StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

En aquest segon volum de les Memòries d’Idhún, Gallego continua desenvolupant la història iniciada amb “La Resistència”. La primera part del llibre és molt continuísta, es manté el mateix to ensucrat i de vegades excessiu i sobretot, sobretot, continua desenvolupant una trama que a cada pàgina que passes t’enganxa més i més. Per sort, a partir del segon terç de llibre, la història es complica i comencen a aparèixer trames una mica més complicades, alguna lleugera reflexió filosòfica sobre el determinisme, algun que altre dilema moral i sentiments com l’odi, el rancor, el sacrifici i la resta de tòpics de la novel·la de fantasia, heroica i fins i tot romàntica.

Per no repetir-me massa, us emplaço a llegir la ressenya de l’anterior volum ja que aquest segon és totalment continuísta i Gallego segueix practicant el mateix estil ja criticat. Deixant de banda tot el tractament del triangle amorós, la gestió dels sentiments descrits, l’ensucrament excessiu i de vegades sense sentit i una mena de romanticisme exagerat que molts cops embafa, cal destacar que en aquesta segona novel·la l’estil narratiu millora tot i tenir grans mancances que semblen inherents a l’autora. A tall d’exemple dir que la “mort” d’en Jack, un moment que hauria de ser lacrimogen, sobtador, trecador i fins i tot causa d’ira lectora -coi! que mata un dels protagonistes a falta d’uns quants centenars de pàgines del final de la història!- és més aviat pla. En un moment com aquest, Gallego hauria d’haver posat tota la carn a la graella, però en canvi tot i sobtar-te i agafar-te una mica per sorpresa, l’assassinat d’en Jack passa sense pena ni glòria i no arriba a tocar la fibra del lector, i quan aquest es comença a preguntar com continuarà la història ara que un dels seus personatges cabdals ha finit, PAM! va i ressuscita amb la mateixa manca de sentiment i narració d’encefalograma pla. Una situació que hauria de ser causa d’alegria i fins i tot motiu d’alguna llàgrima, altre cop, passa sense que hom s’immuti gens ni mica.

Amb Laura Gallego i Les Memòries d’Idhún em passa una cosa estranya, tot i ser capaç de preveure la gran majoria de situacions, de preveure com evolucionarà la trama i de trobar-hi tantes mancances -més que mancances, en diria, potser, oportunitats perdudes- té alguna cosa que m’enganxa, que fa que no pugui arraconar el llibre i oblidar-me’n, que tot i que ara després de més de 1300 pàgines d’història començo a estar-ne moderadament cansat segueix present, segueix cridant-me per a que devori el tercer i últim volum i esbrini com finalitzarà l’aventura d’aquest curiós trio.

Conclusió: Si et va agradar la primera part o la història et va enganxar com a mi, aquesta segona és molt més recomanable per l’evolució dels personatges i la trama. Si al contrari la primera et va decebre o no et va emocionar massa, millor passa a una altra cosa i desa la trilogia per regalar-lo als teus fills/es o nebots/des adolescents.

Títol: Tríada
Títol Original: Triada
Saga/Núm.: Memòries d’Idhún. 2n Volum
Autor: Laura Gallegp García
Editorial: Cruïlla
Gènere: Fantasia
Nota: Bé

Després de llegir la trilogia de na Trudi Canavan, em van quedar més ganes de lectura de fantasia, no tenia ganes de ciència ficció i volia una lectura fàcil i per tant em vaig animar a encetar un trilogia d’una autora espanyola per mi desconeguda. Així doncs, de l’enorme pila de llibres pendents vaig rescatar el primer volum de la trilogia “Memòries d’Idhún” celebrant poder llegir fantasia en el meu idioma: el català -per desgràcia un fet no massa habitual-.

En aquest primer volum de la trilogia, la Laura Gallego ens planteja un visió una mica diferent del que potser estem acostumats, en comptes de plantejar un univers nou, amb una ambientació semi-medieval, Gallego ens situa en el nostre món i en el nostre temps, planteja -talment com si escrivís ciència ficció- l’existència de móns paral·lels, la Terra i Idhún, dos móns separats però en comunicació gràcies als portals que els mags d’Idhún van crear temps endarrera.
Jack, un nen que porta tot el dia inquiet i amb mal pressentiments arriba a casa per trobar-se que la seva família ha estat assassinada a mans de dos personatges ben estranys i sinistres, dos personatges que en realitat el buscaven matar-lo a ell, però quan és apunt de deixar-hi la pell, apareixen dos joves estrafolaris de no se sap on que li salven la vida i el porten a un refugi: un món estrany i petit, on sempre és de nit i on hi governa una mena de consciència sobrenatural. Allí coneixerà la Victòria, una nena terrestre com ell que també és perseguida pel mateix assassí implacable de mirada freda: en Kirtash. En Jack juntament amb la Victòria, en Shail i l’Aslan formaran l’anomenada resistència i miraran de localitzar dos éssers mítics perduts a la terra per tal de fer complir amb una antiga profecia i així derrotar el temible nigromant Ashran que domina implacablement el món d’Idhún.

La història que s’inicia amb “La Resistència” és una mica tòpica dins del gènere de la fantasia i si en sou uns addictes -com jo- en general, aquest primer volum, no us aportarà gran cosa, ja que té una línia argumental comú i relativament previsible, però tot i així té una lectura fàcil i un argument que t’atrapa. Deixant de banda la poca cura que s’ha tingut en l’edició, les faltes i les expressions i locucions castellanes que s’hi han colat, el llibre, en general és acceptable i perfecte per aquells moments en que un no vol res massa espès per llegir i passar-s’ho bé -sobretot si mires de reprimir els instints que ja et fan desvetllar alguns aspectes fonamentals de la trama-.
En aquest primer llibre els personatges són una mica plans i perfectament estereotipats, potser els que són una mica més “diferents” i profunds són en Jack i en Kirtash -és nota que són els protagonistes absoluts de la trama, gairebé els únics protagonistes-.

Pel que fa a l’estil de la Laura Gallego, he de dir que pel meu gust és massa simple i que segurament perd masses energies en relatar les connexions del trio amorós de la trama -que arriba un moment que es fan pesades per repetitives-, més que no en els fets en si i fins i tot en algun moment negligeix en algunes escenes perdent pistonada i fent que un clímax important passis sense pena ni glòria. Si la intenció era fer una història d’amor adolescent amb un rere fons de fantasia, per mi s’ha quedat a mig camí i no arriba a ser rodona, ni per la banda amorosa ni, per descomptat, pel que fa a la part fantàstica. Qui sap, potser amb els dos altres llibres el tema millora! Ja veurem.

Conclusió: Típica novel·la de fantasia, amb tocs amorosos i un inici de trama diferent al barrejar el món actual amb un món paral·lel i fantàstic. Ideal per llegir en vacances quan tens la majoria de neurones de vacances, ideal per desconnectar. Això si, independentment dels error, la trama enganxa!

Títol: La Resistència
Títol Original: La Resistencia
Saga/Núm.: Memòries d’Idhun. 1r Volum
Autor: Laura Gallego García
Editorial: Cruïlla
Gènere: Fantasia
Nota: Bé

Ahir nit, després de veure una pel·lícula nefasta, vaig poder anar a dormir content gràcies al haver finalitzat una gran novel·la: El Vuelo del Dragón.

Aquesta novel·la de l’Anne McCaffrey ens situa en un món que en temps remots va ser colonitzat per humans, però que aproximadament cada 200 anys pateix una catàstrofe natural al passar prop d’una estrella/planeta que deixa anar una mena de filaments corrosius que en caure a terra s’expandeixen i maten tota forma vivent deixant una terra erma on no hi pot sobreviure cap criatura. L’única defensa que té Pern i els seus habitants davant d’aquesta amenaça són els dracs i els seus genets. Els dracs  -se’ls anomena així per la seva extraordinària semblança amb aquesta criatura mitològica terrestre- són criatures natives de Pern i gràcies a la connexió empàtica i psíquica que estableixen amb els seus genets són capaços d’organitzar-se en esquadres i nius que lluiten contra els filaments escopint foc i destruint-los abans que toquin terra. Els dracs, a banda, també tenen altres habilitats especials que els fan especialment útils en aquesta lluita titànica contra els filaments de l’Estrella Roja: posseeixen la capacitat de teletransportar-se a qualsevol banda del planeta que hagin visualitzat mentalment.

La nostra història se situa en un temps en que amb prou feines es recorda l’última vegada que va aparèixer l’Estrella Roja -400 anys enrrera-, en un temps en que els senyors que antigament rendien tributs als weyrs -els nius base dels genets de dracs- cada dia s’allunyen més i més de les tradicions i farts del domini dels genets, fomenten l’oblid de les antigues cançons que parlen de l’Estrella Roja i promocionen la ignorància entre les seves poblacions per desprestigiar als weyrs mentre es plantegen la guerra i la dominació total. Mentrestant, a l’únic weyr que queda a tot Pern, el nombre de genets i dracs és escàs a causa d’una mala política de reproducció i reclutament mentre veuen com les antigues profecies es van acomplint i s’adonen del proper l’adveniment de l’Estrella Roja i dels seus enemics mortals: els filaments.

El Vuelo del Dragón és una novel·la addictiva, amb un argument sòlid, senzill, original  i perfectament desenvolupat, que barreja la fantasia més tradicional amb moltes pinzellades de ciència ficció: colonització planetària, teletransportació i viatges en el temps; sense que aquest poti-poti resulti en una història estranya, sinó que més aviat el resultat ens transporta a un món magnífic que ens farà delectar a tots. Aquesta barreja, aquesta formula magistral, permet gaudir d’una novel·la que aporta un aire fresc a la literatura fantàstica i especialment permet gaudir de forma extraordinària d’una molt bona història de dracs que s’allunya de la més pura fantasia tipus Dragonlance. La trama, al contrari del que pugi semblar, no es basa només en la lluita dels genets contra els filaments de l’Estrella Roja, sinó que està amanida amb intrigues i maniobres polítiques, venjances personals, descobriments i viatges iniciàtics d’alguns dels personatges principals, tot mostrant-nos les complexes personalitats que l’autora ha creat: no hi ha personatges blancs o negres, tots són tonalitats de gris i tenen la seva pròpia manera de pensar, d’actuar i les seves motivacions que en conjunt estan magistralment emmarcades amb abundants diàlegs que ajuden enormement a introduir-se en la tensió i l’aventura que pàgina a pàgina es va accelerant fins arribar a un clímax fantàstic.

Amb aquesta novel·la, l’Anne McCaffrey va guanyar el Premi Hugo i el Nebula, dos reconeixements que es mereix sobradament i que ens garanteixen una magnífica història que la lectura compulsiva que m’ha causat demostra. El Vuelo del Dragon tot i ser una novel·la autoconclusiva és just el primer volum d’una sèrie -Los Dragones de Pern- que espero que mantingui l’alt nivell demostrat i que ja tinc ganes de llegir. Els següents llibres de la saga són: La Búsqueda del Dragón, El Dragón Blanco, Los Renegados de Pern, Todos los Weyrs de Pern, El Amanecer del Dragón, i Moreta Dama de Dragón.

Conclusió: Una magnifica novel·la de fantasia amb tocs de ciència ficció que dona un aire fresc al gènere dels dracs i que us farà gaudir d’unes molt bones hores de lectura i que amb el pas del temps difícilment oblidareu.

Títol: El Vuelo del Dragón
Títol Original: Dragonflight
Saga/Núm.: Los Dragones de Pern. 1r volum
Autor: Anne McCaffrey
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent