StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Ahir diumenge, a la nit, vaig acabar de llegir-me aquest llibre, el primer recull de contes d’un dels meus autors predilectes de ficció i el primer llibre seu que es publica en català (quin plaer poder llegir-lo en la meva llengua materna!).

De fet, és estrany que es publiqui tant poca ciència ficció i fantasia en català, és com tot, diuen que no hi ha demanda, però cada cop que alguna editorial publica un llibre d’aquest estil mai té massa repercussió (ni mediàtica ni en vendes), i sincerament crec que és per una mala visió comercial dels editors catalans i en català. M’explicaré: el cas és que la ficció en català funciona, i funciona molt bé tal com s’ha pogut comprovar amb Harry Potter, Eragon i altres, però el que no funciona és publicar un llibre en català quan ja ha estat publicat en castellà (excepte que en castellà ja estigui descatalogat) i per què? doncs perquè el lector d’aquest tipus de literatura al nostre país és encara relativament minoritari (algun dia haurem de parlar del perquè) i els addictes ja tenim la majoria de títols en castellà (perquè van aparèixer abans) i el que difícilment farem és comprar un títol que ja tenim i hem llegit per molt català que sigui un. I doncs quina és la solució? molt fàcil, publicar al mateix temps (o uns dies abans) que l’edició en castellà tal com es va fer amb el Codi Da Vinci i Àngels i Dimonis per posar dos clars exemples, o ve publicar en català títols bons que encara no es puguin trobar en castellà. És la llei bàsica del marketing i de l’oferta i la demanda: oferir quelcom que la competència no té o oferir quelcom de diferent.

Però bé, parlem del llibre que un dia d’aquests ja faré un article més extens de la problemàtica català, editorials i literatura estrangera.

“Retrets i Lloances” és una petita antologia de contes d’en Card que ha fet l’autor conjuntament amb Pagès Editors pensada especialment pel públic català amb un pròleg i unes postil·les fetes “a mida” per aquesta edició i amb una tria personal d’en Scott Card sobre quins contes afegir i quins no. Tothom que conegui mínimament l’obra d’en Scott Card i que hagi llegit quelcom sobre ell, sap que aquest nord-americà té una sensibilitat prou desenvolupada per Catalunya: li agrada el territori, sap que hi ha una llengua pròpia i fins i tot sap que hi ha un moviment independentista que en certa manera sembla que hi simpatitza. A “Ender el Xenocida” hi podem trobar un planeta anomenat Catalunya (colonitzat per catalans) i a la saga de l’ombra trobem que una monja de Barcelona ajuda en Bean (lloctinent d’Ender) a sobreviure i a fugir utilitzant el català per passar desapercebuts, dues picades d’ullet al nostre país i a la nostra llengua.

Com deia, “Retrets i Lloances” conté una selecció dels contes que van aparèixer al llibre “Maps in a Mirror” de 1990 amb una mostra, en forma de contes i novel·les curtes, de l’estil i de les temàtiques d’en Card amb dues joies per el que seguim l’autor, les dues novel·les curtes que van ser la base i l’origen de dues de les grans novel·les d’en Card: “L’ocell cantaire d’en Mikal” i el famós “El Joc d’Ender”.

Com que no us vull desvetllar massa el contingut del llibre intentaré no fer una ressenya de cada conte (em sortirà un article moooolt llarg), però si que en destacaré algun: començaré per “Sepulcre de Cançons” una història que explica de manera colpidora els últims dies a la terra d’una noia sense extremitats i el sofriment psicològic d’una ment alien atrapada en una nau espacial que voldria poder viure com un humà. Aquesta és una història curta, la primera de la present edició, que posa el llistó molt i molt alt.

“Sonata sense acompanyament” és un extraordinari conte que el mateix Scott Card considera que és el seu millor treball que tracta sobre un nen amb una habilitat especial per a la música que és educat en una societat perfecta on les habilitats de cadascú són potenciades al màxim i on tothom té el seu lloc assignat i és feliç (talment com a “Un món feliç”). El relat comença amb un plantejament tendre que mica en mica va canviat, va endurint-se, fins que al final d’aquest magnífic conte hom té una percepció prou diferencia de l’inicial.

“Ull per ull” és una novel·la curta guanyadora del Hugo que explica les desventures d’un nen capaç de matar de càncer, que està aprenent a controlar el seu poder a base de matar a tots els seus éssers estimats. El relat s’explica des d’un flashback i en primera persona i és una autèntica joia que manté la tensió i que no permet desenganxar-se’n.

Finalment, cal destacar dos relats que van acabar convertint-se en novel·la: “L’ocell cantaire d’en Mikal” i “El joc d’Ender”. El primer és clarament una space opera però que en comptes de desenvolupar-se en naus i batalles espacials transcorre als passadissos del palau de l’emperador més gran de la història de la galàxia amb el segrest de l’ocell cantaire predilecte de l’emperador. El segon relat és la base de l’obra més famosa de l’autor: “El Joc de l’Ender” on s’explica el dia a dia d’Ender Wiggin, un geni militar de només 9 anys que ha estat entrenat durant tota la seva curta vida per una única missió: lluitar i guanyar una gerra contra uns aliens hostils que amenacen la raça humana.

Conclusió: Una selecció de contes molt agradable perfecte per aquells que encara no coneixen la màgia d’en Card, o per aquells que només n’han llegit les novel·les.

Títol: Retrets i Lloances
Títol Original: Maps in a Mirror
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Pagès Editors
Gènere: Ciència Ficció
Nota: Notable Alt

Aquest llibre narra la història de Dick Muller, el primer home en tenir contacte directe amb una espècie alien, que el sotmet a un misteriós tractament que fa que la resta de la humanitat el rebutgi ja que mirar-lo, estar amb ell, aprop seu hom vegi les seves pròpies misèries. Muller, davant d’aquest rebuig decideix exiliar-se sol en un laberint mortífer construït per una raça alien desconeguda i perduda en la història de l’univers per fugir de la humanitat i de si mateix, mentre un grup de militars el busca com a última esperança de salvament de l’espècie humana davant d’una amenaça exterior.

Amb aquesta novel·la, Silverberg no intenta fer una Space Opera explicant les aventures de Dick Muller al laberint, de fet no és el seu estil; “L’home dins el Laberint” és una novel·la molt propera a l’estil de “Dying Inside” (Muero por Dentro) que profunditza en la ment i les relacions humanes, es fixa en diversos aspectes de la psicologia, de la solitud, l’exili, la meditació i fa una profunda crítica a la hipocresia i ambició de la raça humana en una recreació molt aconseguida sense deixar de banda les dosis d’aventura i acció gràcies a una trama i a uns personatges molt ben desenvolupats i profunds dels que de seguida hom en té certa simpatia.

Aquesta novel·la m’ha agradat molt, no sabria explicar perquè, però l’he llegit d’una revolada i m’he quedat amb ganes de més, una mica com ja em va passar amb “Muero por Dentro”, de fet una de les grans coses d’aquest gènere (la ciència ficció) és que permet, en un ambient futurista i fictici, tractar situacions, pensaments i reflexions actuals i d’actualitat. Això genera un pont que permet més fàcilment la comunió amb l’obra i els personatges i que a la vegada de gaudir amb la història permet reflexionar, pensar, no és simplement entreteniment i Robert Silverberg igual que Philip K. Dick és un especialista en això.

Conclusió: Molt recomanable!

Títol: L’home dins el Laberint
Títol Original: The Man in the Maze
Autor: Robert Silverberg
Editorial: Pagès Editors
Gènere: Ciència Ficció – Reflexió/Filosòfica
Nota: Excel·lent

Títol: Astor i Besurt
Títol Original: Astor i Besurt
Autor: Jordi Dalmau i Ausas
Editorial: Pagès Editors
Gènere: Poesia