StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquesta és una gran, gran novel·la, una gran novel·la de ciència ficció. Aquesta obra és apta per a tot tipus de lectors, els habituals que llegim ciència ficció i pels que llegeixen narrativa general. Sí que la trama de la història se situa en un futur no massa llunyà (any 2041) però el que explica és d’allò més proper i actual: negocis vs l’ètica, el sistema capitalista dels mercats vs el proteccionisme dels sistemes social-demòcrates i moltes altres dualitats que fan reflexionar prou.

Morgan desenvolupa en aquesta novel·la una continuació en el futur de la nostra societat, una continuació brutal però creïble, on a gran part del món impera la llei de les mega-corporacions, la llei del diner. Som a l’any 2014, el món després de diverses crisis greus que han anat apareixent una darrera l’altra -efecte dominó l’anomena Morgan- es troba governat per grans corporacions amb molt de poder i molta influència, la diferència de classes s’ha accentuat fins al punt que una gran majoria de la població és pobre i viu reclosa en zones molt ben delimitades on impera la llei de la selva i on els governs -titelles de les empreses- no hi actuen. Aquest sistema econòmica ha creat una nova classe social, una elit mundial: els alts executius; capaços de canviar un règim, un govern o d’iniciar una guerra fent una trucada, pitjant un botó o donant una ordre a un subaltern. Chris Faulkner és el nostre protagonista, un alt executiu novell que s’ha guanyat l’ascens per mèrits propis i gràcies a la sang. I és que en aquest món d’alts executius els contractes i els ascensos s’aconsegueixen en duels a la carretera, amb cotxes que s’han convertit en armes brutals.

El futur que ens planteja Morgan en aquesta novel·la és clarament una extrapolació de l’actual societat i de les actuals multinacionals més cruentes i amb menys ètica. Morgan va escriure aquesta història pocs anys abans de l’esclat de l’actual crisi financera que ens ha permès descobrir moltes pràctiques criticables i si alguna vegada heu treballat en una multinacional d’estil diguem-ne “nord-americà”, us trobareu amb un univers que us sonarà i us immergireu encara més en aquestes fantàstiques línies ja de per si addictives.

Estem acostumats a veure articles, reportatges i novel·les que critiquen la globalització i la depredació de les grans corporacions que arriben a menysprear estats i governs, però el gran èxit de Morgan no és fer una crítica directa del sistema o d’explicar-nos com un pobre desgraciat de les classes baixes arriba al poder en un viatge iniciàtic i canvia la societat com a gran acte de fe i esperança per a la humanitat, no. Morgan és rotund i ens proporciona el punt de vista de la classe dominant. En Chris Faulkner és un executiu que treballa al departament d’Inversió de Conflictes, que com el nom indica, es dedica a invertir en petites guerres i cops d’estat que puguin proporcionar beneficis a l’empresa. En Faulkner no és un desgraciat que vulgui canviar el món, el món l’ha canviat, s’ha adaptat: en Chris viu en un món d’executius que menyspreen la majoria de lleis, que fan el que volen, que poden matar a qui els molesti quan vulguin sense por a les conseqüències d’unes lleis, d’uns governs -reduïts a simples realitats econòmiques- i d’unes institucions internacionals frívoles i sense poder real. Una classe dominant governada per l’ètica del rendiment, del benefici, dels actius i dels variables salarials capaç d’inciar una guerra a quilòmetres de distància o de fer volar un edifici per eliminar qui els destorbi.

L’autor és capaç de plantejar-nos una idea aparentment complicada de manera senzilla, fàcil, sense que es necessiti cap esforç per entendre aquest món, de manera que la lectura es converteix en una delícia, distreta i addictiva. Anirem descobrint el centre de Londres, la ciutat protegida, però també les zones on la violència i la pobresa és el pa de cada dia mentre el tercer món es dessagna per alimentar aquestes corporacions i encara que la lluita a les carreteres soni a acudit -pelis com Death Race han fet molt de mal- Morgan tracta tots els aspectes d’aquesta societat d’una manera molt seriosa. Les lluites a les autopistes desèrtiques -només els executius es poden permetre mantenir un cotxe- són brutals, primàries, autèntiques baralles de carrer explicades amb pèls i senyals de manera que el lector és capaç de posar-se a la pell del conductor i sentir el mateix que sent en Chris mentre vas devorant pàgines i més pàgines; els diàlegs entre Chris i la seva dona Carla són francs i clars, la vida dels executius fora de la feina està desenvolupada amb mestria i ens mostra la seva humanitat al mateix temps que ens mostra la seva cara més cruel i violenta en altres passatges del llibre. En definitiva, es nota que en Morgan s’ha treballat el relat i que ha consultat moltes obres sobre economia i la globalització -al final del llibre en tenim la llista- per desenvolupar una història de les millors que he llegit en els últims temps.

Conclusió: Una obra molt ben construïda, amb una redacció i una història addictiva capaç d’enganxar els més escèptics i que ens mostra una possible realitat, un possible futur no gaire improbable.

Títol: Leyes de Mercado
Títol Original: Market Forces
Autor: Richard Morgan
Editorial: Gigamesh
Gènere: Ciència Ficció – Distopia
Nota: Excelent Alt

Ahir nit vaig acabar de llegir el meu últim llibre. Aquest cop l’escollit va ser un llibre de ciència ficció, del subgènere anomenat cyberpunk, cyberpunk dels anys 90 del segle XX que alguns anomenen post-cyberpunk. El llibre en qüestió és Snow Crash d’en Neal Stephenson, un gran escriptor amb el que ja vaig gaudir amb la trilogia Criptonomicón.

Aquesta novel·la combina d’una manera molt agradable la diversió, la intriga, la informàtica, l’especulació política i la història antiga, té un ritme constant i tot el nombre elevat de pàgines que té no hi ha cap moment en que l’acció s’aturi. Stephenson planteja un futur no massa llunyà en que les estructures d’estat s’han esfondrat i on diverses empreses han assolit el poder i tenen el control dels barris-estat que s’han generat arreu del planeta. Combina, també, la realitat (una mica obscura, trista i plena d’éssers humans amb vides mediocres) amb una realitat virtual on només hi tenen accés els millor informàtics, gent de diners i famosos, és a dir, l’elit de la societat.

La trama es desenvolupa a cavall entre aquestes dues realitats i se centra en la història personal d’en Hiroaki Hiro Protagonist, un repartidor de pizzes de la Mafia a la realitat i un dels millors hackers del món virtual i na T.A, una adolescent patinadora que treballa com a missatgera. La història s’inicia quan en Hiro descobreix l’existència d’un nou virus informàtic que és capaç d’afectar físicament a les persones i bloqueja la seva capacitat de llenguatge i de comunicar-se amb el seu entorn. La investigació al voltant d’aquest virus se centra en una sèrie de mites i llegendes de l’antiga Babilònia, en les religions i el control que aquestes tenen sobre la població tot fent una fotografia molt acurada d’un món de principis del segle XXI (recordem que la novel·la va ser escrita a principis dels anys 90 del segle XX) amb dosis d’humor, lluites i investigació policial.

Conclusió: Interessant i recomanable per aquells que tinguin un ment mínimament oberta

Títol: Snow Crash
Títol Original: Snow Crash
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Gigamesh
Gènere: Ciència Ficció – Cyberpunk
Nota: Notable