StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Quan vaig veure a la llibreria que havia aparegut una nova novel·la d’en John Verdon, autor de “Sé el Que Estàs Pensant“, no m’ho vaig pensar ni una dècima de segon per adquirir-lo i situar-lo ben amunt a la pila de llibres pendents de llegir. Esperava un bon llibre, una lectura apassionant i intensa com va ser el seu anterior llibre i així ha estat. He gaudit d’allò més amb les 540 pàgines sorgides de la ploma -o l’ordinador- d’en John Verdon.

En aquesta segona novel·la d’en Verdon recuperem un antic company, en David Gurney, exdetectiu de la policia de Nova York -jubilat- i posseïdor d’una ment analítica brillant que l’ha fet famós dins i fora dels cercles policials, especialment arran del cas Mellery i de l’assassí dels números relatat a “Sé el que Estàs Pensant”. Després de gairebé un any dels fets que es relaten a “Sé el Que Estàs Pensant”, en Gurney es troba immers en la rutina diària d’un jubilat, gaudint del camp i de la seva dona, ara amb els llaços reforçats després del cas Mellery. Però un matí de setembre en Dave rep una trucada d’en Jack Hardwick, inspector brillant però una mica poca-solta que va conèixer gràcies al cas de l’Assassí dels Números. En Jack truca per demanar-li que conegui una mare desesperada, una mare que ha vist com assassinaven la seva filla el dia del seu casament, uns minuts abans del brindis amb els convidats. Un assassinat misteriós presumptament comés per un jardiner mexicà amic de la família i que després de varis mesos de recerca policial encara no ha aparegut. De fet, no només no ha aparegut, sinó que no hi ha ni un sol rastre que la policia pugui seguir… la investigació està bloquejada i amenaça de tancar-se com a crim no resolt.

A partir d’aquest supòsit, comencem a desgranar una història i una trama delictiva d’allò més complicada, desconcertant i a l’hora apassionant que enganxa al lector des de la primera plana -on som testimonis del pensament pertorbat de l’assassí-. A la trama s’hi ajunten prejudicis racials, socials i sexuals amenitzats amb fanatisme religiós, psicòpates assassins i abusadors i víctimes d’abusos sexuals amb un misteri que no es desgrana del tot fins que no arribem al final apoteòsic i sorprenent que ens ha preparat Verdon.

A banda de la investigació del crim en si, en aquesta novel·la entrem més en la psique dels protagonistes, especialment a la d’en Gurney, tant analítica i sorprenentment efectiva quan es traca de la feina policial i tant falta de tacte o interès quan es traca de la seva relació matrimonial, una relació que sembla a punt de fer aigües. En aquest aspecte, és on trobo una mica el punt més fluix de la novel·la, no quan es tracta el tema durant la trama, sinó més aviat al final, un final que jo hauria tallat unes quantes pàgines abans sense aquella dosi final de “sentimentalisme” que sembla traspuar les últimes pàgines de “No Obris els Ulls”. Jo -és una opinió molt personal- hauria deixat un final molt més impactant i amb alguna porta oberta per a l’especulació del lector.

Conclusió: Un gran llibre que continua situant el llistó de les novel·les d’en John Verdon molt i molt alt, tant alt com el seu precedent “Sé el Que Estàs Pensant”. La trama us farà passar una gran estona i si no sou aficionats als thrillers segur que després d’aquestes dues novel·les us ho repenseu. 100% recomanable!

Títol: No Obris els Ulls
Títol Original: Shut Your Eyes Tight
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent

Després de diverses lectures de ciència ficció i fantasia, he tornat a un dels gèneres que més impuls han tingut al nostre país en els últims anys: la novel·la històrica catalana.

Mar de Foc és la continuació de la reconeguda “Et Donaré la Terra” d’en Chufo Llórens i tot i ser una continuació de la història engegada en aquesta novel·la, crec que Mar de Foc es pot llegir de forma independent sense perdre massa el fil de la trama.

Ens situem als voltants de l’any 1000, en època del compte Ramon Berenguer I el Vell i Almondis de la Marca, pares dels bessons Ramon Berenguer II Cap d’Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida. Martí Barbany, reconegut navilier i ciutadà il·lustre de Barcelona, s’enfronta a una vida de vidu, als amors prohibits de la seva filla i a una venjança que ve d’antic que posa en perill la seva vida i la dels seus íntims.

Chufo Llórens recupera la figura de Martí de “Et Donaré la Terra” per continuar explicant-nos una gran història en la Barcelona medieval, en un temps marcat per les guerres, les enveges entre nobles i per la tràgica successió de Ramon Berenguer el Vell. En aquest llibre, però, el protagonisme és compartit entre Martí i el seu imperi navilier, i Marta, la seva filla, que mira de sobreviure a la cort d’Almondis comtessa de Barcelona.Uuna estada que hauria de semblar un mer tràmit, però que es converteix en un temps de patiment i, també, d’amors impossibles.

Al tenir un doble protagonisme en el que va pivotant la història, aquesta veu el seu caràcter i la seva força disminuïda en gran mesura. Al contrari que a “Et Donaré la Terra” on vivíem una trama d’intriga, superació i de creixement del personatge principal, a “Mar de Foc” vivim dues històries entrellaçades però sense la força de l’anterior llibre. Es llegeix bé, força ràpid, però la història no enganxa com l’anterior volum, aquest sembla més fet per encàrrec, per aprofitar el boom de la novel·la històrica catalana i el gran èxit de “Et Donaré la Terra” que no pas una altra cosa. Només cal comparar l’edició de “Et Donaré la Terra”, molt cuidada i la de “Mar de Foc” molt menys cuidada i dins dels estàndards editorials.

Conclusió: Llibre entretingut, amb una trama prou interessant, però infinitament pitjor que “Et Donaré la Terra”.

Títol: Mar de Foc
Títol Original: Mar de Fuego
Autor: Chufo Llorens
Editorial: Plaza & Janés
Gènere: Històrica
Nota: Bé

La nit passada vaig acabar-me una novel·la “diferent” d’un gènere al que no hi estic acostumat i que va caure a les meves mans de manera bastant casual un dia fent el tafaner per l’FNAC de La Maquinista -ja se sap… sóc d’aquells que no pot entrar a una llibreria i sortir amb les mans buides-. El cas és que en aquest cas si, la portada i la sinopsi del darrera van ser crucials per a que em decantés per comprar-lo -i el preu! és clar- sense tenir ni la més mínima idea de qui era l’autor ni el tipus de literatura que gastava.

La història comença presentant-nos en Charlie Asher, un home que regenta una botiga d’objectes de segona ma, al que l’autor qualifica com a mascle beta: una persona hipocondríaca, plena de temors, maniàtica, psicòtica, satírica, emocionalment dependent, amb una moral per sota zero però amb un excepcional sentit de supervivència. Vaja el típic home que passa per la vida sense deixar ni rastre però que, inexplicablement, aconsegueix traspassar els seus gens a la següent generació. Però al contrari del que podria semblar, l’Asher viu feliçment casat amb una dona preciosa, excepcional, una dona que segons la psique de mascle beta, no es mereix. Però arriba el dia en que neix la seva filla, i aquell moment de felicitat es transforma en un punt decisiu que el marcarà per la resta dels seus dies. Després del part la seva dona mor i en Charlie veu com un home de dos metres vestit de cap a peus de verd menta que ningú més veu, se’n duu de l’habitació un compact disc amb una estranya aura vermellosa.

Mentre l’Asher mira de superar la mort de la seva dona -un fet nefast per a la psique d’un home beta-, cuida com pot de la seva filla, sobreviu als seus estranys treballadors i batalla amb una germana lèsbica que li roba els vestits d’home de l’armari descobreix que s’ha convertit en Mercader de la Mort, professió que comparteix amb l’home vestit de verd. La seva nova feina consisteix a recollir les ànimes dels morts -que queden sempre dipositades en un objecte físic- per després vendre-les a la persona correcta, a una persona que fins llavors viva però no tenia ànima. Per fer encara més entretingut aquesta estranya feina, l’Asher ha de complir amb uns límits si no vol veure com Les Morrigan i demés deus de la mort s’apoderen del món.

L’estil que imprimeix en Moore a la redacció d’aquesta estranya història és clarament orientat a l’humor. Un humor tirant a negre que molts cops ratlla l’absurd i que provoca que a mida que avances pàgines se t’escapi un somriure, alguna exclamació de sorpresa i alguna que altre rialla sorollosa gràcies a escenes memorables com la de la filla, la germana i les salsitxes a la cuina de l’Asher -ja em direu si us impacta o no!-.

La trama en si no és massa complicada, no hi ha masses personatges principals i els secundaris són clarament això, personatges que ajuden a evolucionar la història i li donen cos i versemblança. El final potser és una mica previsible però no importa, tot el desenllaç transcorre en unes poques pàgines que no deixen cap mal regust de boca i tanquen una novel·la fantàstica i ideal per aquells moments de moral baixa.

Conclusió: Moore m’ha sorprès molt gratament. És una història ben formada, original, amb un humor satíric que li dona un toc especial i una sèrie d’escenes i situacions brutals. Podríem dir que és una comèdia, però segurament un lector poc previsor i amb una pell fina en fotria el llibre pel cap. En definitiva, un llibre perfecte per passar una bona estona o per regalar a la tieta beata i veure com s’escandalitza.

Títol: Un Trabajo Muy Sucio
Títol Original: A Dirty Job
Autor: Christopher Moore
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ficció – Humor
Nota: Notable

Fa uns quants dies, fent el sopar d’amic invisible típic d’aquestes dates, em van regalar aquest llibre, un llibre que ja m’havia cridat l’atenció fa uns quants mesos i que m’havia picat la curiositat però que encara no havia decidit d’incorporar a la meva biblioteca. Per sort, l’amic invisible va resultar ser algú que em coneixia força i va fer una excel·lent elecció, la va encertar de ple!

Amb “Se lo Que Estas Pensando” John Verdon ha aconseguit que les nits de l’última setmana hagin passat volant, ha aconseguit enganxar-me amb una història que comença marcant terreny amb una sèrie de situacions i descripcions macabres, dignes del millor del gènere policial, que et submergeixen en un trhiller impactant al llarg de 430 pàgines i que acaba de manera molt destacable fent que la lectura de les seves ratlles sigui una delícia.

La història que se’ns narra en aquesta novel·la, ens posa en la pell d’un famós inspector de policia retirat de Nova York que es veu embolicat en un misteriós assumpte quan, un antic company de facultat, li demana ajuda per tal de localitzar un xantatgista que li està enviant una sèrie de cartes molt estranyes. Resulta que aquest conegut, un mal dia, va rebre una primera carta amb una sèrie d’instruccions i en la que li demanava que pensés un número entre l’u i el mil. Un número que efectivament, va trobar escrit dins d’un altre sobre més petit adjunt a la carta original, talment com si aquesta misteriosa persona fos capaç de llegir-li la ment.
El que en un principi sembla un simple xantatge per algun acte d’un passat turbulent i dominat per l’alcohol i les drogues, ràpidament es complica esdevenint un cas complex de múltiples assassinats misteriosos i ple d’incògnites que el nostre protagonista -i nosaltres mateixos- mirarà de resoldre per tal d’enxampar un assassí fugisser i extremadament intel·ligent.

Amb aquesta la seva primera novel·la, Verdon aconsegueix que el lector quedi enxampat per la història i que tingui unes ganes terribles de tornar a les pàgines del llibre si per algun causal la son o les obligacions personals vencen l’espiral creixent d’esdeveniments, fets i descripcions que pàgina rera pàgina ens transporten a la pell d’un inspector retirat que no gaudeix massa d’una vida contemplativa en un estat de Nova York poc conegut i poc explotat pels mass media. La profunditat dels personatges, la seva treballada psicologia i la cadena d’esdeveniments i sorpreses que plaguen les pàgines que han sortit de la ploma d’en John Verdon fan d’aquesta una de les grans novel·les de l’any, una novel·la que sens dubte és i serà un èxit tal i com demostren les llistes dels més venuts i les múltiples reedicions que s’estan fent del mateix.

Conclusió: Una gran novel·la negra, un thriller genial que t’atrapa i et submergeix en un món fosc i ple d’intriga a la caça d’un assassí en sèrie especialment retorçat i intel·ligent. Una novel·la que fa les delícies de tothom, aficionats al gènere policíac o no.

Títol: Sé Lo Que Estás Pensando
Títol Original: Think of a Number
Autor: John Verdon
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent

Aquesta nit passada vaig acabar de llegir-me un llibre sorprenent, un llibre que ja des dels seus orígens se salta el que és habitual.

El Libro Sin Nombre és un llibre sense títol i d’autoria desconeguda que va aparèixer del no res a Internet, a una editorial/impremta virtual anomenada lulu.com. De lulu.com va saltar a les xarxes socials amb un gran rebombori i un boca-orella digital, causat en gran part per la misteriosa història del llibre i els intensos debats de si era una obra sorgida de la ploma d’Stepehn King o Quentin Tarantino, que va provocar que finalment una editorial tradicional s’interessés per la novel·la i decidís publicar-la en paper. Temps després encara no se sap qui és l’autor, i les editorials parlen amb l’escriptor via mail, un escriptor que signa amb el nom d’un des seus personatges: Kid Bourbon.

El Libro Sin Nombre ens situa en un present sense especificar, a la ciutat de mala fama i oblidada de la ma de Déu: Santa Mondega. Una ciutat on hi regna el caos, on la delinqüència i la violència forma part del dia a dia. Una ciutat ignorada pel govern federal que cada cinc anys, puntualment durant el festival Lunar, pateix un eclipsi solar total. Un fenomen estrany que porta a la ciutat personatges obscurs i indesitjables. Durant el festival Lunar de fa cinc anys, un misteriós personatge anomenat Kid Bourbon va arribar a la ciutat i va provocar una de les majors massacres que s’hi han vist mai. Ara, cinc anys després, quan tothom donava per mort aquest malson, el dia de l’eclipsi s’acosta i en Kid Bourbon ha tornat a la ciutat cercant venjança.
L’aparició en escena d’en Kid Bourbon es barreja amb la cacera d’una estranya gemma anomenada Ojo de la Luna protagonitzada per dos monjos karatekes ingenus i pels elements més sinistres i violents de la ciutat. I és que es diu que qui posseeix aquesta gemma aconsegueix sobreviure la mort, aconsegueix el poder de la immortalitat.

La novel·la és un thriller, no és una novel·la negra o policíaca, és un autèntic thriller cinematogràfic, amb un ritme vertiginós, amb una acció trepidant i una violència desbordant. El que més sorprèn de la lectura d’aquestes pàgines és que les escenes d’acció i de violència són escenes que recorden l’estil de Quentin Tarantino o el del Robert Rodríguez d’Abierto Hasta el Amanecer. Les pàgines del llibre aconsegueixen que el lector visqui cada capítol, cada nova subtrama, cada nou descobriment, amb un suspens creixent. Que visqui la història enganxat a les seves planes i s’imagini perfectament l’acció talment com si l’estigués veient a la gran pantalla.

La lectura dels primers capítols fluixeja una mica. Una narració inicial estranya i una edició castellana que necessita d’una revisió urgent, poden fer distreure aquell lector menys disciplinat; però encara que els primers dos o tres capítols no aporten gran cosa i bàsicament es limiten a presentar els personatges i la trama, a mida que s’avança en la lectura l’acció va agafant inèrcia, es va accelerant i va adquirint aquell ritme cinematogràfic addictiu tant característic de la novel·la. A mesura que la trama es desenvolupa i ens anem acostant a les últimes pàgines, el misteri, les sorpreses, les morts, la violència gratuïta, la sang i les vísceres omplen paràgraf rere paràgraf en una orgia de destrucció desenfrenada.

El final de la novel·la és com a mínim estrany. No sé si expressament o no, l’autor desconegut de la trama ens proporciona dos finals clarament cinematogràfics. Un primer final a sis o set capítols d’acabar el llibre amb una gran explosió d’acció al més pur estil Kill Bill, i un altre final sorprenent i un pèl misteriós que acaba per lligar tots els fils argumental oberts.

Conclusió: Una novel·la no apta per a cardíacs o gent que no gaudeix amb les pelis d’en Tarantino o d’en Robert Rodríguez. Un bon thriller amb un misteri creixent i amb un final sorprenent. En definitiva, una gran descoberta que obre un nou camp en la literatura contemporània.

Títol: El Libro Sin Nombre
Títol Original: The Book With No Name
Autor: Anònim
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent