StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Ahir a la nit vaig acabar de llegir Ender en el Exilio després de només tres “estones” -de varies hores- de llegir compulsivament. Un llibre fantàstic d’un dels meus escriptors predilectes: l’Orson Scott Card. Gràcies a la meva llibretera de confiança -moltes gràcies Àngels!-, he pogut tenir a les meves mans i llegir aquesta esperadíssima novel·la de l’Univers Ender abans que oficialment es posés a la venda, de fet surt a la venda demà dimecres 17 de març.

Ender en el Exilio se situa cronològicament entre el final de El Juego de Ender i La Voz de los Muertos i segons el mateix Card se situaria entre el capítol 14 i 15 de El Juego de Ender. Es podria considerar com una obra paral·lela a la saga de l’Ombra (saga Bean) tot i que centrada en Ender. Res a veure, com podreu veure, amb les ressenyes o la informació de contraportada que corren per internet i que situen l’acció 400 anys després de El Juego de Ender centrant l’acció a la colònia Ganges.

Aquesta nova novel·la comença un any després del final de la guerra contra els Insectors i quan els nens, els genis militars de l’Escola de Batalla, comencen a tornar als seus països d’origen, mentre que a l’Andrew Ender Wiggin no se li permet gaudir del mateix privilegi per por de les tensions que aixecaria que l’heroi de la humanitat, el més gran geni militar de tots els temps, acabés dirigint les forces militars dels Estats Units d’Amèrica. Com que Ender no pot tornar a casa, se li ofereix ser el governador del primer món insector colonitzat per la humanitat, càrrec que accepta acompanyat de la seva germana Valentine. És en aquest punt quan comença el nostre viatge, la nostra història.

Durant un viatge relatiu de dos anys, 40 anys per a la resta de la humanitat, Ender i Valentine -que no fan el viatge en èxtasi- viuen a la nau comandada per l’Almirall Quincy Morgan, un investigant i repassant tots els informes dels xenobiòlegs de tots els móns insectors descoberts i colonitzats i l’altra escrivint la Història de l’Escola de Batalla i de les Guerres Fòrmiques. Durant aquest viatge veiem com Ender va formant-se com a futur governador, com arriba a conèixer tots els colons pel seu nom i cognom mentre fa front a diverses intrigues, una d’elles encapçalada per l’Almirall Morgan que tenia planejat usurpar el poder i dirigir la colònia “controlant” a Ender. Enfrontament que se soluciona amb la mestria inigualable i sorprenent d’Andrew Wiggin.

Ender passa uns quants anys a Shakespeare com a governador -primer imposat per la F.I. i després com a governador electe- i ja cap al final del seu govern, viatja pel planeta acompanyat d’Abra per tal de localitzar un nou assentament per una nova nau de colons enviada des de la Terra. Durant aquest viatge d’exploració Ender i Abra localitzen unes estranyes estructures insector, i allí descobreixen una larva de Reina insector fertilitzada i apunt per regenerar l’espècie. Ender i la reina inicien una relació de descobriment mutu i el gran viatge ja conegut i descrit als llibres de la Saga d’Ender, amb una primera parada a la colònia Ganges on es trobarà a Virlomi -clar enllaç amb la saga de l’ombra-, on haurà de fer front a les intrigues d’en Randall Firth que es creu el fill d’Aquilles però que realment és el fill perdut d’en Julian Bean Delphiki i Petra Arkanian.

Aquesta nova novel·la de l’univers Ender és fantàstica, no arriba al nivell de “sorpresa” del Juego de Ender ja que és quelcom extremadament difícil, però és igualment bona, de lectura fàcil, intensa, amb el toc intimista i psicològic característic d’en Card, on es nota la maduresa com a escriptor del mateix Card, que és capaç de transportar-te dins de la nau que duu els germans Wiggin a Shakespeare, capaç d’immersar-te dins el cap d’Ender, capaç d’arrancar-te una llàgrima en algun moment especialment emotiu i capaç, en definitiva, de fer de manera excel·lent la feina de tot bon escriptor: transportar-te a una altra realitat i fer-la creïble.

Conclusió: Un gran llibre que ens aporta més detalls de la vida d’Ender, de l’univers d’Ender i que lliga les dues grans sagues de la ciència ficció actual. Imprescindible si voleu comprendre més aquest món i a Orson Scott Card.

Títol: Ender en el Exilio
Títol Original: Ender in Exile
Saga/Núm.: Ender’s Game. 2on volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Excel·lent Alt

Aquest cap de setmana, com una mena de prèvia a la lectura de Ender en el Exilio, m’he llegit aquest conte curt d’un dels meus autors predilectes: Orson Scott Card.

Aquest llibre, només amb aquesta curta història sobre un Nadal a l’Escola de Batalla, tenia sentit fa un any quan es va publicar perquè incloïa el primer capítol de l’esperadíssim Ender’s Exile que sortirà a la venda -en castellà- aquest dimecres dia 17 de Maig. Si, també té sentit pels fanàtics de la sèrie d’Ender, no ho negarem, però pel meu gust el petit conte era això, massa petit.

Guerra de Regalos ens situa a l’Escola de Batalla just quan Ender encara hi era, per tant ens situem en un temps contingut dins del Ender’s Game però amb un altre protagonista i amb algun “cameo” dels nostres coneguts i estimats genis militars. Zeck Morgan és el protagonista d’aquesta novel·la curta, un nen que com Andrew Wiggin i la resta dels companys que hem conegut al llarg de totes les novel·les d’aquesta sèrie va ésser escollit per les seves capacitats mentals i militars per a lluitar contra els Insectors; però, el que fa que la història d’en Zeck sigui diferent és que la família Morgan i ell mateix son uns devots i fanàtics cristians pacifistes.

Zeck és dut a l’Escola de Batalla i entrenat, però sempre fidel a les seves conviccions es nega a participar en qualsevol acció bèl·lica, fet que provoca que tant professors com alumnes el vaig desplaçant i deixant de banda mica en mica. Amb una intel·ligència extraordinària en Zeck serà capaç d’enfrontar alumnes i crear situacions inestables per tal d’aconseguir que el retornin a casa amb el seu estimat i adorat pare.
Quan un nen d’origen holandès fa un regal a un compatriota seu en motiu d’una festivitat tradicional del seu país emmarcada dins del Nadal, Zeck veurà els seus drets religiosos lesionats i ho denunciarà als professors, que amb la política de prohibir tota expressió religiosa provocarà un enfrontament, una lluita, dins l’escola entre les diferents religions i tradicions existents a causa de la gran varietat de procedències dels alumnes. Un conflicte que serà resolt, altre cop, per el nostre estimat Ender Wiggin que al acostar-se i entendre un Zeck completament aïllat el farà replantejar algunes d’aquestes creences suposadament inamovibles.

La novel·la en si no aporta gran cosa a la saga, de fet podria ser tranquil·lament un capítol secundari de El Juego de Ender, però coneixent a en Card, de ben segur que en el seu moment li van quedar ganes d’explicar el conflicte entre religions i ho ha aprofitat per fer una novel·la curta -menys de 100 pàgines- amb un Ender que amb prou feines apareix per tal de donar-li una mica de cos a tot plegat. La resta del llibre encara aporta menys a l’univers Ender ja que només conté el pròleg d’en Miquel Barceló que serveix per “recordar” les anteriors novel·les i la presentació de la gran novetat llargament esperada: la continuació d’Ender’s Game: Ender’s Exile.

A mi personalment aquesta novel·la curta de fàcil lectura l’únic que m’ha aportat ha estat una re-immersió, anys després, a l’univers Ender i a l’atmosfera de l’Escola de Batalla per poder encarar completament motivat la lectura d’Ender en el Exilio.

Conclusió: Novel·la curta, de fàcil lectura, distreta però prescindible.

Títol: Guerra de Regalos
Títol Original: War of Gifts
Saga/Núm.: Ender’s Game. Història a incloure en el 1er volum
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Ediciones B
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Aprovat