Las Naves de la Magia
per Pere Sanmartí el mai.27, 2010, a Fantasia
Robin Hobb és una autora que comença a ser coneguda per aquestes terres gràcies a la feina que en els últims anys ha fet La Factoría de Ideas i en especial amb la saga del Vatídico, però agafar una saga de fantasia com Las Leyes del Mar fa por, i fa por per la seva extensió. És una autora que no pot escriure històries o llibres curts sinó que fa sagues quilomètriques amb capítols llargs, llargs, però sempre mantenint l’atenció i l’interès del lector. Tota una proesa.
Amb Las Naves de la Magia, Hobb ens presenta una trilogia ambientada en un món que gira al voltant del mar i del comerç, ens presenta una saga d’aventures al mar, però amb els tocs justos i suficients per ambientar-la a la fantasia, a un altre món llunyà i diferent. El fet més essencial d’això és el troconjuro, una fusta màgica amb la que es construeixen els més magnífics i fabulosos vaixells redivius pels que una família de comerciats és capaç d’hipotecar varies generacions per tal de tenir una nau d’aquestes als bens de la família i assolir l’estatus social i econòmic més alt possible. I és que només les naus construïdes amb aquesta fusta adquireixen consciència i són capaces de navegar per les aigües àcides i corruptores del riu Pluvia. Un riu que dona accés a les excepcionals mercaderies dels Territoris Pluvials.
A Las Naves de la Magia, el relat se centra en diversos personatges, teixint una teranyina de trames i subtrames que es van entrecreuant per mostrar-nos un món d’allò més complex. Per una banda tenim els membres de la família Vestrit, els seus draps bruts i les baralles en el si de la família per l’herència més important i cabdal: la nau rediviva Vivacia. Una nau que en comptes de passar de pare a filla, acaba en mans del marit de la germana gran -un membre dels Nous Mercaders que no segueixen les tradicions del Mitonar- que amb ganes de fer diners ràpids i fàcils per alleugerir els grans deutes que la família va adquirir amb el vaixell -deutes no satisfets pel fet que el patriarca es negués a comerciar pel riu Pluvia- es decanta pel comerç d’esclaus trencant amb tota tradició. Un jove que vol ser sacerdot però que és obligat pel seu pare i capità de la nau Vivacia a convertir-se en mariner pel llaç de sang que manté la nau, una nena en plena adolescència que veu com el seu somni de governar la nau de la família és estroncat per l’ambició del marit de la seva germana gran, una germana gran psicologicament maltractada que culpa de tots els mals als altres, una neta malcriada que només pensa en si mateixa i una matriarca cansada i esgotada per la llarga agonia del seu marit que es veu assetjada pels deutes, la ruïna econòmica i el desprestigi familiar i sense cap mena de poder per controlar la família que sembla desintegrar-se.
Per una altra banda tenim un pirata malèfic, repulsiu, fascinant i cínic amb una història personal curiosa, que es convertirà en una mena d’heroi al enfonsar un vaixell d’esclaus. Un desheretat d’una família del Mitonar amb un passat fosc i una personalitat addictiva i desmoralitzant que depenia de la bona fe del patriarca traspassat de la família Vestrit i les serps marines. Unes serps intel·ligents, amb ús de raó que apareixen de tant en tant viatjant amb un destinació gens clara.
Tots els personatges de Hobb tenen una mena de culpa moral i és per això que l’autora els arrossega per una mena de purgatori físic i mental per centenars de pagines, plenes d’histories interessants i girs sorprenents. Però encara que el que els passa als personatges és important i és el fil conductor de l’obra, el més impressionant i impactant són les descripcions que Hobb realitza dels ambients, bars, ports, dels vaixells, de la vida del mariner i, com no, de la violència inherent en una societat com la plantejada. Hobb, amb les seves descripcions i amb els ambients que planteja aconsegueix recrear un món que és viu, un món que pots tocar amb els dits de la ma, estimula al màxim la imaginació dels seus lectors aconseguint una immersió profunda i total.
Conclusió: Una molt bona història, un inici prometedor d’una bona saga fantàstica que fuig de les aventures habituals de màgia, guerrers i rescats per centrar-se en el món inexplorat -en aquest gènere literari- de la marineria i les famílies mercants que tants exemples propers tenim a la història del nostre país.
Títol: Las Naves de la Magia
Títol Original: Ship of Magic
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 1r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt
La Búsqueda del Dragón
per Pere Sanmartí el mai.22, 2010, a Fantasia
En només dos dies m’he polit aquest llibre de 393 pàgines. I ja sabeu que significa això oi?
La Búsqueda del Dragón és un llibre magnífic, ple d’emocions i aventures. La Búsqueda del Dragón és el segon volum de la saga dels Dracs de Pern de la reconeguda -però maltractada i poc editada al nostre país- Anne McCaffrey, és un llibre que reprèn la història on es va quedar en El Vuelo del Dragón -tot i ser dos llibres auto-conclusius- i ens continua narrant la història d’aquest estrany planeta anomenat Pern i de com els seus habitants conviuen amb dracs, senyors feudals i la temuda Estrella Roja que quan apareix, deixa anar sobre el planeta les temudes i terribles “hebres” que consumeixen tota vida destruint-ho tot al seu pas.
En aquest segon volum, McCaffrey ja no se centra tant en els nostres coneguts protagonistes -F’lar i Lessa- tot i que tenen, evidentment, un paper rellevant; sinó que obre més la perspectiva i ens descriu més aspectes d’aquest món, obre moltes subtrames que omplen el món, que el fan més viu i que al entrecreuar-se fan que Pern sigui un món autènticament complex , tot i que de vegades difícil de seguir pel munt de personatges amb noms estranys que hi apareixen. Una complexitat, però, que no fa gens pesada la lectura del llibre, ja que la narració sempre fresca, addictiva i immersiva que caracteritza McCaffrey ens transporta a aquell món i ens fa viure les ratlles que llegim.
Després de que Lessa hagués aconseguit viatjar en el temps quatre-cents anys enrere i hagués dut al present als antics weyrns per ajudar a Pern en la seva lluita desesperada contra les hebres mortals de l’Estrella Roja, ara, després de set anys de continues lluites contra la més recent revolució de l’ancentral enemic dels dracs, ens trobem amb una situació política delicada que afecta l’estructura social de Pern, la relació entre els senyors territorials i els antic weyrns. Una relació que es deteriora ràpidament per les peticions de vassallatge incondicional que els antics demanen dels plebeus, un vassallatge que després de 400 anys sense weryns que actuessin com a senyors, ha quedat oblidat i modificat pel pas del temps, del canvi en les maneres de pensar i de fer de les gent de Pern. A banda d’aquestes complicacions polítiques, F’lar, Lessa, F’nor i la resta de l’únic weyrn que manté el respecte dels habitants de Pern hauran de fer front a estranys comportaments astrològics, a canvis en les pautes ancestrals de caigudes d’hebres, i a una sèrie de descobriments que revolucionaran el planeta sencer.
Com ja he esmentat anteriorment, aquest segons volum de la saga de Pern es llegeix ràpidament, no es fa pesat en cap moment i a mida que passes pàgines i més pàgines tens més i més ganes de continuar llegint. Potser la seva narrativa i la seva història no són tant sorprenents i addictives com el primer volum, però és innegable que aquests llibres, aquestes històries, transporten el lector a un món estrany però comprensible, un món en el que tot amant de la fantasia i especialment dels dracs li agradaria viure. I es que Pern és el reflex dels anhels de molts de nosaltres que de petits -i també de grans- somiàvem amb muntar a la sella d’un drac, somiàvem poder parlar i fer-nos amic d’una d’aquestes fantàstiques criatures, és el somni de qualsevol al que li agradi la fantasia, de qualsevol que sempre s’hagi imaginat els dracs com a animals majestuosos i magnífics i els hagi volgut conèixer.
Conclusió: Un excel·lent llibre, amb una història magnífica i una narrativa trepidant que continua endinsant-nos en aquest fantàstic món de Pern permetent-nos conèixer aquests magnífics animals que són els dracs.
Títol: La Búsqueda del Dragón
Títol Original: Dragonquest
Saga/Núm.: Los Dragones de Pern. 2n volum
Autor: Anne McCaffrey
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent
Maestro Cantor
per Pere Sanmartí el mai.20, 2010, a Iniciàtica
No fa ni dos minuts que he acabat de llegir el millor llibre, la millor història que he tingut el plaer de llegir en aquests trenta-un anys de vida. Si Orson Scott Card ja era un dels meus autors insigne i un del predilectes del tipus de literatura que m’agrada, que em fa gaudir i que estimula tot el meu ésser, després de llegir les prop de 410 pàgines de “Maestro Cantor” Scott Card s’ha convertit sense cap mena de dubte en l’AUTOR. I és que tot i que l’impacte és molt recent i ja sabem que el pas del temps ho varia tot -inclosos els sentiments més forts- Maestro Cantor ha pujat directament al Top10, a la primera posició, s’acaba de convertir en la meva novel·la estrella. Noto que m’ha deixat marca, em sento diferent, estic extasiat com poques vegades tot i la penosa edició d’Ediciones B i Zeta Bosillo -el llibre és ple de faltes, de paraules a les que els hi falten lletres, paraules que apareixen com bolets en frases on no pertoca i un llarg etcètera de despropòsits que demostren una falta de cura en la feina d’un editor descomunal-.
Maestro Cantor és una de les primeres novel·les d’en Card, anterior al seu gran èxit: “Ender’s Game”, i és un desenvolupament del relat curt “L’Ocell Cantaire d’en Mikal” -inclòs a la recopilació Retrets i Lloances-. Un relat que fa uns mesos quan el vaig llegir ja em va impactar en certa manera. Maestro Cantor és considerada juntament amb Hart’s Hope i evidentment Ender’s Game, com les millor novel·les de Card. De fet la dura crítica nord-americana de l’època -Songmaster va ser publicat el 1980- esperava que Card no triomfés amb Ender al haver assolit ja el cim del seu talent; cosa que a bé de nosaltres, els seus lectors, evidentment no va ser així.
En aquesta fantàstica novel·la se’ns presenta la història de l’Ansset, un bell nen que de ben petit és separat a la força de la seva família i del seu entorn confortable i segur, per ser venut en una mena de mercat d’esclaus. Ansset, però, té la sort de ser reconegut com a potencialment apte per una escola una mica especial: La Casa del Cant. Ansset té una habilitat, té un talent extraordinari mai vist anteriorment: té la veu més prodigiosa i perfecta que La Casa del Cant hagi vist mai entre les seves parets. Ansset té el poder de magnificar les emocions de la gent. Amb l’ajuda de la seva mestra Esste, Ansset es convertirà en l’Ocell Cantaire personal de l’emperador de la galàxia Mikal, l’Ocell Cantaire més extraordinari que la història de la humanitat hagi vist mai, entrenat en el sublim art de cantar tan bellament que les seves cançons transmeten les idees i les emocions millor que les paraules i discursos que el millor orador pugi mai recitar. Després d’uns quants anys de vida monàstica a La Casa del Cant i de superar una dura prova, Asset amb només nou anys serà enviat a la Terra, la capital de l’imperi galàctic creat del no res pel tot poderós Mikal el Terrible, amb qui iniciarà una relació filial amb el ja vell emperador i es veurà, sense voler-ho, immers en les intrigues de palau.
Maestro Cantor és la novel·la paradigma d’en Card, és una novel·la ambientada en un Space Opera però clarament iniciàtica amb un nen alienat però amb un talent extraordinari que l’entorn i les circumstàncies faran que despunti per damunt de tot. La novel·la igual que Ender’s Game és una autèntica obra mestra dels sentiments, dels problemes que viu un nen superdotat en un món de mediocres, una oda a les emocions que en alguns moments són descrits amb tanta crueltat i detallisme que s’acosten al sadisme més pur. És Card en tot el seu poder, és Card amb la seva mestria per endinsar-se i endinsar-nos en la psicologia humana, en la d’aquells nens que ja no recordem que érem i en la d’aquells adults que som o serem. La història, clarament dividida en tres parts, agafa especial interès quan se centra en l’Ansset nen i l’Ansset avi i, al contrari que a Ender’s Game, la història no té el típic happy end que finalitza amb un heroi que retorna a casa triomfant, el final que ens prepara Card és un final que com la vida mateixa proporciona alguna que altra sorpresa i ens obre la porta a una reflexió filosòfica profunda que inconscientment ja hem anat fent al llarg de les pàgines d’aquest magnífic llibre.
Conclusió: Obra imprescindible per tots aquells que gaudiu de la literatura d’en Card. Imprescindible per aquells que us vàreu sentir identificats amb Ender. Imprescindible per aquells que gaudeixen d’una bona història amb quelcom més que no acció, trets i sexe.
Títol: Maestro Cantor
Títol Original: Songmaster
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B – Zeta
Gènere: Ciència Ficció – Iniciàtica
Nota: Obra Mestra
El Libro Sin Nombre
per Pere Sanmartí el mai.11, 2010, a Ficció
Aquesta nit passada vaig acabar de llegir-me un llibre sorprenent, un llibre que ja des dels seus orígens se salta el que és habitual.
El Libro Sin Nombre és un llibre sense títol i d’autoria desconeguda que va aparèixer del no res a Internet, a una editorial/impremta virtual anomenada lulu.com. De lulu.com va saltar a les xarxes socials amb un gran rebombori i un boca-orella digital, causat en gran part per la misteriosa història del llibre i els intensos debats de si era una obra sorgida de la ploma d’Stepehn King o Quentin Tarantino, que va provocar que finalment una editorial tradicional s’interessés per la novel·la i decidís publicar-la en paper. Temps després encara no se sap qui és l’autor, i les editorials parlen amb l’escriptor via mail, un escriptor que signa amb el nom d’un des seus personatges: Kid Bourbon.
El Libro Sin Nombre ens situa en un present sense especificar, a la ciutat de mala fama i oblidada de la ma de Déu: Santa Mondega. Una ciutat on hi regna el caos, on la delinqüència i la violència forma part del dia a dia. Una ciutat ignorada pel govern federal que cada cinc anys, puntualment durant el festival Lunar, pateix un eclipsi solar total. Un fenomen estrany que porta a la ciutat personatges obscurs i indesitjables. Durant el festival Lunar de fa cinc anys, un misteriós personatge anomenat Kid Bourbon va arribar a la ciutat i va provocar una de les majors massacres que s’hi han vist mai. Ara, cinc anys després, quan tothom donava per mort aquest malson, el dia de l’eclipsi s’acosta i en Kid Bourbon ha tornat a la ciutat cercant venjança.
L’aparició en escena d’en Kid Bourbon es barreja amb la cacera d’una estranya gemma anomenada Ojo de la Luna protagonitzada per dos monjos karatekes ingenus i pels elements més sinistres i violents de la ciutat. I és que es diu que qui posseeix aquesta gemma aconsegueix sobreviure la mort, aconsegueix el poder de la immortalitat.
La novel·la és un thriller, no és una novel·la negra o policíaca, és un autèntic thriller cinematogràfic, amb un ritme vertiginós, amb una acció trepidant i una violència desbordant. El que més sorprèn de la lectura d’aquestes pàgines és que les escenes d’acció i de violència són escenes que recorden l’estil de Quentin Tarantino o el del Robert Rodríguez d’Abierto Hasta el Amanecer. Les pàgines del llibre aconsegueixen que el lector visqui cada capítol, cada nova subtrama, cada nou descobriment, amb un suspens creixent. Que visqui la història enganxat a les seves planes i s’imagini perfectament l’acció talment com si l’estigués veient a la gran pantalla.
La lectura dels primers capítols fluixeja una mica. Una narració inicial estranya i una edició castellana que necessita d’una revisió urgent, poden fer distreure aquell lector menys disciplinat; però encara que els primers dos o tres capítols no aporten gran cosa i bàsicament es limiten a presentar els personatges i la trama, a mida que s’avança en la lectura l’acció va agafant inèrcia, es va accelerant i va adquirint aquell ritme cinematogràfic addictiu tant característic de la novel·la. A mesura que la trama es desenvolupa i ens anem acostant a les últimes pàgines, el misteri, les sorpreses, les morts, la violència gratuïta, la sang i les vísceres omplen paràgraf rere paràgraf en una orgia de destrucció desenfrenada.
El final de la novel·la és com a mínim estrany. No sé si expressament o no, l’autor desconegut de la trama ens proporciona dos finals clarament cinematogràfics. Un primer final a sis o set capítols d’acabar el llibre amb una gran explosió d’acció al més pur estil Kill Bill, i un altre final sorprenent i un pèl misteriós que acaba per lligar tots els fils argumental oberts.
Conclusió: Una novel·la no apta per a cardíacs o gent que no gaudeix amb les pelis d’en Tarantino o d’en Robert Rodríguez. Un bon thriller amb un misteri creixent i amb un final sorprenent. En definitiva, una gran descoberta que obre un nou camp en la literatura contemporània.
Títol: El Libro Sin Nombre
Títol Original: The Book With No Name
Autor: Anònim
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent
La Història Interminable
per Pere Sanmartí el mai.05, 2010, a Fantasia
Ahir nit vaig acabar de llegir-me aquest clàssic de la literatura que tot i que feia anys i panys que em voltava pel cap de llegir-me’l no havia trobat l’ocasió de comprar-lo i per tant, de posa-lo a la pila de llibres per llegir.
Segurament si aquesta història hagués caigut a les meves mans quan era més jove i sense que hagués vist la pel·lícula del mateix nom, l’hauria gaudit molt més. I és que les 434 pàgines del llibre són un dels viatges més impressionants i onírics que he tingut el plaer de llegir mai. Ara ja, camí del meu 31è aniversari -tot i que en el fons continuo essent un nen i continuo gaudint de la fantasia, la imaginació desbocada i les coses senzilles de la vida- tinc la sensació de que ja sóc una mica massa “vell” per gaudir plenament de la narració del llibre. De ben segur que si me l’hagués llegit tot just quan era un pre-adolescent o un adolescent hauria xalat de mala manera; no en tinc cap dubte.
La Història Interminable, com tothom sap -com a mínim els nascuts a la meva generació i que van veure la pel·lícula- és una història que se centra en un nen de 10 anys -Bastian Baltasar Bux- una mica poruc, fleuma i insegur, orfe de mare i sense amics, que un bon dia fugint d’uns brètols va a espetegar a la llibreria del senyor Koreander on troba un llibre que el transporta a un món especial i diferent anomenat Fantasia. Un món que es veu amenaçat pel més gran dels mals: El No Res -que representa la falta d’imaginació de la gent del món real- just quan comença la cerca èpica de la cura que ha de salvar la vida de l’Emperadriu Infantil i en conseqüència l’existència de Fantasia. Una cerca protagonitzada per un heroi, un guerrer sense igual anomenat Atreiu que recorrerà tot Fantasia en companyia del seu inestimable company i amic, el Dragó de la Sort Fuixur.
La història d’Ende està dividida clarament en dues parts: una protagonitzada per la cerca de la cura que ha de salvar l’Emperadriu Infantil i Fantasia i una altra en la que en Bastian visita com un heroi el món que ha salvat amb l’encàrrec personal de l’Emperadriu Infantil de reconstuir-lo a partir de la seva imaginació i dels seus desigs tot cercant la seva veritable voluntat. Aquesta segona part és la menys coneguda, la que potser ha passat més desapercebuda, però al mateix temps és la que conté més crítica social i psicològica, i és que com amb tota bona història sempre hi ha un rerafons que una lectura superficial faria que se’ns passés desapercebuda, i que potser només podem detectar al llegir-la amb una certa edat. I és que, deixant de banda la narració i les aventures i desventures d’en Bastian, Atreiu, Fuixur i companyia, el llibre conté una crítica implícita a la societat del racionalisme, del coneixement, de l’empirisme i critica especialment aquells que han deixat de banda la imaginació que de petits tants bons moments el va fer passar i l’han substituïda per una vida trista, grisa i plena d’objectes, però buida de valentia, de sentiment i amor.
Conclusió: La Història Interminable d’en Michael Ende és un llibre imprescindible que tothom hauria de llegir per passar una molt bona estona, per xalar de mala manera amb els paisatges i les criatures impossibles filles dels somnis més estranys i per gaudir plenament del plaer de la lectura. En definitiva, una obra 100% recomanable tinguis l’edat que tinguis.
Títol: La Història Interminable
Títol Original: Die Unendliche Geschichte
Autor: Michael Ende
Editorial: Alfaguara Grup Promotor
Gènere: Fantasia
Nota: Notable
-
-->
Aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons
