StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest és el segon volum de la trilogia Las Leyes del Mar de la reconeguda Robin Hobb. Amb aquesta continuació de Las Naves de la Magia, Hobb ens situa en el mateix escenari i amb els mateixos protagonistes que ja han entrat a formar part de la nostra vida. Aquesta novel·la reflecteix altre cop el complex món que Hobb ha creat; ens detalla amb tot el luxe les característiques més notables de la societat, de la cultura i la vida al Mitonar i a les Illes Pirates, les relacions comercials i polítiques i les personalitats dels nostres protagonistes. Robin Hobb és un autora especial, diferent, i amb aquesta obra es nota.

Encara que les primeres 100-150 pàgines de Las Naves de la Locura són, en part, una mena de resum de l’anterior novel·la que amb prou feines fa avançar la trama general i es fan una mica pesades -tot i que són necessàries- la resta del llibre és una història que es desenvolupa a un ritme creixent on Hobb deixa de banda els inicis vacil·lants de les primeres pàgines per endinsar-nos a una carrera sense fi en el que les espirals i els girs atrapen els personatges i el lector de manera que ens traslladem d’una història a una altra sense que cap es resolgui definitivament, però creant una addicció creixent de manera que el lector ja no podrà evitar parar de llegir i de descobrir què és el següent que passarà.

En aquest segon volum de Las Leyes del Mar, veurem com Vivacia i Wintrow cauen víctimes de la personalitat del pirata Kennit i del seu gran objectiu: abolir l’esclavitud i esdevenir rei de les Illes, com Althea intenta desesperadament recuperar el seu vaixell, com Brashen mira de redimir-se recuperar la nau rediviva boja i com el Mitonar encara una nova situació oberta amb la visita inoportuna i inesperada del satrapa. Però el millor, el que més destaca d’aquest segon volum són les serps. Hobb amb prou feines desenvolupa aquesta història, però quan la traca, la traca tant i tant bé que t’enganxa amb la clara intenció de fer que tota la resta d’històries plantejades acabin anant a parar al nus central de la trilogia: els dracs. La pèrdua de memòria de les serps, Malukin i la seva creuada per aconseguir l’antiga esplendor de la que va gaudir la seva espècie, ocupa poques pàgines, però és una història plena de misteri, d’insinuacions i fantasia pura que farà deleitar-nos a cada pàgina que passi a mida que veiem com en una gran espiral tot convergeix cap a un mateix punt.

Robin Hobb desenvolupa una fantasia atípica: no hi ha mags i la típica màgia de batalla, no hi ha elfs ni races humanoides estranyes, simplement ens planteja un món factible, relativament proper amb alguna que altre cosa fora del “normal”, però que per ella mateixa ja és una raresa dins del seu món. Les naus vives que parlen i es comuniquen amb la seva tripulació és el producte més esplendorós d’aquest món, i encara que les mercaderies tant cobejades dels territoris pluvials semblen màgics, a mida que anem descobrint aquella antiga civilització que els Mercaders Pluvials han parasitat, semblen més productes d’una avançada tecnologia que no pas de la màgia tradicional del gènere.

En definitiva, Las Leyes del Mar és una història que a estones és cruel i parla d’esclavitud i emancipació, d’ambicions sense control i equivocades però també és un viatge iniciàtic, de revelació i formació i de descobriments. És una història de pirates i una epopeia que descriu amb pèls i senyals grans passions, digne de ser llegida i recordada.

Conclusió: Una gran novel·la central d’una història més gran que llegida amb temps i paciència ens farà gaudir de bons moments i d’una fantasia diferent provocant-nos una ansietat no depreciable per continuar amb la lectura de Las Naves del Destino i saber com acabarà finalment les aventures i desventures de la família Vestrit, del pirata Kennit i com no, de saber la resposta del misteri de les serps.

Títol: Las Naves de la Locura
Títol Original: The Mad Ship
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 2n volum
Autor: Ribon Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Notable