adquireixen consciència i són capaces de navegar per les aigües àcides i corruptores del riu Pluvia. Un riu que dona accés a les excepcionals mercaderies dels Territoris Pluvials.

A Las Naves de la Magia, el relat se centra en diversos personatges, teixint una teranyina de trames i subtrames que es van entrecreuant per mostrar-nos un món d’allò més complex. Per una banda tenim els membres de la família Vestrit, els seus draps bruts i les baralles en el si de la família per l’herència més important i cabdal: la nau rediviva Vivacia. Una nau que en comptes de passar de pare a filla, acaba en mans del marit de la germana gran -un membre dels Nous Mercaders que no segueixen les tradicions del Mitonar- que amb ganes de fer diners ràpids i fàcils per alleugerir els grans deutes que la família va adquirir amb el vaixell -deutes no satisfets pel fet que el patriarca es negués a comerciar pel riu Pluvia- es decanta pel comerç d’esclaus trencant amb tota tradició. Un jove que vol ser sacerdot però que és obligat pel seu pare i capità de la nau Vivacia a convertir-se en mariner pel llaç de sang que manté la nau, una nena en plena adolescència que veu com el seu somni de governar la nau de la família és estroncat per l’ambició del marit de la seva germana gran, una germana gran psicologicament maltractada que culpa de tots els mals als altres, una neta malcriada que només pensa en si mateixa i una matriarca cansada i esgotada per la llarga agonia del seu marit que es veu assetjada pels deutes, la ruïna econòmica i el desprestigi familiar i sense cap mena de poder per controlar la família que sembla desintegrar-se.
Per una altra banda tenim un pirata malèfic, repulsiu, fascinant i cínic amb una història personal curiosa, que es convertirà en una mena d’heroi al enfonsar un vaixell d’esclaus. Un desheretat d’una família del Mitonar amb un passat fosc i una personalitat addictiva i desmoralitzant que depenia de la bona fe del patriarca traspassat de la família Vestrit i les serps marines. Unes serps intel·ligents, amb ús de raó que apareixen de tant en tant viatjant amb un destinació gens clara.

Tots els personatges de Hobb tenen una mena de culpa moral i és per això que l’autora els arrossega per una mena de purgatori físic i mental per centenars de pagines, plenes d’histories interessants i girs sorprenents. Però encara que el que els passa als personatges és important i és el fil conductor de l’obra, el més impressionant i impactant són les descripcions que Hobb realitza dels ambients, bars, ports, dels vaixells, de la vida del mariner i, com no, de la violència inherent en una societat com la plantejada. Hobb, amb les seves descripcions i amb els ambients que planteja aconsegueix recrear un món que és viu, un món que pots tocar amb els dits de la ma, estimula al màxim la imaginació dels seus lectors aconseguint una immersió profunda i total.

Conclusió: Una molt bona història, un inici prometedor d’una bona saga fantàstica que fuig de les aventures habituals de màgia, guerrers i rescats per centrar-se en el món inexplorat -en aquest gènere literari- de la marineria i les famílies mercants que tants exemples propers tenim a la història del nostre país.

Títol: Las Naves de la Magia
Títol Original: Ship of Magic
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 1r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt

En només dos dies m’he polit aquest llibre de 393 pàgines. I ja sabeu que significa això oi?

La Búsqueda del Dragón és un llibre magnífic, ple d’emocions i aventures. La Búsqueda del Dragón és el segon volum de la saga dels Dracs de Pern de la reconeguda -però maltractada i poc editada al nostre país- Anne McCaffrey, és un llibre que reprèn la història on es va quedar en El Vuelo del Dragón -tot i ser dos llibres auto-conclusius- i ens continua narrant la història d’aquest estrany planeta anomenat Pern i de com els seus habitants conviuen amb dracs, senyors feudals i la temuda Estrella Roja que quan apareix, deixa anar sobre el planeta les temudes i terribles “hebres” que consumeixen tota vida destruint-ho tot al seu pas.

En aquest segon volum, McCaffrey ja no se centra tant en els nostres coneguts protagonistes -F’lar i Lessa- tot i que tenen, evidentment, un paper rellevant; sinó que obre més la perspectiva i ens descriu més aspectes d’aquest món, obre moltes subtrames que omplen el món, que el fan més viu i que al entrecreuar-se fan que Pern sigui un món autènticament complex , tot i que de vegades difícil de seguir pel munt de personatges amb noms estranys que hi apareixen. Una complexitat, però, que no fa gens pesada la lectura del llibre, ja que la narració sempre fresca, addictiva i immersiva que caracteritza McCaffrey ens transporta a aquell món i ens fa viure les ratlles que llegim.

Després de que Lessa hagués aconseguit viatjar en el temps quatre-cents anys enrere i hagués dut al present als antics weyrns per ajudar a Pern en la seva lluita desesperada contra les hebres mortals de l’Estrella Roja, ara, després de set anys de continues lluites contra la més recent revolució de l’ancentral enemic dels dracs, ens trobem amb una situació política delicada que afecta l’estructura social de Pern, la relació entre els senyors territorials i els antic weyrns. Una relació que es deteriora ràpidament per les peticions de vassallatge incondicional que els antics demanen dels plebeus, un vassallatge que després de 400 anys sense weryns que actuessin com a senyors, ha quedat oblidat i modificat pel pas del temps, del canvi en les maneres de pensar i de fer de les gent de Pern. A banda d’aquestes complicacions polítiques, F’lar, Lessa, F’nor i la resta de l’únic weyrn que manté el respecte dels habitants de Pern hauran de fer front a estranys comportaments astrològics, a canvis en les pautes ancestrals de caigudes d’hebres, i a una sèrie de descobriments que revolucionaran el planeta sencer.

Com ja he esmentat anteriorment, aquest segons volum de la saga de Pern es llegeix ràpidament, no es fa pesat en cap moment i a mida que passes pàgines i més pàgines tens més i més ganes de continuar llegint. Potser la seva narrativa i la seva història no són tant sorprenents i addictives com el primer volum, però és innegable que aquests llibres, aquestes històries, transporten el lector a un món estrany però comprensible, un món en el que tot amant de la fantasia i especialment dels dracs li agradaria viure. I es que Pern és el reflex dels anhels de molts de nosaltres que de petits -i també de grans- somiàvem amb muntar a la sella d’un drac, somiàvem poder parlar i fer-nos amic d’una d’aquestes fantàstiques criatures, és el somni de qualsevol al que li agradi la fantasia, de qualsevol que sempre s’hagi imaginat els dracs com a animals majestuosos i magnífics i els hagi volgut conèixer.

Conclusió: Un excel·lent llibre, amb una història magnífica i una narrativa trepidant que continua endinsant-nos en aquest fantàstic món de Pern permetent-nos conèixer aquests magnífics animals que són els dracs.

Títol: La Búsqueda del Dragón
Títol Original: Dragonquest
Saga/Núm.: Los Dragones de Pern. 2n volum
Autor: Anne McCaffrey
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent