StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Ahir nit vaig acabar de llegir-me aquest clàssic de la literatura que tot i que feia anys i panys que em voltava pel cap de llegir-me’l no havia trobat l’ocasió de comprar-lo i per tant, de posa-lo a la pila de llibres per llegir.

Segurament si aquesta història hagués caigut a les meves mans quan era més jove i sense que hagués vist la pel·lícula del mateix nom, l’hauria gaudit molt més. I és que les 434 pàgines del llibre són un dels viatges més impressionants i onírics que he tingut el plaer de llegir mai. Ara ja, camí del meu 31è aniversari -tot i que en el fons continuo essent un nen i continuo gaudint de la fantasia, la imaginació desbocada i les coses senzilles de la vida- tinc la sensació de que ja sóc una mica massa “vell” per gaudir plenament de la narració del llibre. De ben segur que si me l’hagués llegit tot just quan era un pre-adolescent o un adolescent hauria xalat de mala manera; no en tinc cap dubte.

La Història Interminable, com tothom sap -com a mínim els nascuts a la meva generació i que van veure la pel·lícula- és una història que se centra en un nen de 10 anys -Bastian Baltasar Bux- una mica poruc, fleuma i insegur, orfe de mare i sense amics, que un bon dia fugint d’uns brètols va a espetegar a la llibreria del senyor Koreander on troba un llibre que el transporta a un món especial i diferent anomenat Fantasia. Un món que es veu amenaçat pel més gran dels mals: El No Res -que representa la falta d’imaginació de la gent del món real- just quan comença la cerca èpica de la cura que ha de salvar la vida de l’Emperadriu Infantil i en conseqüència l’existència de Fantasia. Una cerca protagonitzada per un heroi, un guerrer sense igual anomenat Atreiu que recorrerà tot Fantasia en companyia del seu inestimable company i amic, el Dragó de la Sort Fuixur.

La història d’Ende està dividida clarament en dues parts: una protagonitzada per la cerca de la cura que ha de salvar l’Emperadriu Infantil i Fantasia i una altra en la que en Bastian visita com un heroi el món que ha salvat amb l’encàrrec personal de l’Emperadriu Infantil de reconstuir-lo a partir de la seva imaginació i dels seus desigs tot cercant la seva veritable voluntat. Aquesta segona part és la menys coneguda, la que potser ha passat més desapercebuda, però al mateix temps és la que conté més crítica social i psicològica, i és que com amb tota bona història sempre hi ha un rerafons que una lectura superficial faria que se’ns passés desapercebuda, i que potser només podem detectar al llegir-la amb una certa edat. I és que, deixant de banda la narració i les aventures i desventures d’en Bastian, Atreiu, Fuixur i companyia, el llibre conté una crítica implícita a la societat del racionalisme, del coneixement, de l’empirisme i critica especialment aquells que han deixat de banda la imaginació que de petits tants bons moments el va fer passar i l’han substituïda per una vida trista, grisa i plena d’objectes, però buida de valentia, de sentiment i amor.

Conclusió: La Història Interminable d’en Michael Ende és un llibre imprescindible que tothom hauria de llegir per passar una molt bona estona, per xalar de mala manera amb els paisatges i les criatures impossibles filles dels somnis més estranys i per gaudir plenament del plaer de la lectura. En definitiva, una obra 100% recomanable tinguis l’edat que tinguis.

Títol: La Història Interminable
Títol Original: Die Unendliche Geschichte
Autor: Michael Ende
Editorial: Alfaguara Grup Promotor
Gènere: Fantasia
Nota: Notable