StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana he finalitzar el segon llibre que llegeixo d’un autor en alça, d’un autor que a marxes forçades s’està convertint en un dels meus autors predilectes. Sé que és arriscat afirmar això havent llegit només dues novel·les seves, però és que tal com afirma la crítica: Brandon Sanderson està revolucionant la fantasia.
Si amb Elantris ja vaig gaudir de la nova manera de fer d’en Sanderson, amb el primer volum de la sèrie “Nacidos de la Bruma” he redescobert la fantasia, he redescobert el plaer de llegir una bona trama i una bona història amb uns personatges carismàtics i molt “reals”. Brandon Sanderson i Patrick Rothfuss estan canviant i revolucionant la literatura fantàstica, deixant endarrera tòpics massa gastats i donant un aire fresc i excel·lent a un gènere que s’estava asfixiant a base de repetir, amb més o menys fortuna, un mateix esquema. Però parlem de la novel·la…

El Imperio Final, primer volum de la sèrie Mistborn (Nacidos de la Bruma), ens presenta un món cobert per les cendres que desprenen gran volcans en actiu, on el verd de les plantes fa centenars d’anys que ha desaparegut convertint-se en una llegenda; un món d’estructura clarament feudal-absolutista on un emperador-déu mana per damunt de tot i on la gran majoria de la població, els skaa, viu en pobresa, oprimida i esclafada per la noblesa i la cultura imperant.
El Lord Legislador -l’emperador- fa mil anys que governa amb ma de ferro i ha imposat tota una sèrie de regles socials que són imposades i respectades gràcies a la manipulació de la cultura i a dos cossos executius d’èlit que passen comptes amb l’emperador i amb ningú més: els obligadors i els inquisidors. Aquestes regles fan que existeixi un abisme entre la noblesa i els skaa, un abisme tal que si algun noble jeu mai amb una skaa, després de jeure-hi, aquest està obligat a matar-la per evitar tota possibilitat de que es pugui engendrar un bastard, fill(a) de les dues classes socials.
En aquest món construït per en Sanderson, existeix també una màgia una mica especial: l’alomància. Una màgia hereditària pròpia de la classe noble, una màgia basada en els metalls que permet als seus usuaris obtenir certs poders (fortalesa, agudesa, …) d’aquests metalls. La majoria d’usuaris de l’alomància només poden manipular un dels metalls i per tant, només obtenir un poder; però existeixen persones, els “nacidos de la bruma”, que són capaços de manipular tots els metalls de l’alomància esdevenint éssers poderosos a tenir en compte.

Hi ha dos aspectes que sobresurten en aquesta novel·la. Un és la profunditat dels personatges, que deixen de ser plans, no hi ha ningú que sigui dolent, dolent i ningú que sigui bo, bo. Deixem de banda el típic passerell que fa un viatge d’iniciació per convertir-se en un heroi amb una missió transcendental, per tenir herois més quotidians, més humans, amb les seves motivacions, els seus conflictes morals i culturals que lluiten contra una situació i una cultura que els sembla, en certa manera, injusta.
Per altra banda, l’altre aspecte fonamental de la història és l’alomància. Aquesta mena de màgia estranya, amb poders limitats, amb dependència de matèries primeres com els metalls i amb unes accions i unes interaccions amb base física -especialment la crema de metalls com l’acer- que fan que Sanderson trenqui amb el típic-tòpic establert, amb el misticisme imperant al gènere, aportant una nova visió i una altra manera de fer fantasia fent-la més “creïble” per les ments més científiques del públic d’avui dia. En certa manera, en aquest aspecte, Sanderson sembla més un autor de ciència-ficció que no de fantasia.

Brandon Sanderson obre un nou camí en el gènere de la fantasia, deixa endarrera l’esquema tolkienià bàsic, típic i massa gastat per plantejar noves maneres de veure i viure la fantasia. Amb el seu estil àgil i detallista que se centra especialment en la psicologia dels seus personatges, amb un art especial i detallista en la descripció de batalles i escenes d’acció, i amb la construcció d’uns diàlegs excel·lents, Sanderson ens proporciona una nova manera d’entendre el gènere, actualitzant-lo i creant-nos un desitg de llegir més i més pàgines brutal, inabastable i insaciable.

Conclusió: Una història narrada de forma magistral, amb una motivació universal i clàssica -la cerca de la llibertat-, uns personatges amb una profunditat i una psicologia clarament desenvolupada i una màgia “diferent”, característica, no omnipotent i fins i tot amb un rerafons científic, fan d’aquesta novel·la d’en Brandon Sanderson una excel·lent obra mestra del gènere apta i recomanable per tots els públics.

Títol: El Imperio Final
Títol Original: Mistborn
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 1r volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Obra Mestra