StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

En aquest segon volum de les Memòries d’Idhún, Gallego continua desenvolupant la història iniciada amb “La Resistència”. La primera part del llibre és molt continuísta, es manté el mateix to ensucrat i de vegades excessiu i sobretot, sobretot, continua desenvolupant una trama que a cada pàgina que passes t’enganxa més i més. Per sort, a partir del segon terç de llibre, la història es complica i comencen a aparèixer trames una mica més complicades, alguna lleugera reflexió filosòfica sobre el determinisme, algun que altre dilema moral i sentiments com l’odi, el rancor, el sacrifici i la resta de tòpics de la novel·la de fantasia, heroica i fins i tot romàntica.

Per no repetir-me massa, us emplaço a llegir la ressenya de l’anterior volum ja que aquest segon és totalment continuísta i Gallego segueix practicant el mateix estil ja criticat. Deixant de banda tot el tractament del triangle amorós, la gestió dels sentiments descrits, l’ensucrament excessiu i de vegades sense sentit i una mena de romanticisme exagerat que molts cops embafa, cal destacar que en aquesta segona novel·la l’estil narratiu millora tot i tenir grans mancances que semblen inherents a l’autora. A tall d’exemple dir que la “mort” d’en Jack, un moment que hauria de ser lacrimogen, sobtador, trecador i fins i tot causa d’ira lectora -coi! que mata un dels protagonistes a falta d’uns quants centenars de pàgines del final de la història!- és més aviat pla. En un moment com aquest, Gallego hauria d’haver posat tota la carn a la graella, però en canvi tot i sobtar-te i agafar-te una mica per sorpresa, l’assassinat d’en Jack passa sense pena ni glòria i no arriba a tocar la fibra del lector, i quan aquest es comença a preguntar com continuarà la història ara que un dels seus personatges cabdals ha finit, PAM! va i ressuscita amb la mateixa manca de sentiment i narració d’encefalograma pla. Una situació que hauria de ser causa d’alegria i fins i tot motiu d’alguna llàgrima, altre cop, passa sense que hom s’immuti gens ni mica.

Amb Laura Gallego i Les Memòries d’Idhún em passa una cosa estranya, tot i ser capaç de preveure la gran majoria de situacions, de preveure com evolucionarà la trama i de trobar-hi tantes mancances -més que mancances, en diria, potser, oportunitats perdudes- té alguna cosa que m’enganxa, que fa que no pugui arraconar el llibre i oblidar-me’n, que tot i que ara després de més de 1300 pàgines d’història començo a estar-ne moderadament cansat segueix present, segueix cridant-me per a que devori el tercer i últim volum i esbrini com finalitzarà l’aventura d’aquest curiós trio.

Conclusió: Si et va agradar la primera part o la història et va enganxar com a mi, aquesta segona és molt més recomanable per l’evolució dels personatges i la trama. Si al contrari la primera et va decebre o no et va emocionar massa, millor passa a una altra cosa i desa la trilogia per regalar-lo als teus fills/es o nebots/des adolescents.

Títol: Tríada
Títol Original: Triada
Saga/Núm.: Memòries d’Idhún. 2n Volum
Autor: Laura Gallegp García
Editorial: Cruïlla
Gènere: Fantasia
Nota: Bé