StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana he finalitzat el primer llibre que llegeixo d’un nou autor com Brandon Sanderson, un autor molt prometedor, un autor que m’ha fet xalar de mala manera.

Tot i que Elantris té una sinopsi que no crida excessivament l’atenció i que està emmarcada dins del gènere de la fantasia -tot i que a la portada aparegui la paraula “ciència ficció”-, s’ha de dir que és una gran novel·la, una novel·la fantàstica que s’allunya dels típics tòpics, no hi apareixen mags, elfs, dracs ni res del que estem acostumats i tampoc és el típic viatge iniciàtic d’un jove més o menys simpàtic que acaba salvant el món. Elantris és una novel·la ben escrita, amb una trama ben ordida i uns personatges carismàtics que parteix d’una idea genial i original que crec que pot “revolucionar” el gènere.

Elantris havia estat una ciutat màgica, habitada per persones que eren considerades déus per la seva pell platejada i per la seva destresa en l’ús de la màgia dels Aon Dor, una màgia capaç de proporcionar tot el que hom desitgi, des de menjar a sistemes de transport instantani arreu del món. Durant segles, Elantris va compartir la seva saviesa, la seva cultura i la seva màgia amb qui ho demanés sense esperar o reclamar res a canvi, convertint-se en el centre del món, en una mena de deïtats reverenciades però mortals. Elantris, a més, era especial per la seva manera d’augmentar la població: un ciutadà normal i corrent un dia es llevava tranquil·lament i feia vida normal i al següent es llevava amb la pell platejada i amb accés a la màgia, convertint-se automàticament en elantri, independentment de la seva condició social original.
Però fa 10 anys un desastre de gran magnitud anomenat Reod es va abatre sobre Elantris i tota la seva raça, deixant-los sense poders i creant el caos en una nació que havia viscut en pau durant generacions. Ara, la maledicció d’Elantris s’anomena Shaod i s’abat sobre qualsevol ciutadà, ric o pobre, príncep o camperol, convertint-lo en un cadàver vivent que pateix un dolor etern sense possibilitat d’alleujament o curació.

La trama se centra principalment en tres personatges, les vivències dels quals seran el fil conductor de centenars de pàgines interessants, divertides i apassionants. Raoden, primer príncep hereu del regne d’ Arelon cau víctima de la Shaod i és desterrant, igual que centenars de persones abans que ell, a Elantris on haurà de fer front a una fam voraç i al dolor creixent i omnipresent mentre mira d’encaixar en la societat brutal i salvatge que en aquesta ciutat, avui maleïda, s’ha creat. Sarene, princesa de Toed, es converteix en vídua abans de celebrar un casament que esperava en candeletes, es veu obligada a residir a la cort del seu sogre si no vol trencar el contracte nupcial i l’aliança política entre Arelon i Toed, una aliança que els beneficia contra l’imperi Fjordell. Un imperi dirigit per fanàtics religiosos amb ànsies de convertir tota la població mundial per les bones o per les males; un imperi que acaba de designar un nou ambaixador a Arelon: Hrathen, un monjo d’alt rang responsable de l’esfondrament d’una república veïna, que ve a predicar la religió amb la missió de convertir el país abans de tres mesos si no vol veure com l’imperi passa per la pedra tot habitant del país.

Amb la presentació dels tres personatges principals, les seves vivències, les seves pors i els seus reptes personals tenim les bases d’una trama política, religiosa i mística de gran magnitud i profunditat, uns elements que sota la ploma de Sanderson conformen una excel·lent novel·la, amb diàlegs fluids, vius i molta amb força, que manté l’interès del lector donant-li peixet quan és necessari, descobrint respostes a mida que es plantegen noves preguntes mentre les trames principals, les subtrames, la mitologia i el fanatisme religiós s’entrellacen de forma magistral per acabar en un clímax com pocs, deixant oberta la porta a un nou món, un nou univers digne de ser relatat en més i més novel·les.

Amb Brandon Sanderson m’ha passat una mica com amb en Patrick Rothfuss i “El Nombre del Viento”, ha estat una aposta arriscada, car no coneixia res de l’autor, però una aposta que el boca-orella i la pluja de bones crítiques i elogis tant d’autors reconeguts, com del públic va fer que acceptés. Una aposta de la que he gaudit, que ha sortit bé, fantàsticament bé! En definitiva, Sanderson s’acaba de convertir en un d’aquells autors que cal vigilar d’aprop per aconseguir els seus últims treballs i gaudir-ne com cal.

Conclusió: Una fantàstica novel·la per “desconnectar” de la fantasia tradicional i/o tòpica, capaç de captar lectors aliens al gènere gràcies a la seva excel·lent qualitat i en un sol llibre!

Títol: Elantris
Títol Original: Elantris
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B – Zeta
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent Alt