StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana he finalitzat el primer llibre que llegeixo d’en Poul Anderson (sí, ho sé, és un sacrilegi no haver llegit aquest autor abans). Aquest cop, trencant la tendència dels últims mesos, he canviat la ciència ficció per la fantasia, una mica per canviar de gènere i no “cansar-me”.

“La Espada Rota” és una gran obra literària que ha passat molt desapercebuda ja que en el moment de ser publicada va coincidir amb una Obra Mestra de la Fantasia que li va fer un ombra llarga, llarga: La Comunitat de l’Anell d’en J.R.R Tolkien. Si les comparacions són odioses, en aquest cas ho són encara més ja que tot i ser dues obres publicades al mateix temps i que revolucionaven la fantasia bevent de la mitologia anglosaxona i nòrdica no tenen res a veure i és evident quina ha tingut més impacte en el gran públic.

Aquesta novel·la d’en Poul Anderson és una obra del gènere de la fantasia, de la fantasia heroica podríem dir, que es basa en la mitologia nòrdica, escandinava, i la desenvolupa d’una manera magistral. Per mi ha estat una entrada d’aire fresc el poder conèixer el elfs, trolls i altres personatges típics de la fantasia del segle XX en una forma diferent, més propera a l’original mitològic que van imaginar els víkings.
Anderson agafa aquesta mitologia i desenvolupa una història trepidant, desenfrenada i més propera als contes de costat del foc que es deurien explicar en aquells temps remots que no pas a les històries que estem acostumats a llegir en ple segle XXI. La història d’Anderson és plena de violéncia, d’incestos, amb elfs desproveïts de sentiments i molt propers als seus enemics mortals: els trolls, de gegants, deus i semideus i transcorre en un món paral·lel al nostre, en una altra dimensió molt propera que només poden copsar aquells amb el do de la “vista encantada” i que abasta tot Europa. Aquest món màgic coexisteix amb el nostre, amb els territoris humans i només els habitants de Faerie poden anar d’un món a l’altre a voluntat ja que la majoria de mortals han perdut les capacitats màgiques i la vista encantada al abraçar la religió cristiana.

La nostra història comença a Anglaterra en plena època d’incursions víkings amb un intercanvi de bebès: un bebè humà per un bebè nascut d’una troll gràcies a la màgia elfica. En aquest punt la història ens mostra els dos móns -el mortal i el màgic- en la vida de dos dels principals protagonistes: Skafloc -el bebè que viu entre els elfs a Faerie- i Valgard -el bebè violent, trapella i poc estimat que viu entre els mortals-. Com en tota història èpica, els nostres protagonistes estan predestinats: aquest cop és Odín en persona qui fent un regal a Skafloc predestina el seu final. Ambdós estan condemnats a liderar exèrcits, a combatre i a matar-se mútuament mentre són observats pels deus que mouen els designis dels éssers del món a voluntat talment com a peons immersos en una guerra eterna entre deus amb un final conegut: l’apocalipsi o ragnarok.

Anderson completa la història amb una guerra més subtil: la guerra de les religions. Al relat hi ha continues referències al cristianisme i a les religions paganes, una va consolidant-se al món dels mortals fent perdre poder als deus tradicionals -els anomenats pagans- mentre que l’altre encara resisteix a Faerie tot i viure els seus últims dies a causa de la protecció davant el món màgic que proporciona el baptisme i el canvi de creences que condemna Faerie a desaparèixer tard o d’hora.

Personalment la part negativa del llibre d’en Poul Anderson és que en tot moment parla de la mitologia nòrdica com a quelcom conegut i que tot lector ha de conèixer. Apareixen deus i éssers mitològics sense cap mena de presentació, se t’escapen molts detalls i quan el teu nivell de coneixement d’aquesta mitologia és limitat fins i tot provoca certa confusió -sobretot durant els primers capítols-. Sí que és cert que si s’hagués de parar cada moment a explicar cada detall de la mitologia, el relat no hauria ocupat les dues centes i escaig pàgines que ocupa, sinó que fàcilment hauria acabat generant una saga llarga com el que va fer Tolkien. Un cosa que Anderson no volia fer, ja que sembla que volia explicar una història, un relat mitològic, de la mateixa manera que s’explicaria com ens trobéssim a l’època dels víkings i nosaltres forméssim part d’aquell poble, més que no pas desenvolupar una novel·la per a tots els públics. Així doncs, si voleu llegir aquesta gran obra, us recomano que primer de tot refresqueu els vostres coneixements de mitologia escandinava.

Conclusió: Una obra clàssica de la fantasia que tot aficionat ha de llegir. 100% recomanable per lo allunyada que es troba dels actuals exemples del gènere i perquè s’assembla més a un relat mitològic com l’Odissea que no a un novel·la del segle XX.

Títol: La Espada Rota
Títol Original: The Broken Sword
Autor: Poul Anderson
Editorial: Alianza Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Notable Alt