StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Fluyan Mis Lágrimas, Dijo el Policia és una novel·la difícil però a la vegada accessible, una novel·la d’un autor que considero especial i diferent: Philip K. Dick.
K. Dick és un autor que fa gala d’un surrealisme oníric de vegades extravagant -segurament ajudat per les amfetamines a les que l’autor era addicte- i, per mi, Fluyan Mis Lágrimas és un clar exemple d’aquest estil. És una novel·la de lectura accessible però a la vegada conceptualment difícil i clarament molt influenciada per la cultura i els moviments socials dels anys 70 als EUA que va bé conèixer per entendre la profunditat de la història.

Avís a navegants: si us agrada el surrealisme no dubteu a llegir les obres de K. Dick, de fet si no el coneixeu podeu començar amb aquesta obra o amb Ubik. I si el surrealisme més aviat us provoca mal de cap, millor oblideu-vos d’aquesta ressenya i d’aquest autor. Sincerament.

No he llegit masses obres de K. Dick, però la sensació immediata de després de girar l’última pàgina és sempre la mateixa: una sensació estranya que et deixa preguntant-te “realment què he llegit?”, “m’ha agradat? o no? o no en tinc ni idea?”, “què és això tant espès i estrany que he llegit?”. Al finalitzar una novel·la de K. Dick el que queda és un aigua barreig de sensacions i preguntes que et perseguiran dies després d’haver finalitzat la lectura i fins i tot en algun moment et trobaràs pregunta-te “com seria llegir la novel·la col·locat?”. L’estil de Philip K. Dick és tant estrany i oníric que a la vegada m’entusiasma i em genera respecte.

Amb Fluyan Mis Lágrimas, ens situem en una -avui dia- distopia ucrònica en la que els Estats Units, després d’una Segona Guerra Civil, és un estat policial fèrreament controlat que manté en estat de setge tots els campus universitaris. En aquesta ucronia els estudiants són l’enemic número 1 de l’estat, no anar amb documentació perfectament reglamentaria pel carrer pot suposar, ipso facto, l’internament als camps de treballs forçats i, per acabar-ho d’adobar, els negres i afroamericans són una raresa ultraprotegida després de que durant la II Guerra Civil se’ls perseguís fins al llindar de l’extinció.
En aquest context ens trobem amb Jason Taverner, un famós cantant i presentador de TV amb milions de fans, que després d’una baralla amb una ex, no massa mentalment estable, es desperta en un hotel en el pitjor barri de Los Angeles sense documents d’identificació, on resulta que ningú el coneix -tot i que se suposa que és molt famós- i que, per a més inri, ni tant sols apareix a les bases de dades de la policia. I això, en un estat com el plantejat, només significa una cosa: internament en un camp de treballs forçats sense preguntes, sense respostes, sense comunicació amb l’exterior.

La novel·la tracta un dels temes predilectes de K. Dick: la percepció de la realitat juntament amb temes més universals a la literatura com la sol·litud i l’amor. Com ja he esmentat, considero K. Dick un autor surrealista i quan parlem de realitat parlem de realitat surrealista. Jason Taverner un personatge famós, ric i acostumat a no torbar-se impediments a la vida, de cop i volta es troba en l’escalafó més baix de la societat, sense identificació, vestit amb roba cara i sense possibilitats de reivindicar el seu estatus ja que misteriosament ha desaparegut de tots els arxius del govern. Simplement, ja no és ningú, no existeix. Què ha passat? realment ha estat mai un personatge famós? realment és en Jason Taverner? o és un producte de la seva imaginació? Aquestes preguntes juntament amb una sol·litud negra i asfixiadora que ho embolcalla tot és l’eix principal que condueix unes pàgines plenes d’angoixa, dubtes i pors que qüestionaran en tot moment quina és la realitat, una pregunta que el mateix lector es farà infinitat de vegades fins a l’última pàgina de la novel·la.

Conclusió: Sincerament, una novel·la a tenir en compte però no apte per a tots els públics. Una dosi de preguntes filosòfiques i reflexions sobre la sol·litud o la societat, embolcallada en una història que podríem haver somiat una nit d’imaginació desbordada.

Títol: Fluyan mis Lágrimas, dijo el Polícia
Títol Original: Flow my Tears, the Policeman said
Autor: Philip K. Dick
Editorial: Minotauro
Gènere: Ciència Ficció – Distopía
Nota: Notable