StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquesta nit passada vaig acabar de llegir-me un llibre sorprenent, un llibre que ja des dels seus orígens se salta el que és habitual.

El Libro Sin Nombre és un llibre sense títol i d’autoria desconeguda que va aparèixer del no res a Internet, a una editorial/impremta virtual anomenada lulu.com. De lulu.com va saltar a les xarxes socials amb un gran rebombori i un boca-orella digital, causat en gran part per la misteriosa història del llibre i els intensos debats de si era una obra sorgida de la ploma d’Stepehn King o Quentin Tarantino, que va provocar que finalment una editorial tradicional s’interessés per la novel·la i decidís publicar-la en paper. Temps després encara no se sap qui és l’autor, i les editorials parlen amb l’escriptor via mail, un escriptor que signa amb el nom d’un des seus personatges: Kid Bourbon.

El Libro Sin Nombre ens situa en un present sense especificar, a la ciutat de mala fama i oblidada de la ma de Déu: Santa Mondega. Una ciutat on hi regna el caos, on la delinqüència i la violència forma part del dia a dia. Una ciutat ignorada pel govern federal que cada cinc anys, puntualment durant el festival Lunar, pateix un eclipsi solar total. Un fenomen estrany que porta a la ciutat personatges obscurs i indesitjables. Durant el festival Lunar de fa cinc anys, un misteriós personatge anomenat Kid Bourbon va arribar a la ciutat i va provocar una de les majors massacres que s’hi han vist mai. Ara, cinc anys després, quan tothom donava per mort aquest malson, el dia de l’eclipsi s’acosta i en Kid Bourbon ha tornat a la ciutat cercant venjança.
L’aparició en escena d’en Kid Bourbon es barreja amb la cacera d’una estranya gemma anomenada Ojo de la Luna protagonitzada per dos monjos karatekes ingenus i pels elements més sinistres i violents de la ciutat. I és que es diu que qui posseeix aquesta gemma aconsegueix sobreviure la mort, aconsegueix el poder de la immortalitat.

La novel·la és un thriller, no és una novel·la negra o policíaca, és un autèntic thriller cinematogràfic, amb un ritme vertiginós, amb una acció trepidant i una violència desbordant. El que més sorprèn de la lectura d’aquestes pàgines és que les escenes d’acció i de violència són escenes que recorden l’estil de Quentin Tarantino o el del Robert Rodríguez d’Abierto Hasta el Amanecer. Les pàgines del llibre aconsegueixen que el lector visqui cada capítol, cada nova subtrama, cada nou descobriment, amb un suspens creixent. Que visqui la història enganxat a les seves planes i s’imagini perfectament l’acció talment com si l’estigués veient a la gran pantalla.

La lectura dels primers capítols fluixeja una mica. Una narració inicial estranya i una edició castellana que necessita d’una revisió urgent, poden fer distreure aquell lector menys disciplinat; però encara que els primers dos o tres capítols no aporten gran cosa i bàsicament es limiten a presentar els personatges i la trama, a mida que s’avança en la lectura l’acció va agafant inèrcia, es va accelerant i va adquirint aquell ritme cinematogràfic addictiu tant característic de la novel·la. A mesura que la trama es desenvolupa i ens anem acostant a les últimes pàgines, el misteri, les sorpreses, les morts, la violència gratuïta, la sang i les vísceres omplen paràgraf rere paràgraf en una orgia de destrucció desenfrenada.

El final de la novel·la és com a mínim estrany. No sé si expressament o no, l’autor desconegut de la trama ens proporciona dos finals clarament cinematogràfics. Un primer final a sis o set capítols d’acabar el llibre amb una gran explosió d’acció al més pur estil Kill Bill, i un altre final sorprenent i un pèl misteriós que acaba per lligar tots els fils argumental oberts.

Conclusió: Una novel·la no apta per a cardíacs o gent que no gaudeix amb les pelis d’en Tarantino o d’en Robert Rodríguez. Un bon thriller amb un misteri creixent i amb un final sorprenent. En definitiva, una gran descoberta que obre un nou camp en la literatura contemporània.

Títol: El Libro Sin Nombre
Títol Original: The Book With No Name
Autor: Anònim
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent

Ara fa unes setmanes vaig acabar de llegir la trilogia Millenium d’en Stieg Larsson, el que sembla ser el fenomen literari del moment. El cert és que quan es tracta de llibres sóc bastant reticent als èxit comercials, si un títol m’arriba per l’efecte que anomenen “boca-orella” sóc bastant més receptiu, però en el moment que el títol de l’obra m’arriba més pels mitjans de comunicació que no pas pel boca-orella automàticament se m’alcen unes defenses psicològiques que impedeixen en gran mesura que em fixi en l’obra en qüestió i encara menys que arribi a fer el pas de comprar el llibre per llegir-lo (si, sóc dels que necessiten comprar i tenir el llibre a casa, tot i que algun cop he utilitzat els serveis d’una biblioteca o dels e-book’s, però això seria una llarga explicació). A aquesta màxima, la de fer orelles sordes als mitjans, hi ha hagut grans excepcions com el cas que ens ocupa o el cas del Codi Da Vinci d’en Dan Brown per exemple, però normalment he caigut en la “temptació” després de rebre durant molt de temps i per part de molts mitjans i d’algunes persones inputs positius al respecte, d’aquesta manera en el meu món particular queden exclosos tots aquells llibres passatgers i que es posen de mode per un curt espai de temps.

Un cop posades les bases prèvies de la meva opinió (i prejudici si voleu) pel que fa a aquestes obres “famoses”, millor abordem l’objecte d’aquest post: els llibres “Els Homes que no Estimaven les Dones”,”La Noia que Somiava amb un Llumí i un Bidó de Gasolina” i “La Reina al Palau dels Corrents d’Aire”, l’anomenada trilogia Millenium del desaparegut Karl Stig-Erland “Stieg” Larsson i els seus dos protagonistes: en Mikael Blomkvist i na Lisbeth Salander. Jo al contrari que motls articles o opinions que he llegit/escoltat no puc dir que Millenium tracti de les aventures de la Lisbeth, ben al contrari sóc partidari de que parla de les aventures dels dos, dir que el llibre parla de les aventures i desventures de la Salander és deixar de banda un personatge protagonista que dona sentit i coherència a l’obra i que sense ell crec que Millenium no seria el que és. Tots dos personatges es complementen i fan que diferents sensibilitats, diferents tipus de lectors trobin la seva part d’identificació amb els personatges, part essencial per a que un escrit, una novel·la tingui possibilitats d’èxit (segons el meu parer).

Després d’haver llegit els tres llibres amb relativament poc temps i de fer el post amb una perspectiva d’unes setmanes (ja m’he llegit dos llibres des de llavors….) considero la trilogia com a bloc com una lectura recomanable, especialment per a la gent que no és lectora habitual ja que li donarà arguments per endinsar-se en l’apassionant món de la literatura i potser trobar aquella guspira que el faci convertir en un lector habitual, aquella guspira que tot lector va trobar un dia amb un llibre, un gènere, un autor, una sèrie o una temàtica.

El primer llibre “Els Homes que no Estimaven les Dones” me’l vaig llegir en menys de tres dies, just va coincidir que el vaig començar una nit de divendres d’estiu (per sort!) i em vaig passar la resta del cap de setmana compaginant la platja i la família amb la lectura compulsiva de les pàgines d’aquest llibre. De fet, després de llegir-me els altres dos títols, aquest primer volum segueix essent el millor dels tres, ha passat a formar part del meu TOP10 personal. “Els Homes que no Estimaven les Dones”, al contrari que el segon i tercer volum de la trilogia, la història principal té un final per molt que comencin a aparèixer els indicis de la següent gran història que evoluciona amb el segon volum i finalitza amb el tercer, de manera que dona una integritat que no es repeteix en els altres volums ja que la integritat passa per considerar el conjunt que formen els tres llibres. En aquest volum el protagonista indiscutible és en Mikael Blomkvist i s’explica les desventures que pateix al exiliar-se en un poble perdut al perdre un judici per difamació a causa d’un article cert però desafortunat publicat a la revista d’investigació que ell dirigeix: Millenium. No sabria ben bé explicar què té aquest llibre, però enganxa, enganxa des de la primera pàgina, té un ritme frenètic, vas descobrint mica en mica la història, en la dosi justa, el suspens es manté i amb prou feines decau, les descripcions són clares i concises de manera que és d’allò més fàcil endinsar-se dins les pàgines i viure els esdeveniments en “primera persona”.

El segon volum, per mi, és el més fluix dels tres dels que consta la trilogia, el ritme decau considerablement comparant-lo amb el primer, fins i tot hi ha parts cap a la meitat del llibre que es fa feixuc avançar, això si, cap al final la història s’accelera fins que finalitzes el volum amb moltíssimes ganes d’agafar el 3er i saber què passa.

El tercer volum, “La Reina al Palau dels Corrents d’Aire”, recupera altre cop el gran estil del primer llibre i tornes a devorar pàgines, tornes a sacrificar hores de son per hores de lectura de manera que altre cop recuperes allò que semblava haver-se perdut en “La Noia que Somiava amb un Llumí i un Bidó de Gasolina”. Aquest tercer volum finalitza la trilogia i culmina la gran història iniciada amb “Els Homes que no Estimaven les Dones” i desenvolupada al segon volum.

En termes generals, la trilogia és 100% recomanable, una joia que tothom hauria de tenir a casa o haver-se llegit, seria aventurat que són uns llibres que passaran a la història de la literatura universal, però certament s’ho mereix, i com que en Larsson ja no és en aquest món per continuar explotant els personatges de la Salander i d’en Blomkvist s’evitarà el gran mal de les franquícies literàries que acaben desvirtuant algunes grans històries.

Conclusió: Molt recomanable, especialment el primer volum

Títol: Els Homes que no Estimaven les Dones, La Noia que Somiava amb un Llumí i un Bidó de Gasolina i La Reina al Palau dels Corrents d’Aire
Títol Original: Män som hatar kvinnor, Flickan som lekte med elden i Luftslottet som sprängdes
Autor: Karl Stig-Erland Larsson
Editorial: Columna
Gènere: Ficció – Novel·la Negra
Nota: Excel·lent

Títol: El Código Pontifex
Títol Original: Cryptonomicon II
Saga/Núm.: Cryptonomicon. 2n volum
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció

Títol: El Código Enigma
Títol Original: Cryptonomicon I
Saga/Núm.: Cryptonomicon. 1r volum
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció

Títol: El Código Aretusa
Títol Original: Cryptonomicon III
Saga/Núm.: Cryptonomicon. 3r volum
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció