En aquest segon volum de la saga reprenem la trama allà on s’havia quedat, al final de la batalla de la capital del regne nan. Seguidament i després d’alguna sorpresa d’última hora, Eragon i Saphira, juntament amb Orik, emprenen el viatge cap a les terra dels elf per continuar amb el seu aprenentatge i així mirar de desenvolupar tot el potencial possible per tal de poder fer front a un enemic que fa segles que es prepara i es va fent fort: Galbatorix. Mentre tant, Roran, el cosí d’Eragon torna al poble per mirar d’iniciar una nova vida i mirar d’aconseguir el permís d’Sloan per casar-se amb Katrina, però… els servidors de l’imperi volen capturar-lo per arribar fins a Eragon.

En aquesta novel·la es comença a notar una certa maduresa d’en Paolini, la trama i sobretot els personatges, tot i que encara resulten bastant plans, ja no ho són tant com a Eragon; mica en mica l’autor va desenvolupant els personatges principals i fa que la saga comenci a adquirir un cert atractiu més enllà del simple entreteniment. No estic dient que es faci masses preguntes filosòfiques o que miri de ser transcendental, però com a mínim Paolini comença a aportar un rerefons, una moral i una ètica als dos personatges que duen el fil conductor d’aquest llibre: Eragon i Roran que donen un petit valor afegit a la trama.

Si a la primera novel·la vèiem com les línies generals de l’historia eren molt semblants a Star Wars: A New Hope, en aquest segon llibre seguim igual i la trama torna a assemblar-se sospitosament massa a Star Wars: Empire Strikes Back. Eragon un aprenent de Genet va a un món estrany a aprendre d’un mestre, l’últim genet viu, que es troba a les últimes i que s’oculta de l’imperi i de Galbatorix -canvieu Eragon per Luke, Oromir per Yoda i Galbatorix per Palpatine- i per una sèrie de circumstàncies, resulta que ha de deixar el seu entrenament a mitges…
Encara que sembli que les línies anteriors són una crítica ferotge a l’originalitat d’en Paolini… no ho són del tot, és un esquema que funciona i Eldest és una bona història que gràcies a explicar paral·lelament l’entrenament d’Eragon i les aventures d’en Roran es fa fàcil de digerir, passa volant i fa gaudir d’una bona estona

Conclusió: Si us va agradar mínimament Eragon, continueu amb Eldest, no us decebrà ja que és millor que el seu precedent i també ens assegura una molt bona estona de lectura.

Títol: Eldest
Títol Original: Eldest
Saga/Núm.: El Llegat, 2n volum
Autor: Christopher Paolini
Editorial: Roca Editorial – La Galera
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt

Fa un temps, quan em vaig llegir Eragon per primer cop recordo que em va semblar una gran aventura i un bon llibre que, tot i no aportar res nou, em va proporcionar unes quantes hores de diversió i un aire de renovació al gastat gènere de la fantasia del que he llegit, potser, masses exemples que semblen haver sortit del mateix motlle. Segueixo pensant que Eragon és una novel·la prou bona -especialment per passar una bona estona o per iniciar a algú en la fantasia- tot i que la trama és simple, predictible i es troba a faltar els clarobscurs que fan els personatges i les històries més interessants.

Aquesta primera novel·la ens explica la història d’Eragon un jove granger, orfe, que un dia mentre era de caça troba una misteriosa pedra blava. Una pedra que resultarà ser un ou de drac, un drac que l’ha escollit a ell per ser el seu genet i així ressuscitar l’antiga ordre dels Genets de Dracs i lluitar contra el malvat Galbatorix. Després que els agents de Galbatorix assassinessin el seu tiet i pare, Eragon amb Saphira i Brom iniciaran una perillosa persecució per encalçar aquests assassins i així satisfer el sentiment de venjança, mentre Brom, explicarà a Eragon els secrets de la màgia i la història dels Genets.

Un dels gran defectes, però a la vegada crec que és una bona aposta, és que la trama s’assembla sospitosament massa a una de les sages més grans de la història de les últimes dècades: Star Wars. Penseu-hi un moment els que hàgiu llegit la novel·la: canvieu els països per planetes, Brom per Obi-Wan, Eragon per Luke, Galbatorix per l’Emperador, els Vardens per l’Aliança Rebel, els Genets pels Jedi i fins i tot Saphira per R2D2. Us sona de res?
Com deia, la trama és perfectament predictible -sobretot si sou fans de Star Wars (la trilogia original)- però això no impedeix que -si com jo- sou capaços de llegir les pàgines sense pensar en res mes, endinsant-vos en el que Paolini ens vol explicar, gaudiu d’una bona història per molt calcada que sigui a una que ja coneixem. Això si, si no us agrada Star Wars o, mínimament, la fantasia millor passeu de llarg d’aquesta saga.

Conclusió: Un llibre decent, amb una aventura entretinguda, recomanable però sense més pretensions. Entreteniment pur i dur que repeteix esquemes de la vella escola de la fantasia que asseguren l’èxit que, en el seu dia, va tenir la novel·la, tot i que els anys transcorreguts -potser també la meva edat- i l’aparició de figures com Patrick Rothfuss o Brandon Sanderson hagin relegat Eragon i Paolini a segona divisió.

Títol: Eragon
Títol Original: Eragon
Saga/Núm.: El Llegat, 1r volum
Autor: Christopher Paolini
Editorial: Roca Editorial – La Galera
Gènere: Fantasia
Nota: Bé

El Temor d’un Home Savi -si! per fi les editorials comencen a tenir en compte el lector catalanoparlant!- és un llibre de més de 1200 pàgines, 1200 pàgines que he devorat, que m’he polit amb unes poques hores, heus aquí l’addicció que m’ha provocat. És una història coral que continua explicant la vida d’en Kvothe iniciada amb la genial “El Nombre del Viento” -ara disponible també en català!- i tot i que és plena d’elements ja coneguts pels habituals de la fantasia -la màgia de noms, l’esquema del viatge iniciàtic, etc., etc.- i no ens proporciona nous elements sorprenents -com si fa en Brandon Sanderson en les seves novel·les- segueix essent una de les millors històries publicades en les últimes dècades. Com deia a la ressenya de El Nombre del Viento, és una crònica més propera a la realitat que l’habitual al gènere, sembla més una crònica històrica que una novel·la de fantasia, molt a l’estil d’en George R.R. Martin a Cançó de Gel i Foc.

Patrick Rothfuss torna a l’atac amb una narrativa genial, amb un sentit de la narració molt ben portat i per molt que a la novel·la no passin coses gaire èpiques, no hi ha ni una sola pàgina en la que t’avorreixis o arribis a pensar que la trama va lenta, és com dic, una història coral de la vida d’un famós arcanista i com a tal, en Rothfuss, ens dona detalls de la vida d’aquest heroi sense deixar de banda la part fosca i humana d’en Kvothe, esdevenint d’aquesta manera una autèntica crònica vital en un món hiper-real on, a diferència d’altres móns de fantasia, la fam, els diners, el aconseguir roba, la diferències socials, les diferències culturals, polítiques i el llarg etcètera de coses que fan d’un món un lloc complex, conten, són determinants. No és un món on es puguin viatjar centenars de quilòmetres sense que a un l’assaltin bandolers, passi gana, fred al dormir al ras o calor en les hores puntes del dia, i és això el que fa que les novel·les d’en Rothfuss, juntament amb un llenguatge molt cuidat, siguin tant especials.

Aquest segon volum de la sèrie La Crònica de l’Assassí de Reis (Kingkiller Chronicles) reprèn la història d’en Kvothe a la universitat de màgia i continua explicant-nos amb la mestria genial d’en Patrick Rothfuss la vida dels primers anys a la universitat i com, mica en mica, en Kvothe es va convertint en llegenda gràcies a les seves aventures i, com no, amb una mica d’ajuda dels rumors que ell mateix escampa. No vull explicar res de la trama -tot i que seria una feina monumental intentar resumir 1200 pàgines sense deixar-se res-, només us dic una cosa: si us va agrada El Nom del Vent, no us podeu perdre aquesta segona part i si sou dels que us vau perdre el plaer de llegir el primer llibre, doncs ara en teniu dos!

Ara al que escriu aquestes línies no li toca més remei que esperar, amb impaciència, el proper volum d’aquesta magnífica història.

Conclusió: Una continuació fantàstica de El Nom del Vent, imprescindible i que en pocs anys es convertirà en un clàssic. Sincerament, si no el llegiu us esteu perdent una gran història, unes meravelloses hores de lectura i un autèntic plaer per a la imaginació.

Títol: El Temor d’un Home Savi
Títol Original: The Wise Man’s Fear. The Kingkiller Chronicle: Day Two
Saga/Núm.: Crònica de l’Assassí de Reis, 2n volum
Autor: Patrick Rothfuss
Editorial: Rosa dels Vents
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent Alt

A El Héroe de las Eras reprenem la història iniciada a El Imperio Final i deixada clarament a mitges a El Pozo de la Ascensión. Ha passat un any des que Elend Venture va perdre el tron i Vin va alliberar “Ruina”, ara miren de construir un futur per a la població d’arreu de l’imperi mentre veuen com la boira cada dia triga més i més a desaparèixer sota la influencia del sol, com la pluja de cendra s’ha accentuat de tal manera que a moltes zones comença a cobrir la terra i a destruir cultius, com els Kolos -bèsties infernals i aparentment incontrolables- antigament sota control del Lord Legislador es passegen, ara, per arreu de l’imperi sembrant el caos i segant vides a tort i a dret, com els habitants de Terris han estat desterrats i la majoria de guardadors han caigut a mans dels Inquisidors, en definitiva, com sembla que s’aproxima a ritme accelerat el dia de la fi del món.

En aquest volum trobarem la resposta a moltes preguntes plantejades en els altres dos llibres, respostes a noves preguntes, descobrirem les motivacions del Lord Legislador, com és que va esdevenir un emperador gairebé immortal que va regir l’imperi durant mil anys i com es va crear aquest estrany món a mans de Ruina i Conservación. Aprofundirem en la psicologia i la relació de Vin i Elend però també guanyaran protagonisme personatges con Sazed, Fantasma i Brisa; tot plegat amb una narració que gaudeix d’un bon ritme que es torna trepidant en els últims capítols ajudant a assolir un clímax capaç d’arrancar una emoció al lector.

Sanderson és un mestre en fer veure al lector les coses tal qual les està vivint el personatge sense deixar masses pistes de cap a on conduirà la trama, hi ha parts que resulten evidents, però d’altres resulten esdevenir autèntiques sorpreses que faran augmentar l’estima del lector per la història. Jugarà amb la religió, la mitologia, les profecies i els diferents punts de vista i motivacions dels personatges per moure la trama general a la vegada que condueix al lector per tot aquest bast món.

I sense ànims de desvetllar-vos massa més -sempre és agradable anar descobrint les coses mentre gaudeixes de la lectura-, us animo a adquirir aquesta magnífica trilogia que trenca d’una vegada per totes els tòpics tolkienians i obre la porta a una revolució en el gènere de la fantasia. Per fi! aire fresc! sang nova! Visca!

Conclusió: Imprescindible, Imperdible, d’obligada lectura. Marca un abans i un després al gènere. Oblideu-vos de les històries repetitives, oblideu-vos de personatges plans únicament motivats pel bé o el mal pur, oblideu-vos dels herois i antiherois clàssics, ha arribat Brandon Sanderson!

Títol: El Héroe de las Eras
Títol Original: The Hero of Ages
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 3r volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Obra Mestra

Tal com diu la nota de Publisher Weekly: Voleu saber què va passar després de que guanyessin els bons? Sanderson respon a aquesta pregunta amb els dos següents llibres de la trilogia, continua la història però en comptes de seguir el clàssic viatge d’iniciació de l’heroi, aquest comença i finalitza al primer volum. Mentre que El Imperio Final era auto-conclusiu, aquest segon volum ja segueix l’estàndard de les trilogies i deixa un porta oberta que duu directament a El Héroe de las Eras plantejant una nova trama basada en la llegenda i la profecia de Terris sobre Alendi que apareix recurrentment al primer volum.

Què va passar el dia després de la mort del Lord Legislador? Què va passar amb la rebel·lió skaa? I, ara que Kelsier és mort, què passarà amb l’estranya banda de lladregots que van lluitar contra l’establishment? Elend Venture s’ha convertit en rei de Luthandel i amb l’ajuda de Vin i la Banda de Kelsier, mira de dur a la pràctica les seves idees polítiques mentre mira d’evitar una guerra oberta amb altres nobles que volen conquerir la ciutat a la cerca dels famosos dipòsits d’atium del Lord Legislador. Mentre tant, Sazed que ha anat pel món a predicar les seves religions fa un descobriment pertorbador: les bromes no marxen ja amb la sortida del sol i sembla que comencen a matar gent.
Amb aquest punt de partida, aquest segon llibre respon aquelles preguntes que tothom es fa davant del típic happy end del gènere a la vegada que profunditza més i més en el sistema de màgia “newtonià” que s’ha tret de la màniga en Sanderson i, després de la desaparició de l’omnipresent Kelsier, la novel·la ajuda a situar en primer pla altres personatges de la trama aconseguint dotar-los d’una profunditat genial.

Conclusió: Un altre genial novel·la d’en Brandon Sanderson, un excel·lent narrador que aconsegueix enganxar des de la primera plana fet que dona ales a les 700 i escaig pàgines del llibre. Tot i no ser tant sorprenent com El Imperio Final, és un llibre 100% recomanable, que trenca esquemes del gènere fantàstic i que fa gaudir increïblement d’una molt bona història.

Títol: El Pozo de las Ascensión
Títol Original: The Well of Ascension
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 2n Volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent