StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest llibre, com “Un Trabajo Muy Sucio“, el vaig comprar per impuls sense conèixer res de l’autor i sense haver sentit res sobre ell. He de reconèixer que vaig caure en la temptació amb una de les normes de marketing més bàsic del món editorial: les mini ressenyes que normalment són a la contra. Qui m’ho hauria dit mai!? Però és que George R.R Martin és molt Martin! I un té les seves debilitats… i clar.. pica l’ham. Al mateix temps, però, una altra de les coses del marketing editorial feia que l’agafés amb recel: la suposada portada “màgica” del llibre anunciada a bombo i plateret amb un gran pegat verd més destinada a públic infantil que al públic que realment va destinada la història.

Quentin -el nostre protagonista- és un adolescent no massa típic que viu a Brooklyn. És un adolescent que està fart del món en el que viu, que es refugia en les novel·les del seu escriptor preferit -que recrea un món màgic a l’estil Nàrnia- i té una ment privilegiada. En Quentin és un superdotat avorrit que viu en una societat grisa, amb uns pares que amb prou feines li fan el cas necessari per posar-li un plat a taula, forma part d’un trio curiós de superdotats i viu secretament enamorat de la seva amiga -que no li fa ni el més mínim cas-. Però un bon dia se li presenta l’oportunitat d’entrar en una universitat de prestigi: una universitat de màgia. I és que sorprenentment la màgia existeix i ell és un mag en potència. L’única condició? abandonar la “realitat” en la que viuen la majoria d’éssers humans.

La trama de gran part del llibre transcorre amb els anys d’estudi d’en Quentin en aquesta universitat, amb les aventures i desventures que succeeixen durant 5 llargs anys que són tot excepte agradables. I és que encara que podria semblar que el llibre i la història ens sona, “Los Magos” és -tal com diu en Martin a la portada- a “Harry Potter” el que la nit al dia.

No tenim entre mans un llibre amb pre-adolescents o adolescents que viuen en un món fantàstic i corren aventures, no. En aquest cas, Lev Grossman, ens presenta una sèrie d’adolescents desil·lusionats del món, plens de conflictes no resolts, amb la deriva emocional típica de l’edat però sense un control o motivació que els ancori a alguna cosa, en definitiva, Grossman ens presenta uns personatges amb caràcters que es podrien definir en una frase: “ànima en pena”. En Quentin, especialment, és el paradigma d’ésser infeliç, d’anima de suïcida, incapaç d’apreciar i valorar la bellesa del món o les coses extraordinàries que passen al seu voltant; ell i la seva colla d’amics estudiants i aspirants a mags són personatges depressius, torturats per l’avorriment, la mort d’un germà, una homosexualitat no acceptada o un sentiment d’inferioritat malsana. Són uns personatges que es llencen a situacions estranyes, plenes de sexe explícit entre heteros i homosexuals, orgies desenfrenades, violència i alcohol per evitar el tedi del dia a dia. Se’ns mostra la cara més fosca, dolorosa i trista de l’adolescència.

Aquesta novel·la és estranya… molt estranya. No sabria identificar exactament quin regust em va deixar al finalitzar-la -i ja fa dies que la vaig acabar-. La història, tot i l’atmosfera depriment i auto-destructiva que l’envolta enganxa, interessa, no és d’aquelles novel·les en que és l’acció la que t’esperona a llegir més i més pàgines, no. En aquest cas qui t’esperona a devorar pàgines són les ganes de saber què els passarà als nostres protagonistes, però no les ganes de saber quines aventures correran sinó les ganes de saber com evolucionaran psicològicament, les ganes de saber -digeu-me cruel- si se suïcidaran i fins i tot les ganes de saber si hi haurà el típic happy end o no.

Lev Grossman agafa el patró bàsic de les històries d’iniciació i el gira, el retorça, el tortura i crea una novel·la no apte per a tots els públics.

Conclusió: Novel·la només apte per a ments torturades o pel contrari, amb les coses molt clares. Ni de conya és una novel·la infantil -com podria sembla per la portada-. És provocativa, difícil de qualificar i genera reaccions exagerades.

Títol: Los Magos
Títol Original: The Magicians
Autor: Lev Grossman
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt