StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

En aquesta increïble novel·la de prop de 1000 pàgines el protagonista absolut és la màgia. No una màgia tòpica de les novel·les de fantasia amb uns mags amb túnica, barret punxegut i barba venerable en un món estrany i diferent. Aquesta novel·la se situa a la Gran Bretanya, a la Gran Bretanya de principis del segle XIX, a l’època daurada de l’imperi, a la clàssica i enyorada època victoriana i la màgia és el nucli dur de la història, aquella energia inexplicable, no lligada a cap divinitat i difícilment explicable científicament que fins i tot treu protagonisme als dos personatges principals.

Susanna Clarke aconsegueix fusionar, ratllant la perfecció, dos gèneres molt propers però que semblaven impossibles de casar. Clarke, després de 10 anys de dura feina, crea una novel·la de fantasia històrica amb personatges carismàtics i descripcions acurades tot generant una atmosfera addictiva, immersiva i creïble gràcies a la barreja d’esdeveniments reals amb esdeveniments màgics, barrejant l’època victoriana amb móns fantàstics com “Desesperanza” i utilitzant magistralment la mitologia anglesa protagonitzada per les fades, creant una història que beu directament de les creences populars i tradicionals d’aquelles terres.

A principis del segle XIX amb una Gran Bretanya abocada en la creació del seu imperi, en plenes Guerres Napoleòniques i amb una societat clarament jeràrquica i amb una filosofia de cavallers, la màgia anglesa que antigament tant prestigi i miracles havia proporcionat a l’orgull del país es troba en clar declivi i prop de l’extinció. La màgia com a tal no existeix, només hi ha associacions d’estudiosos que repassen antics llibres escrits fa segles durant una època daurada, l’època que va ser i va seguir l’aparició del més gran mag de la història: John Uklass, el Rei Corb. Un rei que va governar gran part del país, que va regnar al món dels fullets i que fins i tot, diuen alguns, va posseir un regne a l’infern. Ara, però, el llegat d’aquell gran mag i dels que el van seguir s’ha perdut. Durant segles, els cavallers que s’autoanomenen mags han llegit llibres, han discutit sobre teoria màgica i han posat en dubte l’existència de tal encanteri o de tal o altre miracle, però ningú recorda com practicar la màgia fins que, un bon dia, apareix en escena un cavaller que si practica la màgia: el senyor Norrell. Amb l’aparició de Norrell la màgia pràctica torna al present, torna a la societat i fa canviar els plantejaments fins llavors existents. Norrell, posa de moda la màgia i pretén retornar-li la glòria perduda, defensar el país dels seus enemics i col·locar la màgia a l’alt nivell que li pertoca amb l’ajuda del deu deixeble Jonathan Strange. Però, sempre hi ha un però, els caràcters de Norrell i Strange són molt diferents, mentre un prefereix la prudència i l’estudi en biblioteques ombrívoles, l’altre prefereix l’experimentació i l’acció. Unes diferències de caràcter, que tot i les bones intencions de tots dos els duran a allunyar-se i barallar-se mentre els fullets tornen a interferir en la vida dels humans ara que sembla que la màgia ha tornat i els antics camins del Rei s’han reobert.

Susanna Clarke utilitza una vella i coneguda contraposició per desenvolupar la història de Jonathan Strange i el Senyor Norrell: la dualitat entre la ment conservadora, la paciència i la por al desconegut contra la curiositat, la ment liberal i l’audàcia. Una dualitat que permet una fàcil identificació amb un dels personatges i que reflexa l’essència de l’ésser humà, posant de manifest com unes diferències són, de vegades, capaces de treballar per un objectiu comú aconseguint grans avenços tot i les discussions, debats i baralles que inevitablement provoca.
Amb un ús dels peus de pàgina extens, Clarke aconsegueix donar una profunditat poques vegades vista, fet que permet desenvolupar extensament la realitat en la que viuen els nostres protagonistes, dotant-los de passat, present i un futur que anem descobrint poc a poc. Ens proporciona dades reals de la història, dades mitològiques i un munt de detalls que sense interrompre la línia argumental ens ajuden a obtenir la sensació de que aquesta història podria haver estat perfectament real amb descripcions d’indrets com Londres, York, Lisboa, Venècia, … i personatges històrics com Lord Byron, Lord Wellington, els ministres de l’època, el príncep regent i un munt d’altres detalls impossibles de llistar.

La novel·la, potser, només té un aspecte negatiu i és el seu ritme. De vegades, especialment a la part central, un té la sensació de que l’autora perd una mica el nord i que ha perdut ritme de la trama argumental, però aquest és un aspecte que queda àmpliament compensat per la literatura, per la manera d’escriure i de descriure de l’autora, és un d’aquells llibres en que l’estil acurat i magnífic de l’autor anima a llegir, anima a continuar descobrint els nous aspectes de la trama, no és un d’aquells llibres en que únicament la trama t’enganxa, és quelcom més, és una trama interessant, una època curiosa, una barreja de gèneres magnífica i estil narratiu que fascina.

Conclusió: Una peça imprescindible pels amants del gènere fantàstic, una obra deliciosa pels que no en són assidus i una història per emmarcar, recordar i elevar a la categoria de Gran de la Literatura.

Títol: Jonathan Strange y el Señor Norell
Títol Original: Jonathan Strange & Mr. Norrell
Autor: Susanna Clarke
Editorial: Salamandra
Gènere: Fantasia  – Històrica
Nota: Excel·lent Alt