StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Després d’uns quants anys i amb l’avinentesa de l’aparició en català de Dansa amb Dracs, el sisè volum de Cançó de Gel i Foc he recomençat la lectura d’aquesta magnífica saga del genial George R.R. Martin que vaig començar cap allà el 2003, fa tant de temps que només recordava les línies generals de la història però sabia que valia la pena i la relectura no ha fet defallir la meva intenció de polir-me les més de 3.000 pàgines que tinc per davant abans de poder començar Dansa amb Dracs.

Juego de Tronos –a l’època per desgràcia només hi eren en castellà- és una novel·la de fantasia que s’allunya del tòpic Tolkienià on se’ns presenta un món on les estacions no duren mesos, sinó que poden arribar a durar anys o dècades i on la lluita pel poder d’una societat clarament feudal és a l’ordre del dia. És una novel·la que es fa difícil de resumir a causa de la seva longitud (800 pàgines) i de la multitud de línies d’acció, personatges i situacions però podríem dir que se centra en la complexa intriga política i la lluita de poder de les principals cases senyorials del regne mentre al nord, darrera del gran Mur de Gel –un mur de 200 metres d’alçada i 500 km de llarg que protegeix el regne de les tribus salvatges i de llegendes fosques dels hiverns més llargs i crus de la història- comencen a despertar rumors i éssers estranys que han estat gairebé oblidats en aquest estiu de segles que ara sembla tocar el seu final.

George R. R. Martin és un mestre de la narrativa com ja havia demostrat en anteriors obres, però amb Juego de Tronos –i amb la resta de novel·les de la saga que aniré ressenyant properament- s’ha convertit en mestre de mestres creant el que possiblement sigui la millor saga fantàstica després de Tolkien –si és que al final no l’acaba superant-.
La multitud de personatges que desplega Martin ens permet obtenir diversos punts de vista d’una mateixa història, una idea global del món i especialment de la política d’aquest món però encara que pugui semblar el contrari, permet que el lector empatitzi amb un o més d’un dels personatges. Això si, ull! En Martin és un mestre i fa que cap personatge sigui intocable i que si cal assassinar un personatge que cau bé, l’assassina! Com dic, Martin és un geni i amb la seva prosa ràpida, addictiva i directa capaç d’abordar qualsevol tema per molt delicat o políticament incorrecte que sigui –assassinats per poder, incest, violacions, violència gratuïta, la bogeria…- i la seva tècnica de centrar cada capítol en un personatge que li permet deixar amb l’ai al cor al lector que desitja saber com acabarà una línia d’acció fa que llegir aquest llibre sigui un autèntic plaer.

Conclusió: Una novel·la imperdible, imprescindible i que ha portat nova sang al gènere de la fantasia per la porta més gran possible. Juntament amb la història de Kvothe d’en Patrick Rothfuss i les diverses novel·les d’en Brandon Sanderson, Cançó de Gel i Foc marca l’inici d’una nova època daurada post-Tolkien. Val molt la pena dedicar les hores que calen per llegir-se i gaudir de les més de 3.000 pàgines de la saga de George R.R. Martin.

Títol: Juego de Tronos
Títol Original: Game of Thrones
Saga/Núm.: A Song of Ice and Fire, volum 1r
Autor: George R.R. Martin
Editorial: Gigamesh
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent