StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Sota aquest nom -ara famós gràcies a la sèrie de TV d’ABC- s’amaga un llibre que fa uns anys s’havia publicat com a “Recuerdos del Futuro”. Aquesta novel·la d’en Robert J. Sawyer tot i compartir portada i nom -avui al 2010- amb la sèrie de TV, poc hi té a veure. La sèrie agafa la idea general del llibre, però els yankis fan de les seves i canvien doctors en física per agents del FBI i Suïssa per Estats Units; així que si heu vist la sèrie, no descarteu aquest llibre! tenen una base en comú (el flashforward) però la història en si és diferent. I si la sèrie no us va agradar, tampoc descarteu aquest llibre de ciència ficció hard perquè val la pena.

Flashforward és una novel·la de viatges en el temps, però en comptes de ser un viatge on la matèria -normalment el protagonista- va a un passat o a un futur més o menys llunyà, en aquest cas, Sawyer fa viatjar la consciència de la humanitat, no la consciència d’una sola persona, sinó la de tots els habitants de la terra amb conseqüències funestes.

Durant un experiment científic a l’accelerador de partícules subterrani del CERN (Suïssa), un accident -o una casualitat- fa que la consciència mundial viatgi cap al futur, salti, durant gairebé dos minuts, vint-i-un anys endavant. Durant aquests dos minuts de viatge, en el present tot ésser humà perd el sentit, la consciència del present, fent que tothom deixés de fer el que estava fent (dormir, conduir, pilotar, menjar…) cosa que provoca incomptables accidents, amb milers de morts, ferits i multitud de desgràcies arreu del món. Però, el més important, no són els morts, sinó les conseqüències socials, polítiques i econòmiques d’aquesta visió del futur. Hi ha gent que s’ha vist amb altres parelles, s’han vist nous invents i nova tecnologia revolucionaria, hi ha governs que han caigut i totalitarismes que continuen, gent que veu frustrats els seus somnis i hi ha gent que, però, no ha vist res, no recorda res d’aquests dos minuts. Una gent que sap que d’aquí vint-i-un anys haurà mort.

Amb aquest punt de partida i basant-se especialment en la vida i evolució dels dos principals científics responsables de l’experiment -un es veu al llit amb un altra dona quan és apunt de casar-se i un altre que no ha vist res- Sawyer inicia una novel·la especulativa plena de llenguatge i coneixements científics -és una novel·la de les que en diuen hard sci-fi- on juga amb l’argument principal per fer-nos veure dos exemples de les implicacions a nivell mundial del flashforward i fa girar la novel·la al voltant de tota una sèrie de qüestions existencials cabdals. Es pregunta si la visió del futur determina la humanitat, si el futur és mutable i existeix una infinitat de futurs o si per contra el futur ja és escrit i res del que hom faci podrà variar el seu destí. Sawyer es pregunta sobre el lliure albir, sobre si és una il·lusió o si només afecta el present sense modificar el gran curs de la història i especula amb l’existència de móns paral·lels centrant-se més en les conseqüències socials del salt temporal que no pas en l’explicació de què l’ha provocat.

Robert J. Sawyer aconsegueix brodar una novel·la de les que en diríem purament de ciència ficció; potser no apta per a tots els públics a causa d’un ús intens de coneixements i llenguatge científic amb una col·lecció d’aforismes i pensaments filosòfics que li donen un cos i un ambient relativament profund i complex. En tot cas, però, tot i ser una novel·la “hard sci-fi” no es fa gens pesada i un lector habitual no hauria de tenir cap mena de problema per seguir-la i només necessitaria un diccionari físic en alguns moments puntuals per satisfer la seva possible ànsia de coneixements ja que Sawyer escriu d’una manera fluida, amb multitud de diàlegs que fan que les pàgines passin volant i amb notes de premsa d’arreu del món que ens ajuden a situar-nos en les conseqüències del salt i en la col·lectivitat humana que viu el moment.

Conclusió: Una bona novel·la, de consum ràpid -a l’estil best sellers d’en Crichton, Follet i companyia-, entretinguda i que aconsegueix fer-nos pensar sobre el teixit temporal, les paradoxes i el lliure albir.

Títol: Flashforward
Títol Original: Flashforward
Autor: Robert J. Sawyer
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció – Viatges en el Temps
Nota: Bé Alt

Amb Las Naves del Destino finalitza la trilogia de Las Leyes del Mar, finalitza una història de més de 1900 pàgines que ens ha transportat a un món fantàstic i creïble, que barreja intrigues polítiques, familiars, sexuals i aventures al mar tot unit amb un parell o tres de trames principals que mica en mica anaven convergint sobre un mateix fet, sobre un moment culminant i històric: el ressorgiment dels Senyors dels Tres Regnes.

Després de Las Naves de la Magia i de Las Naves de la Locura, els nostres personatges estan prop d’un punt d’inflexió i sembla que totes les esperances, tots els seus projectes, s’hagin anat a norris. El Mitonar ha estat arrasat per una guerra civil entre els nous i vells mercaders, ha patit una invasió chalaza -suposats aliats del sàtrapa- i una conspiració de nobles jamillians per acabar amb la vida d’en Cosgo pretén presentar-los com a traïdors amb excusa d’arrasar i saquejar aquesta rica terra. La família Vestrit s’ha escampat arreu del món perseguint els seus somnis o simplement intentant sobreviure després de ser acusats de traïció i obligats a exiliar-se als Territoris Pluvials: Ronica viu amagada a la ciutat intentat descobrir els autèntics traïdors, Keffria mira de superar el xoc emocional de tot plegat mentre, mica en mica, va assumint els seus deures com a representant de la família, Selden i Malta es veuen atrapats en un esfondrament de la ciutat Antiga quan intentaven parlar amb l’última dragona que queda, Althea és a bord d’una nau rediviva boja a la cerca i captura -sense massa èxit- de la nau de la seva família: Vivacia i en Wintrow ha entregat la seva lleialtat al pirata Kennit. A l’únic a qui sembla que tot li va bé i conforme els seus desitjos i plans és al pirata Kennit, que mica en mica va consolidant la seva figura com a Rei de les Illes Pirates i que s’ha guanyat -finalment- la lleialtat de la neu rediviva de la família Vestrit i de pas, la lleialtat de Wintrow, una lleialtat sense reserves i idealitzada incapaç de veure les parts més obscures de l’ànima d’en Kennit.

Aquest tercer volum aconsegueix que l’inici pesat i de vegades desencoratjador del 1r volum o del 2n quedi en escreix compensat. Mentre que en termes generals el primer volum ens presenta un món complex, totalment nou i ple de possibilitats, el segon ens desenvolupa una trama a priori tangencial per al destí d’aquest món, aquest tercer volum aquesta trama emotiva però no decisiva esdevindrà cabdal per a l’esdevenir dels nostres protagonistes i per a l’esdevenir del món en el que viuen. Mentre que la lectura del primer i segon volum pateix certs alts i baixos, la lectura d’aquest últim (?) volum és inenarrable. Continua l’espiral creixent d’acció i d’esdeveniments i d’intriga tot recollint les ansies de saber més, de llegir més, de saber com acabaran les aventures dels nostres personatges favorits per enlairar-la i fer-nos volar a lloms d’un drac, per fer-nos endinsar en aquestes 600 i escaig pàgines que hom devora com si fos un mort de fam en un buffet lliure elevant el llistó del conjunt de les tres novel·les a nivells insospitats al final de Las Naves de la Magia.

Hobb aconsegueix amb aquesta trilogia aportar aire fresc a la fantasia, aconsegueix innovar el gènere, aconsegueix una història magnífica de fantasia però sense els tòpics de la mateixa i encara que al final hi apareixen dracs, aquests no segueixen l’esquema clàssic del gènere i de fet tot i ser el nexe d’unió de totes les trames i subtrames que Hobb ha anat col·locant al taulell al llarg dels tres llibres són, en definitiva, una agradable excusa. L’autèntica història són les aventures i desventures de la família Vestrit i del pirata Kennit, són els seus sentiments, els seus patirs, els seus projectes, la seva cerca de la felicitat, el seu enfrontament a la vida que els ha tocat viure, és tot això el que fa gran aquesta trilogia.

Conclusió: Las Naves del Destino és el colofó d’or per una trilogia que ha anat de menys a més, que ha evolucionat en positiu i que m’ha permès gaudir d’una fantàstica història en un gènere amb masses tòpics i masses vegades repetitiu.

Títol: Las Naves del Destino
Títol Original: Ship of Destiny
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 3r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent

Aquest és el segon volum de la trilogia Las Leyes del Mar de la reconeguda Robin Hobb. Amb aquesta continuació de Las Naves de la Magia, Hobb ens situa en el mateix escenari i amb els mateixos protagonistes que ja han entrat a formar part de la nostra vida. Aquesta novel·la reflecteix altre cop el complex món que Hobb ha creat; ens detalla amb tot el luxe les característiques més notables de la societat, de la cultura i la vida al Mitonar i a les Illes Pirates, les relacions comercials i polítiques i les personalitats dels nostres protagonistes. Robin Hobb és un autora especial, diferent, i amb aquesta obra es nota.

Encara que les primeres 100-150 pàgines de Las Naves de la Locura són, en part, una mena de resum de l’anterior novel·la que amb prou feines fa avançar la trama general i es fan una mica pesades -tot i que són necessàries- la resta del llibre és una història que es desenvolupa a un ritme creixent on Hobb deixa de banda els inicis vacil·lants de les primeres pàgines per endinsar-nos a una carrera sense fi en el que les espirals i els girs atrapen els personatges i el lector de manera que ens traslladem d’una història a una altra sense que cap es resolgui definitivament, però creant una addicció creixent de manera que el lector ja no podrà evitar parar de llegir i de descobrir què és el següent que passarà.

En aquest segon volum de Las Leyes del Mar, veurem com Vivacia i Wintrow cauen víctimes de la personalitat del pirata Kennit i del seu gran objectiu: abolir l’esclavitud i esdevenir rei de les Illes, com Althea intenta desesperadament recuperar el seu vaixell, com Brashen mira de redimir-se recuperar la nau rediviva boja i com el Mitonar encara una nova situació oberta amb la visita inoportuna i inesperada del satrapa. Però el millor, el que més destaca d’aquest segon volum són les serps. Hobb amb prou feines desenvolupa aquesta història, però quan la traca, la traca tant i tant bé que t’enganxa amb la clara intenció de fer que tota la resta d’històries plantejades acabin anant a parar al nus central de la trilogia: els dracs. La pèrdua de memòria de les serps, Malukin i la seva creuada per aconseguir l’antiga esplendor de la que va gaudir la seva espècie, ocupa poques pàgines, però és una història plena de misteri, d’insinuacions i fantasia pura que farà deleitar-nos a cada pàgina que passi a mida que veiem com en una gran espiral tot convergeix cap a un mateix punt.

Robin Hobb desenvolupa una fantasia atípica: no hi ha mags i la típica màgia de batalla, no hi ha elfs ni races humanoides estranyes, simplement ens planteja un món factible, relativament proper amb alguna que altre cosa fora del “normal”, però que per ella mateixa ja és una raresa dins del seu món. Les naus vives que parlen i es comuniquen amb la seva tripulació és el producte més esplendorós d’aquest món, i encara que les mercaderies tant cobejades dels territoris pluvials semblen màgics, a mida que anem descobrint aquella antiga civilització que els Mercaders Pluvials han parasitat, semblen més productes d’una avançada tecnologia que no pas de la màgia tradicional del gènere.

En definitiva, Las Leyes del Mar és una història que a estones és cruel i parla d’esclavitud i emancipació, d’ambicions sense control i equivocades però també és un viatge iniciàtic, de revelació i formació i de descobriments. És una història de pirates i una epopeia que descriu amb pèls i senyals grans passions, digne de ser llegida i recordada.

Conclusió: Una gran novel·la central d’una història més gran que llegida amb temps i paciència ens farà gaudir de bons moments i d’una fantasia diferent provocant-nos una ansietat no depreciable per continuar amb la lectura de Las Naves del Destino i saber com acabarà finalment les aventures i desventures de la família Vestrit, del pirata Kennit i com no, de saber la resposta del misteri de les serps.

Títol: Las Naves de la Locura
Títol Original: The Mad Ship
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 2n volum
Autor: Ribon Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Notable

Robin Hobb és una autora que comença a ser coneguda per aquestes terres gràcies a la feina que en els últims anys ha fet La Factoría de Ideas i en especial amb la saga del Vatídico, però agafar una saga de fantasia com Las Leyes del Mar fa por, i fa por per la seva extensió. És una autora que no pot escriure històries o llibres curts sinó que fa sagues quilomètriques amb capítols llargs, llargs, però sempre mantenint l’atenció i l’interès del lector. Tota una proesa.

Amb Las Naves de la Magia, Hobb ens presenta una trilogia ambientada en un món que gira al voltant del mar i del comerç, ens presenta una saga d’aventures al mar, però amb els tocs justos i suficients per ambientar-la a la fantasia, a un altre món llunyà i diferent. El fet més essencial d’això és el troconjuro, una fusta màgica amb la que es construeixen els més magnífics i fabulosos vaixells redivius pels que una família de comerciats és capaç d’hipotecar varies generacions per tal de tenir una nau d’aquestes als bens de la família i assolir l’estatus social i econòmic més alt possible. I és que només les naus construïdes amb aquesta fusta adquireixen consciència i són capaces de navegar per les aigües àcides i corruptores del riu Pluvia. Un riu que dona accés a les excepcionals mercaderies dels Territoris Pluvials.

A Las Naves de la Magia, el relat se centra en diversos personatges, teixint una teranyina de trames i subtrames que es van entrecreuant per mostrar-nos un món d’allò més complex. Per una banda tenim els membres de la família Vestrit, els seus draps bruts i les baralles en el si de la família per l’herència més important i cabdal: la nau rediviva Vivacia. Una nau que en comptes de passar de pare a filla, acaba en mans del marit de la germana gran -un membre dels Nous Mercaders que no segueixen les tradicions del Mitonar- que amb ganes de fer diners ràpids i fàcils per alleugerir els grans deutes que la família va adquirir amb el vaixell -deutes no satisfets pel fet que el patriarca es negués a comerciar pel riu Pluvia- es decanta pel comerç d’esclaus trencant amb tota tradició. Un jove que vol ser sacerdot però que és obligat pel seu pare i capità de la nau Vivacia a convertir-se en mariner pel llaç de sang que manté la nau, una nena en plena adolescència que veu com el seu somni de governar la nau de la família és estroncat per l’ambició del marit de la seva germana gran, una germana gran psicologicament maltractada que culpa de tots els mals als altres, una neta malcriada que només pensa en si mateixa i una matriarca cansada i esgotada per la llarga agonia del seu marit que es veu assetjada pels deutes, la ruïna econòmica i el desprestigi familiar i sense cap mena de poder per controlar la família que sembla desintegrar-se.
Per una altra banda tenim un pirata malèfic, repulsiu, fascinant i cínic amb una història personal curiosa, que es convertirà en una mena d’heroi al enfonsar un vaixell d’esclaus. Un desheretat d’una família del Mitonar amb un passat fosc i una personalitat addictiva i desmoralitzant que depenia de la bona fe del patriarca traspassat de la família Vestrit i les serps marines. Unes serps intel·ligents, amb ús de raó que apareixen de tant en tant viatjant amb un destinació gens clara.

Tots els personatges de Hobb tenen una mena de culpa moral i és per això que l’autora els arrossega per una mena de purgatori físic i mental per centenars de pagines, plenes d’histories interessants i girs sorprenents. Però encara que el que els passa als personatges és important i és el fil conductor de l’obra, el més impressionant i impactant són les descripcions que Hobb realitza dels ambients, bars, ports, dels vaixells, de la vida del mariner i, com no, de la violència inherent en una societat com la plantejada. Hobb, amb les seves descripcions i amb els ambients que planteja aconsegueix recrear un món que és viu, un món que pots tocar amb els dits de la ma, estimula al màxim la imaginació dels seus lectors aconseguint una immersió profunda i total.

Conclusió: Una molt bona història, un inici prometedor d’una bona saga fantàstica que fuig de les aventures habituals de màgia, guerrers i rescats per centrar-se en el món inexplorat -en aquest gènere literari- de la marineria i les famílies mercants que tants exemples propers tenim a la història del nostre país.

Títol: Las Naves de la Magia
Títol Original: Ship of Magic
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 1r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt

Aquest cap de setmana he finalitzat una altra gran obra mestra de la ciència ficció: El Libro del Dia del Juicio Final.

Aquesta gran història de la Connie Willis és una fabulosa barreja de ciència ficció, novel·la històrica, drama i intriga amb tocs d’humor. Willis ens presenta una història de viatges en el temps on el més important és l’acció que passa en el passat on es desenvolupa un drama, una trama impactant amb el rera fons de l’arribada de la Pesta Negra a Oxford i el present, on tot i els avenços tecnològics de mitjans del segle XXI una grip virulenta i mortal deixa fora de joc l’equip científic de la universitat que realitza els viatges en el temps -la novel·la va ser escrita el 1991 i la descripció de l’epidèmia de grip és molt semblant, massa, al que hem tingut aquest estiu-tardor amb el virus N1H1-.

Connie Willis fa honor als premis rebuts per aquesta novel·la -Hugo, Nebula i Locus- i desenvolupa una història immersiva amb una trama espectacular, diferent i addictiva on una estudiant d’història medieval és llançada al passat per investigar als contemporanis, els seus costums i recopilar informació sobre aquells temps remots; però, en el moment del llançament, un estrany virus que causa pànic a tot Oxford fa que part de l’equip científic del projecte quedi incapacitat abans de poder validar si el salt al passat ha anat com s’esperava.

El que potser sembla una novel·la d’aventures a l’edat mitjana, no és tal, és quelcom molt més complex ja que la novel·la reflecteix magistralment el que va passar el 1348 a Oxford i rodalies amb l’arribada de la Pesta Negra, el drama de veure desaparèixer famílies i pobles sencers, al mateix temps que hom comparteix l’angoixa de la protagonista al saber quina és la causa i el remei però no poder subministrar-lo, aconsegueix com pocs autors saben fer que el lector es posi a la pell de Krivin -la estudiant llançada al passat- i pateixi igual que ella el desenvolupament de la infecció.

“El Libro del Dia del Juicio Final” no pot ser considerada una novel·les d’aventures a l’edat mitjana, de fet tampoc tenim especulació científica com en moltes històries de viatges en el temps ja que el viatge en el temps és una excusa argumental magistral per posar dos temps diferents, dos segles diferents, en una situació anàloga però amb les característiques típiques de cada època i veure desenvolupar la història en dues societats situades en el mateix lloc físic però a distancies psicològicament abismals.

Conclusió: Considero aquesta novel·la una obra mestra apta per a tots els públics, no només pels aficionats a la ciència ficció, altament addictiva per la seva gran dosi d’intriga que provoca que només la son, els rellotges o els compromisos familiars aconsegueixin apartar-te de les seves pàgines i tornar a principis dels segle XXI.

Títol: El Libro del Día del Juicio Final
Títol Original: Doomsday’s Book
Autor: Connie Willis
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció – Viatges en el Temps
Nota: Obra Mestra