La Chica Mecánica
per Pere Sanmartí el jul.06, 2011, a Post-Apocalíptic
Vaig comprar “La Chica Mecánica” per impuls, un dia que no volia comprar cap llibre. I el vaig comprar només per una cosa: pels premis que ha guanyat i que molt efectivament el dept. de màrqueting de Plaza & Janés va destacar hàbilment a la portada. Premi Nebula (2009), Hugo, Locus (2010), el John W. Campbell Memorial (2010) i nomenat com un dels 10 millors llibres de ciència ficció del 2009 per la revista TIME.
Si que no acostumo a fiar-me massa dels premis i de les “recomanacions” de diaris, editorials i revistes, però veure que una mateixa novel·la ha guanyat el Nebula, el Locus i l’Hugo és sinònim d’èxit assegurat, de que com a mínim passaré una molt bona estona llegint un bon llibre. I no em vaig equivocar massa, no! Si que potser no és el que jo qualificaria com a Obra Mestra, però el llistó és alt, molt alt per ser un escriptor desconegut.
En situem al segle XXII, en un futur no massa llunyà on l’escalfament global ha arrasat nacions i països, on la tracció animal és la tònica general, substituint els motors de combustió -reservats només per als més ric i per als estats i governs-. Un món inhòspit, assolat per plagues i malalties virulentes com mai s’havia vist, amb escassetat d’aliments i controlat per grans corporacions, gran fàbriques de menjar transgènic que competeixen ferotgement unes contra les altres a qualsevol cost, sigui aquest milers de morts, desaparicions de països sencers i col·locant governs titella on calgui.
Anderson Lake, el nostre protagonista, és membre d’una d’aquestes companyies AriGen i gràcies a una tapadora com a fabricant de molles percutores ha aconseguit el permís per establir-se a Tailàndia, un regne tancat als estrangers i bastió, sembla ser, d’una gran quantitat de mostres genètiques no modificades de plantes, fruites i cereals que s’havien donat per perduts. Evidentment, aquest tresor de valor incalculable és un caramel per una companyia com AriGen, que està disposada a invertir milions i milions en una tecnologia inútil per tal d’accedir al país i aconseguir mostres d’aquestes meravelles. El futur que ens planteja Bacigalupi és apocalíptic, post era del petroli, on les grans corporacions són les que realment manen al món i on el fanatisme de les noves religions és a l’ordre del dia. La humanitat ha de lluitar contra les mutacions desconegudes i incontrolades (o no) d’animals, plantes i malalties manipulades genèticament, els governs han de comprar a les corporacions com AriGen les llavors esterilitzades per a les collites de cada any i les societats envellides han de crear éssers humans artificials per tal de dotar de ma d’obra jove els seus teixits industrials i econòmics.
En aquest entorn es desenvolupa un thriller d’acció i d’intriga política on s’hi barregen interessos econòmics, fonamentalisme religiós, les ganes de sobreviure a qualsevol preu d’uns i les ganes d’aconseguir nou material per a l’empresa dels altres, juntament amb el conflicte dels Nosers. Éssers humans o no? esclaus o manipulacions genètiques que poden ser el següent pas en l’evolució de l’homo sàpiens sàpiens?.
La novel·la té la virtud d’atrapar-te des de la primera pàgina, l’escriptura magistral d’en Bacigalupi ens transporten perfectament a una Tailàndia semblant a l’actual però decididament diferent. La tasca d’ambientació és especialment destacable i l’ambient d’opressió i xafogor que s’hi descriu fa que, de vegades, t’entrin suors estranyes. És, decididament, un món en el que no voldria viure.
Conclusió: Molt recomanable, especialment perquè s’allunya dels típic-tòpics de la ciència ficció i ens presenta un món que, per desgràcia, sembla massa possible i real en un futur no massa llunyà. Ideal per gaudir amb la trama de thriller primer i per reflexionar sobre l’escalfament global i la manipulació genètica dels aliments després.
Títol: La Chica Mecánica
Títol Original: The Windup Girl
Autor: Paolo Bacigalupi
Editorial: Plaza & Janés
Gènere: Ciència Ficcó – Post-Apocalíptic
Nota: Notable
Mar de Foc
per Pere Sanmartí el jun.29, 2011, a Històrica
Després de diverses lectures de ciència ficció i fantasia, he tornat a un dels gèneres que més impuls han tingut al nostre país en els últims anys: la novel·la històrica catalana.
Mar de Foc és la continuació de la reconeguda “Et Donaré la Terra” d’en Chufo Llórens i tot i ser una continuació de la història engegada en aquesta novel·la, crec que Mar de Foc es pot llegir de forma independent sense perdre massa el fil de la trama.
Ens situem als voltants de l’any 1000, en època del compte Ramon Berenguer I el Vell i Almondis de la Marca, pares dels bessons Ramon Berenguer II Cap d’Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida. Martí Barbany, reconegut navilier i ciutadà il·lustre de Barcelona, s’enfronta a una vida de vidu, als amors prohibits de la seva filla i a una venjança que ve d’antic que posa en perill la seva vida i la dels seus íntims.
Chufo Llórens recupera la figura de Martí de “Et Donaré la Terra” per continuar explicant-nos una gran història en la Barcelona medieval, en un temps marcat per les guerres, les enveges entre nobles i per la tràgica successió de Ramon Berenguer el Vell. En aquest llibre, però, el protagonisme és compartit entre Martí i el seu imperi navilier, i Marta, la seva filla, que mira de sobreviure a la cort d’Almondis comtessa de Barcelona.Uuna estada que hauria de semblar un mer tràmit, però que es converteix en un temps de patiment i, també, d’amors impossibles.
Al tenir un doble protagonisme en el que va pivotant la història, aquesta veu el seu caràcter i la seva força disminuïda en gran mesura. Al contrari que a “Et Donaré la Terra” on vivíem una trama d’intriga, superació i de creixement del personatge principal, a “Mar de Foc” vivim dues històries entrellaçades però sense la força de l’anterior llibre. Es llegeix bé, força ràpid, però la història no enganxa com l’anterior volum, aquest sembla més fet per encàrrec, per aprofitar el boom de la novel·la històrica catalana i el gran èxit de “Et Donaré la Terra” que no pas una altra cosa. Només cal comparar l’edició de “Et Donaré la Terra”, molt cuidada i la de “Mar de Foc” molt menys cuidada i dins dels estàndards editorials.
Conclusió: Llibre entretingut, amb una trama prou interessant, però infinitament pitjor que “Et Donaré la Terra”.
Títol: Mar de Foc
Títol Original: Mar de Fuego
Autor: Chufo Llorens
Editorial: Plaza & Janés
Gènere: Històrica
Nota: Bé
El Imperio Final
per Pere Sanmartí el mai.09, 2011, a Fantasia
Aquest cap de setmana he finalitzar el segon llibre que llegeixo d’un autor en alça, d’un autor que a marxes forçades s’està convertint en un dels meus autors predilectes. Sé que és arriscat afirmar això havent llegit només dues novel·les seves, però és que tal com afirma la crítica: Brandon Sanderson està revolucionant la fantasia.
Si amb Elantris ja vaig gaudir de la nova manera de fer d’en Sanderson, amb el primer volum de la sèrie “Nacidos de la Bruma” he redescobert la fantasia, he redescobert el plaer de llegir una bona trama i una bona història amb uns personatges carismàtics i molt “reals”. Brandon Sanderson i Patrick Rothfuss estan canviant i revolucionant la literatura fantàstica, deixant endarrera tòpics massa gastats i donant un aire fresc i excel·lent a un gènere que s’estava asfixiant a base de repetir, amb més o menys fortuna, un mateix esquema. Però parlem de la novel·la…
El Imperio Final, primer volum de la sèrie Mistborn (Nacidos de la Bruma), ens presenta un món cobert per les cendres que desprenen gran volcans en actiu, on el verd de les plantes fa centenars d’anys que ha desaparegut convertint-se en una llegenda; un món d’estructura clarament feudal-absolutista on un emperador-déu mana per damunt de tot i on la gran majoria de la població, els skaa, viu en pobresa, oprimida i esclafada per la noblesa i la cultura imperant.
El Lord Legislador -l’emperador- fa mil anys que governa amb ma de ferro i ha imposat tota una sèrie de regles socials que són imposades i respectades gràcies a la manipulació de la cultura i a dos cossos executius d’èlit que passen comptes amb l’emperador i amb ningú més: els obligadors i els inquisidors. Aquestes regles fan que existeixi un abisme entre la noblesa i els skaa, un abisme tal que si algun noble jeu mai amb una skaa, després de jeure-hi, aquest està obligat a matar-la per evitar tota possibilitat de que es pugui engendrar un bastard, fill(a) de les dues classes socials.
En aquest món construït per en Sanderson, existeix també una màgia una mica especial: l’alomància. Una màgia hereditària pròpia de la classe noble, una màgia basada en els metalls que permet als seus usuaris obtenir certs poders (fortalesa, agudesa, …) d’aquests metalls. La majoria d’usuaris de l’alomància només poden manipular un dels metalls i per tant, només obtenir un poder; però existeixen persones, els “nacidos de la bruma”, que són capaços de manipular tots els metalls de l’alomància esdevenint éssers poderosos a tenir en compte.
Hi ha dos aspectes que sobresurten en aquesta novel·la. Un és la profunditat dels personatges, que deixen de ser plans, no hi ha ningú que sigui dolent, dolent i ningú que sigui bo, bo. Deixem de banda el típic passerell que fa un viatge d’iniciació per convertir-se en un heroi amb una missió transcendental, per tenir herois més quotidians, més humans, amb les seves motivacions, els seus conflictes morals i culturals que lluiten contra una situació i una cultura que els sembla, en certa manera, injusta.
Per altra banda, l’altre aspecte fonamental de la història és l’alomància. Aquesta mena de màgia estranya, amb poders limitats, amb dependència de matèries primeres com els metalls i amb unes accions i unes interaccions amb base física -especialment la crema de metalls com l’acer- que fan que Sanderson trenqui amb el típic-tòpic establert, amb el misticisme imperant al gènere, aportant una nova visió i una altra manera de fer fantasia fent-la més “creïble” per les ments més científiques del públic d’avui dia. En certa manera, en aquest aspecte, Sanderson sembla més un autor de ciència-ficció que no de fantasia.
Brandon Sanderson obre un nou camí en el gènere de la fantasia, deixa endarrera l’esquema tolkienià bàsic, típic i massa gastat per plantejar noves maneres de veure i viure la fantasia. Amb el seu estil àgil i detallista que se centra especialment en la psicologia dels seus personatges, amb un art especial i detallista en la descripció de batalles i escenes d’acció, i amb la construcció d’uns diàlegs excel·lents, Sanderson ens proporciona una nova manera d’entendre el gènere, actualitzant-lo i creant-nos un desitg de llegir més i més pàgines brutal, inabastable i insaciable.
Conclusió: Una història narrada de forma magistral, amb una motivació universal i clàssica -la cerca de la llibertat-, uns personatges amb una profunditat i una psicologia clarament desenvolupada i una màgia “diferent”, característica, no omnipotent i fins i tot amb un rerafons científic, fan d’aquesta novel·la d’en Brandon Sanderson una excel·lent obra mestra del gènere apta i recomanable per tots els públics.
Títol: El Imperio Final
Títol Original: Mistborn
Saga/Núm.: Nacidos de la Bruma (Mistborn) / 1r volum
Autor: Brandon Sanderson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Fantasia
Nota: Obra Mestra
El Juego de los Vor
per Pere Sanmartí el abr.26, 2011, a Space Opera
Aquesta és l’última novel·la de la saga de Miles Vorkosigan que tenia al prestatge de llibres pendents de ciència ficció. Ara toca esperar a veure si els astres s’alinien per aconseguir la resta de títols publicats de la sèrie i que a dia d’avui estan descatalogats, retirats del mercat i són difícils de localitzar -serà una aventura interessant-.
A “El Juego de los Vor” ens trobem amb un Miles Vorkosigan de 20 anys que tot just ha finalitzat l’instrucció a l’acadèmia militar i que rep la seva primera destinació per, segons paraules dels seus superiors, aprendre a seguir ordres, aprendre a seguir homes i no només a liderar-los. I és que tot i les seves limitacions físiques, en Miles ha sabut explotar al màxim la seva intel·ligència, la seva capacitat mental i el seu carisma per sortir indemne de totes les trampes i proves que els seus iguals i els seus superiors li han fet durant els anys d’instrucció. Evidentment, les coses a la seva primera destinació no són el que Miles voldria i no surten tant bé com desitjaria i l’hereu de la família Vorkosigan es troba, a les ordres del Servei d’Intel·ligència Militar de Barrayar, enredat en mig d’una escalada bèl·lica de proporcions galàctiques, diverses conspiracions polítiques de la seva mare pàtria i en mig del suposat segrest de l’emperador de Barrayar.
Amb aquesta novel·la, McMaster Bujold ens torna a fer gaudir d’una història ben tramada, amb personatges carismàtics, amb un transfons profund i complet que proporciona totes les oportunitats per aconseguir que el lector s’identifiqui amb el protagonista i visqui amb ell, pàgina a pàgina, el que li passa. A més i gràcies a la trama d’aquesta novel·la, Bujold ens dona una mica més d’informació sobre l’arquitectura, l’equilibri de forces i la història que forma aquest univers bast i complex que ha anat creant novel·la rera novel·la.
Si amb Aprendiz de Guerrero ja m’ho vaig passar bé i vaig gaudir de la bona Space Opera, amb aquest nou volum -quart segons la cronologia interna de la saga- he magnificat aquesta sensació. És una història pensada i feta per divertir, per entretenir, plena d’intriga, subterfugis, diplomàcia i intel·ligència i que deixa una mica de banda les “simples” batalles galàctiques massa típiques d’aquest subgènere. Si t’agrada Star Wars, Star Trek, Joe Haldeman, John Scalzi o les aventures d’Ender Wiggin del genial Orson Scott Card, no deixis escapar la possibilitat de llegir els llibres de Lois McMaster Bujold. Gaudeix amb la saga Miles Vorkosigan. No t’en penediràs i t’ho passaràs d’allò més bé.
Conclusió: Història 100% recomanable, tant si t’agrada la ciència ficció com si no. Perfecta per “iniciar” un novell en aquest bast món literari que és la ciència ficció. Correràs aventures amb un protagonista atípic i allunyat dels clixés de perfecció típics dels herois, et divertiràs amb els girs, diàlegs i tocs d’humor d’en Bujold i voldràs devorar més i més llibres que t’expliquin les aventures d’en Miles Vorkosigan. Per alguna cosa Lois McMaster Bujold ha guanyat diversos premis Hugo, Nebula i Locus amb aquesta sèrie….
Títol: El Juego de los Vor
Títol Original: The Vor Game
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 5è volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent
El Aprendiz de Guerrero
per Pere Sanmartí el abr.26, 2011, a Space Opera
Aquests dies de setmana santa he finalitzat amb tots els llibres que tenia a la biblioteca de la saga de Miles Vorkosigan (Aprendiz de Guerrero i El Juego de los Vor) i m’he quedat amb ganes de més. Ara estic a l’espera a veure si puc aconseguir els llibres descatalogats -els de Byblos han estat retirats definitivament per Ediciones B- o començo a buscar e-books que saciïn la meva set de bona Space Opera.
Si amb els anteriors dos llibres (Fragmentos de Honor i Barrayar) vaig gaudir amb el primer tast de l’univers Vorkosigan centrat en les aventures dels pares d’en Miles; en aquest primer volum centrat exclusivament en el protagonista indiscutible de la saga que duu el seu nom he gaudit com mai. La seva lectura ràpida, els seus diàlegs curts, fluids, enginyosos i amb punts d’humor deixats anar en punts estratègics, ha provocat una gana de devorar pàgines com feia mesos que no em passava i prova d’això és que en molt poc temps m’he polit les més de 400 pàgines de la novel·la.
Lois McMaster Bujold ens presenta amb aquest Aprendiz de Guerrero un clàssic de la Space Opera, i dic un clàssic perquè la novel·la és un excel·lent exemple del que significa aquest subgènere de la ciència ficció: aventures espacials, batalles i guerres interplanetàries, intrigues per la destrucció o creació d’imperis i sobretot, sobretot, diversió per damunt de l’especulació científica -sense abandonar-la del tot- més habitual en d’altres subgèneres.
Miles Vorkosigan és un jove marcat per una societat i cultura molt rígida i gairebé feudal, on les deformitats físiques o genètiques han tingut com a recompensa, tradicionalment, la mort. Miles, però, n’és una excepció. Quan encara era un fetus va ser víctima d’un atemptat -veure la novel·la Barrayar- que li va causar certes limitacions físiques i un creixement anormal dels ossos que fa que en Miles tot just superi el 1,5m d’alçada i sigui jutjat per tothom, a primera vista, com a mutant. Però Miles és també una ment brillant i hereu d’una poderosa i aristocràtica família i no es conforma en ser un rebuig de la societat, vol seguir els passos del seu pare – l’almirall i ex-regent de Barrayar, Aral Vorkosigan- i entrar a l’acadèmia espacial, embarcar-se i servir el seu poble, el seu planeta i el seu emperador.
Miles, en una visita a la seva àvia materna a Betana, es trobarà immers en una voràgine d’esdeveniments i fets provocats per la seva llengua manipuladora, la seva inconsciència juvenil i la seva personalitat que l’arrossegaran a participar en una guerra aliena mentre intenta batallar amb les subtileses de la política de Barrayar i les intrigues de palau.
L’autora, que ja ha demostrat el seu talent en els anteriors volums de la saga, fa una feina excel·lent amb aquest primer volum centrat en les aventures d’en Miles Vorkosigan. Juga amb una deficiència física del protagonista compensada amb una ment privilegiada, un carisma indiscutible, una oratòria que aixeca passions i un lideratge innat. Unes armes perilloses i mortíferes en mans de l’hereu de la família Vorkosigan que atrapen el lector. El punt de vista gairebé unipersonal de la novel·la fa que el lector s’identifiqui ràpidament amb en Miles i pateixi, igual que ell, les aventures, les intrigues polítiques, el cansament físic i mental, i com no, les batalles sentimentals amb ell mateix.
Conclusió: Una novel·la imprescindible, clar exemple de la bona Space Opera i un exemplar excel·lent d’una saga mítica i popular que va marcar un abans i un després al gènere.
Títol: El Aprendiz de Guerrero
Títol Original: The Warrior’s Apprentice
Saga/Núm.: Miles Vorkosigan / 4art volum
Autor: Lois McMaster Bujold
Editorial: Zeta Bolsillo
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent
-
-->
Aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons
