StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquest cap de setmana he finalitzat el que és un dels grans llibres dels últims temps -sé que potser dic això massa sovint, però és que últimament només faig que llegir autèntiques joies!!-, una novel·la que esperava amb ànsies des que es va publicar en anglès i es va posar data a la seva aparició al nostre país. És un dels llibres -juntament amb els d’en George R.R. Martin i la saga de Cançó de Gel i Foc- que amb més ganes he esperat, desitjant que fora el que ha estat: un plaer.

El Temor d’un Home Savi -si! per fi les editorials comencen a tenir en compte el lector catalanoparlant!- és un llibre de més de 1200 pàgines, 1200 pàgines que he devorat, que m’he polit amb unes poques hores, heus aquí l’addicció que m’ha provocat. És una història coral que continua explicant la vida d’en Kvothe iniciada amb la genial “El Nombre del Viento” -ara disponible també en català!- i tot i que és plena d’elements ja coneguts pels habituals de la fantasia -la màgia de noms, l’esquema del viatge iniciàtic, etc., etc.- i no ens proporciona nous elements sorprenents -com si fa en Brandon Sanderson en les seves novel·les- segueix essent una de les millors històries publicades en les últimes dècades. Com deia a la ressenya de El Nombre del Viento, és una crònica més propera a la realitat que l’habitual al gènere, sembla més una crònica històrica que una novel·la de fantasia, molt a l’estil d’en George R.R. Martin a Cançó de Gel i Foc.

Patrick Rothfuss torna a l’atac amb una narrativa genial, amb un sentit de la narració molt ben portat i per molt que a la novel·la no passin coses gaire èpiques, no hi ha ni una sola pàgina en la que t’avorreixis o arribis a pensar que la trama va lenta, és com dic, una història coral de la vida d’un famós arcanista i com a tal, en Rothfuss, ens dona detalls de la vida d’aquest heroi sense deixar de banda la part fosca i humana d’en Kvothe, esdevenint d’aquesta manera una autèntica crònica vital en un món hiper-real on, a diferència d’altres móns de fantasia, la fam, els diners, el aconseguir roba, la diferències socials, les diferències culturals, polítiques i el llarg etcètera de coses que fan d’un món un lloc complex, conten, són determinants. No és un món on es puguin viatjar centenars de quilòmetres sense que a un l’assaltin bandolers, passi gana, fred al dormir al ras o calor en les hores puntes del dia, i és això el que fa que les novel·les d’en Rothfuss, juntament amb un llenguatge molt cuidat, siguin tant especials.

Aquest segon volum de la sèrie La Crònica de l’Assassí de Reis (Kingkiller Chronicles) reprèn la història d’en Kvothe a la universitat de màgia i continua explicant-nos amb la mestria genial d’en Patrick Rothfuss la vida dels primers anys a la universitat i com, mica en mica, en Kvothe es va convertint en llegenda gràcies a les seves aventures i, com no, amb una mica d’ajuda dels rumors que ell mateix escampa. No vull explicar res de la trama -tot i que seria una feina monumental intentar resumir 1200 pàgines sense deixar-se res-, només us dic una cosa: si us va agrada El Nom del Vent, no us podeu perdre aquesta segona part i si sou dels que us vau perdre el plaer de llegir el primer llibre, doncs ara en teniu dos!

Ara al que escriu aquestes línies no li toca més remei que esperar, amb impaciència, el proper volum d’aquesta magnífica història.

Conclusió: Una continuació fantàstica de El Nom del Vent, imprescindible i que en pocs anys es convertirà en un clàssic. Sincerament, si no el llegiu us esteu perdent una gran història, unes meravelloses hores de lectura i un autèntic plaer per a la imaginació.

Títol: El Temor d’un Home Savi
Títol Original: The Wise Man’s Fear. The Kingkiller Chronicle: Day Two
Saga/Núm.: Crònica de l’Assassí de Reis, 2n volum
Autor: Patrick Rothfuss
Editorial: Rosa dels Vents
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent Alt

Fa uns mesos em va caure a les mans un llibre del que només havia rebut un sol input: “te l’has de llegir”. Sense més ni més i fent cas a aquella mena d’instint que el lector habitual té i fent cas de recomanacions de gent amb qui saps que comparteixes gustos, vaig acostar-me a La Llar del Llibre (Sabadell) a recollir “El Nombre del Viento” de Patrick Rothfuss juntament amb una pila d’altre títols que tenia encarregats. Un cop vaig arribar a casa van anar a parar a la pila de pendents, però fa un parell de setmanes per un impuls i després d’acabar amb la trilogia de Millenium vaig decidir-me per començar aquell llibre misteriós que a la contraportada duia un text sinuós i intrigant:

«He robado princesas a reyes agónicos. Incendié la ciudad de Trebon. He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo. Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar. He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día. He hablado con dioses, he amado a mujeres y escrito canciones que hacen llorar a los bardos.

«Me llamo Kvothe. Quizás hayas oído hablar de mi.»

Tot i que el relat té un inici prou atractiu, sempre que començo un llibre del gènere de la fantasia el començo amb aquella por de si serà un altre llibre imitador de gènere que es limita a fer una nova història al més pur estil Tolkien, Martin, Le Guin i companyia sense aportar res massa nou o si per contra, serà un llibre dels que et transportarà, dels que t’enganxarà i dels que aportaran quelcom nou i fresc a aquest gènere.

Amb aquest ànim vaig començar a llegir-lo, però….. quan duia escassament una dotzena de pàgines em vaig adonar que el llibre tenia quelcom, era diferent.

Quan duia tres centenars gaudia com un nen amb sabates noves i vaig enrecordar-me del perquè m’agrada tant llegir: per distreure’m, divertir-me i per trobar llibres com aquest.
Quan duia les 500 pàgines no volia que el llibre s’acabés, intentava contrarestar l’impuls de llegir a totes hores per allargar aquest gaudi el màxim possible.

Quan vaig arribar a la plana 872 em vaig entristir perquè, per ara, aquesta gran història s’ha acabat. Vaig sentir un gran buit.
La forma de narrar d’en Rothfuss no sembla especial, a primera vista, però té quelcom d’indefinible que aconsegueix atrapar-te i fer que visquis intensament el que llegeixes.

La crítica compara Rothfuss amb J.R.R Tolkien, amb George R.R. Martin i amb Ursula K. Le Guin, en part hi estic d’acord, és comparable perquè és un gran autor, ha aconseguit el que només aquests juntament amb Sapkowski i Audley han aconseguit: donar-li aire fresc a un gènere ple de franquícies amb una qualitat dubtosa, però Patrick Rothfuss és millor que els esmentats i és millor perquè és diferent. A diferència de la majoria d’obres del gènere, el mon que es planteja a “El Nombre del Viento” és tant real, tant detallat, tant coherent i proper que no sembla que hom llegeixi fantasia sinó que sembla que hom estigui llegint una crònica històrica sobre un període del temps desconegut. És un aiguabarreig de novel·la d’aventures i d’intriga amb alguns tocs fantàstics, però sense utilitzar cap dels tòpics del gènere, no hi ha elfs, ni dracs, ni excessius poders màgic; el protagonista no acompleix amb l’arquetipus bàsic de Montaraz de Tolkien sinó que és un personatge tocat per la desgràcia i la tragèdia que recorda a Ged d’Ursula K. Le Guin o la Morgana desenvolupada per Marion Zimmer Bradley a “Las Nieblas de Avalon”.

“El Nombre del Viento” és el primer llibre d’una trilogia encara en procés d’escriptura que s’anomena “Crònica de l’Assassí de Reis” on el nostre protagonista Kvothe ens narrarà durant tres dies la seva vida a través de grans flashbacks. En aquest primer volum només se’ns relatarà la vida de Kvothe des de la seva tendra infantesa viscuda amb un grup d’artistes errants fins a la seva tràgica mitja adolescència a la Universitat. El llibre no té cap pressa per presentar-nos l’estructura política, territorial o social del món on transcorre la història, de fet amb prou feines hom sap com és aquest suposat món perquè el que és important és saber què li passa a un noi de dotze anys que sobreviu pidolant en un barri marginal d’una gran ciutat. El que importa és saber com uns éssers desmitificats per les cançons infantils, el folklore i la ciència canvien radicalment la vida d’aquest noi.

Conclusió: Sincerament, des del més profund jo, no us en penedireu de llegir-vos “El Nombre del Viento”.

Títol: El Nombre del Viento
Títol Original: The Name of the Wind. The Kingkiller Chronicle: Day One
Saga/Núm.: Crònica de l’Assassí de Reis, 1r volum
Autor: Patrick Rothfuss
Editorial: Plaza Janes
Gènere: Fantasia
Nota: Obra Mestra