StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Continuem amb les ressenyes de les novel·les de la saga El Llegat de Christoper Paolini…

En aquest segon volum de la saga reprenem la trama allà on s’havia quedat, al final de la batalla de la capital del regne nan. Seguidament i després d’alguna sorpresa d’última hora, Eragon i Saphira, juntament amb Orik, emprenen el viatge cap a les terra dels elf per continuar amb el seu aprenentatge i així mirar de desenvolupar tot el potencial possible per tal de poder fer front a un enemic que fa segles que es prepara i es va fent fort: Galbatorix. Mentre tant, Roran, el cosí d’Eragon torna al poble per mirar d’iniciar una nova vida i mirar d’aconseguir el permís d’Sloan per casar-se amb Katrina, però… els servidors de l’imperi volen capturar-lo per arribar fins a Eragon.

En aquesta novel·la es comença a notar una certa maduresa d’en Paolini, la trama i sobretot els personatges, tot i que encara resulten bastant plans, ja no ho són tant com a Eragon; mica en mica l’autor va desenvolupant els personatges principals i fa que la saga comenci a adquirir un cert atractiu més enllà del simple entreteniment. No estic dient que es faci masses preguntes filosòfiques o que miri de ser transcendental, però com a mínim Paolini comença a aportar un rerefons, una moral i una ètica als dos personatges que duen el fil conductor d’aquest llibre: Eragon i Roran que donen un petit valor afegit a la trama.

Si a la primera novel·la vèiem com les línies generals de l’historia eren molt semblants a Star Wars: A New Hope, en aquest segon llibre seguim igual i la trama torna a assemblar-se sospitosament massa a Star Wars: Empire Strikes Back. Eragon un aprenent de Genet va a un món estrany a aprendre d’un mestre, l’últim genet viu, que es troba a les últimes i que s’oculta de l’imperi i de Galbatorix -canvieu Eragon per Luke, Oromir per Yoda i Galbatorix per Palpatine- i per una sèrie de circumstàncies, resulta que ha de deixar el seu entrenament a mitges…
Encara que sembli que les línies anteriors són una crítica ferotge a l’originalitat d’en Paolini… no ho són del tot, és un esquema que funciona i Eldest és una bona història que gràcies a explicar paral·lelament l’entrenament d’Eragon i les aventures d’en Roran es fa fàcil de digerir, passa volant i fa gaudir d’una bona estona

Conclusió: Si us va agradar mínimament Eragon, continueu amb Eldest, no us decebrà ja que és millor que el seu precedent i també ens assegura una molt bona estona de lectura.

Títol: Eldest
Títol Original: Eldest
Saga/Núm.: El Llegat, 2n volum
Autor: Christopher Paolini
Editorial: Roca Editorial – La Galera
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt

Aquests dies estic fent l’exercici de rellegir els llibres de la saga El Llegat de Christopher Paolini ja que tinc ganes de llegir l’última novel·la de la saga que s’ha publicat fa poc temps. De fet amb prou feines recordava els grans trets de la trama -ja fa uns anys que me’ls vaig llegir- i se’m barrejaven conceptes amb d’altres sages de fantasia que en comparteixen certs aspectes.
De pas engruixiré aquest bloc amb les ressenyes corresponents. Així doncs… comencem!

Fa un temps, quan em vaig llegir Eragon per primer cop recordo que em va semblar una gran aventura i un bon llibre que, tot i no aportar res nou, em va proporcionar unes quantes hores de diversió i un aire de renovació al gastat gènere de la fantasia del que he llegit, potser, masses exemples que semblen haver sortit del mateix motlle. Segueixo pensant que Eragon és una novel·la prou bona -especialment per passar una bona estona o per iniciar a algú en la fantasia- tot i que la trama és simple, predictible i es troba a faltar els clarobscurs que fan els personatges i les històries més interessants.

Aquesta primera novel·la ens explica la història d’Eragon un jove granger, orfe, que un dia mentre era de caça troba una misteriosa pedra blava. Una pedra que resultarà ser un ou de drac, un drac que l’ha escollit a ell per ser el seu genet i així ressuscitar l’antiga ordre dels Genets de Dracs i lluitar contra el malvat Galbatorix. Després que els agents de Galbatorix assassinessin el seu tiet i pare, Eragon amb Saphira i Brom iniciaran una perillosa persecució per encalçar aquests assassins i així satisfer el sentiment de venjança, mentre Brom, explicarà a Eragon els secrets de la màgia i la història dels Genets.

Un dels gran defectes, però a la vegada crec que és una bona aposta, és que la trama s’assembla sospitosament massa a una de les sages més grans de la història de les últimes dècades: Star Wars. Penseu-hi un moment els que hàgiu llegit la novel·la: canvieu els països per planetes, Brom per Obi-Wan, Eragon per Luke, Galbatorix per l’Emperador, els Vardens per l’Aliança Rebel, els Genets pels Jedi i fins i tot Saphira per R2D2. Us sona de res?
Com deia, la trama és perfectament predictible -sobretot si sou fans de Star Wars (la trilogia original)- però això no impedeix que -si com jo- sou capaços de llegir les pàgines sense pensar en res mes, endinsant-vos en el que Paolini ens vol explicar, gaudiu d’una bona història per molt calcada que sigui a una que ja coneixem. Això si, si no us agrada Star Wars o, mínimament, la fantasia millor passeu de llarg d’aquesta saga.

Conclusió: Un llibre decent, amb una aventura entretinguda, recomanable però sense més pretensions. Entreteniment pur i dur que repeteix esquemes de la vella escola de la fantasia que asseguren l’èxit que, en el seu dia, va tenir la novel·la, tot i que els anys transcorreguts -potser també la meva edat- i l’aparició de figures com Patrick Rothfuss o Brandon Sanderson hagin relegat Eragon i Paolini a segona divisió.

Títol: Eragon
Títol Original: Eragon
Saga/Núm.: El Llegat, 1r volum
Autor: Christopher Paolini
Editorial: Roca Editorial – La Galera
Gènere: Fantasia
Nota: Bé

Fa uns quants dies, fent el sopar d’amic invisible típic d’aquestes dates, em van regalar aquest llibre, un llibre que ja m’havia cridat l’atenció fa uns quants mesos i que m’havia picat la curiositat però que encara no havia decidit d’incorporar a la meva biblioteca. Per sort, l’amic invisible va resultar ser algú que em coneixia força i va fer una excel·lent elecció, la va encertar de ple!

Amb “Se lo Que Estas Pensando” John Verdon ha aconseguit que les nits de l’última setmana hagin passat volant, ha aconseguit enganxar-me amb una història que comença marcant terreny amb una sèrie de situacions i descripcions macabres, dignes del millor del gènere policial, que et submergeixen en un trhiller impactant al llarg de 430 pàgines i que acaba de manera molt destacable fent que la lectura de les seves ratlles sigui una delícia.

La història que se’ns narra en aquesta novel·la, ens posa en la pell d’un famós inspector de policia retirat de Nova York que es veu embolicat en un misteriós assumpte quan, un antic company de facultat, li demana ajuda per tal de localitzar un xantatgista que li està enviant una sèrie de cartes molt estranyes. Resulta que aquest conegut, un mal dia, va rebre una primera carta amb una sèrie d’instruccions i en la que li demanava que pensés un número entre l’u i el mil. Un número que efectivament, va trobar escrit dins d’un altre sobre més petit adjunt a la carta original, talment com si aquesta misteriosa persona fos capaç de llegir-li la ment.
El que en un principi sembla un simple xantatge per algun acte d’un passat turbulent i dominat per l’alcohol i les drogues, ràpidament es complica esdevenint un cas complex de múltiples assassinats misteriosos i ple d’incògnites que el nostre protagonista -i nosaltres mateixos- mirarà de resoldre per tal d’enxampar un assassí fugisser i extremadament intel·ligent.

Amb aquesta la seva primera novel·la, Verdon aconsegueix que el lector quedi enxampat per la història i que tingui unes ganes terribles de tornar a les pàgines del llibre si per algun causal la son o les obligacions personals vencen l’espiral creixent d’esdeveniments, fets i descripcions que pàgina rera pàgina ens transporten a la pell d’un inspector retirat que no gaudeix massa d’una vida contemplativa en un estat de Nova York poc conegut i poc explotat pels mass media. La profunditat dels personatges, la seva treballada psicologia i la cadena d’esdeveniments i sorpreses que plaguen les pàgines que han sortit de la ploma d’en John Verdon fan d’aquesta una de les grans novel·les de l’any, una novel·la que sens dubte és i serà un èxit tal i com demostren les llistes dels més venuts i les múltiples reedicions que s’estan fent del mateix.

Conclusió: Una gran novel·la negra, un thriller genial que t’atrapa i et submergeix en un món fosc i ple d’intriga a la caça d’un assassí en sèrie especialment retorçat i intel·ligent. Una novel·la que fa les delícies de tothom, aficionats al gènere policíac o no.

Títol: Sé Lo Que Estás Pensando
Títol Original: Think of a Number
Autor: John Verdon
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent

En només dos dies m’he polit aquest llibre de 393 pàgines. I ja sabeu que significa això oi?

La Búsqueda del Dragón és un llibre magnífic, ple d’emocions i aventures. La Búsqueda del Dragón és el segon volum de la saga dels Dracs de Pern de la reconeguda -però maltractada i poc editada al nostre país- Anne McCaffrey, és un llibre que reprèn la història on es va quedar en El Vuelo del Dragón -tot i ser dos llibres auto-conclusius- i ens continua narrant la història d’aquest estrany planeta anomenat Pern i de com els seus habitants conviuen amb dracs, senyors feudals i la temuda Estrella Roja que quan apareix, deixa anar sobre el planeta les temudes i terribles “hebres” que consumeixen tota vida destruint-ho tot al seu pas.

En aquest segon volum, McCaffrey ja no se centra tant en els nostres coneguts protagonistes -F’lar i Lessa- tot i que tenen, evidentment, un paper rellevant; sinó que obre més la perspectiva i ens descriu més aspectes d’aquest món, obre moltes subtrames que omplen el món, que el fan més viu i que al entrecreuar-se fan que Pern sigui un món autènticament complex , tot i que de vegades difícil de seguir pel munt de personatges amb noms estranys que hi apareixen. Una complexitat, però, que no fa gens pesada la lectura del llibre, ja que la narració sempre fresca, addictiva i immersiva que caracteritza McCaffrey ens transporta a aquell món i ens fa viure les ratlles que llegim.

Després de que Lessa hagués aconseguit viatjar en el temps quatre-cents anys enrere i hagués dut al present als antics weyrns per ajudar a Pern en la seva lluita desesperada contra les hebres mortals de l’Estrella Roja, ara, després de set anys de continues lluites contra la més recent revolució de l’ancentral enemic dels dracs, ens trobem amb una situació política delicada que afecta l’estructura social de Pern, la relació entre els senyors territorials i els antic weyrns. Una relació que es deteriora ràpidament per les peticions de vassallatge incondicional que els antics demanen dels plebeus, un vassallatge que després de 400 anys sense weryns que actuessin com a senyors, ha quedat oblidat i modificat pel pas del temps, del canvi en les maneres de pensar i de fer de les gent de Pern. A banda d’aquestes complicacions polítiques, F’lar, Lessa, F’nor i la resta de l’únic weyrn que manté el respecte dels habitants de Pern hauran de fer front a estranys comportaments astrològics, a canvis en les pautes ancestrals de caigudes d’hebres, i a una sèrie de descobriments que revolucionaran el planeta sencer.

Com ja he esmentat anteriorment, aquest segons volum de la saga de Pern es llegeix ràpidament, no es fa pesat en cap moment i a mida que passes pàgines i més pàgines tens més i més ganes de continuar llegint. Potser la seva narrativa i la seva història no són tant sorprenents i addictives com el primer volum, però és innegable que aquests llibres, aquestes històries, transporten el lector a un món estrany però comprensible, un món en el que tot amant de la fantasia i especialment dels dracs li agradaria viure. I es que Pern és el reflex dels anhels de molts de nosaltres que de petits -i també de grans- somiàvem amb muntar a la sella d’un drac, somiàvem poder parlar i fer-nos amic d’una d’aquestes fantàstiques criatures, és el somni de qualsevol al que li agradi la fantasia, de qualsevol que sempre s’hagi imaginat els dracs com a animals majestuosos i magnífics i els hagi volgut conèixer.

Conclusió: Un excel·lent llibre, amb una història magnífica i una narrativa trepidant que continua endinsant-nos en aquest fantàstic món de Pern permetent-nos conèixer aquests magnífics animals que són els dracs.

Títol: La Búsqueda del Dragón
Títol Original: Dragonquest
Saga/Núm.: Los Dragones de Pern. 2n volum
Autor: Anne McCaffrey
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent

Ahir nit, després de veure una pel·lícula nefasta, vaig poder anar a dormir content gràcies al haver finalitzat una gran novel·la: El Vuelo del Dragón.

Aquesta novel·la de l’Anne McCaffrey ens situa en un món que en temps remots va ser colonitzat per humans, però que aproximadament cada 200 anys pateix una catàstrofe natural al passar prop d’una estrella/planeta que deixa anar una mena de filaments corrosius que en caure a terra s’expandeixen i maten tota forma vivent deixant una terra erma on no hi pot sobreviure cap criatura. L’única defensa que té Pern i els seus habitants davant d’aquesta amenaça són els dracs i els seus genets. Els dracs  -se’ls anomena així per la seva extraordinària semblança amb aquesta criatura mitològica terrestre- són criatures natives de Pern i gràcies a la connexió empàtica i psíquica que estableixen amb els seus genets són capaços d’organitzar-se en esquadres i nius que lluiten contra els filaments escopint foc i destruint-los abans que toquin terra. Els dracs, a banda, també tenen altres habilitats especials que els fan especialment útils en aquesta lluita titànica contra els filaments de l’Estrella Roja: posseeixen la capacitat de teletransportar-se a qualsevol banda del planeta que hagin visualitzat mentalment.

La nostra història se situa en un temps en que amb prou feines es recorda l’última vegada que va aparèixer l’Estrella Roja -400 anys enrrera-, en un temps en que els senyors que antigament rendien tributs als weyrs -els nius base dels genets de dracs- cada dia s’allunyen més i més de les tradicions i farts del domini dels genets, fomenten l’oblid de les antigues cançons que parlen de l’Estrella Roja i promocionen la ignorància entre les seves poblacions per desprestigiar als weyrs mentre es plantegen la guerra i la dominació total. Mentrestant, a l’únic weyr que queda a tot Pern, el nombre de genets i dracs és escàs a causa d’una mala política de reproducció i reclutament mentre veuen com les antigues profecies es van acomplint i s’adonen del proper l’adveniment de l’Estrella Roja i dels seus enemics mortals: els filaments.

El Vuelo del Dragón és una novel·la addictiva, amb un argument sòlid, senzill, original  i perfectament desenvolupat, que barreja la fantasia més tradicional amb moltes pinzellades de ciència ficció: colonització planetària, teletransportació i viatges en el temps; sense que aquest poti-poti resulti en una història estranya, sinó que més aviat el resultat ens transporta a un món magnífic que ens farà delectar a tots. Aquesta barreja, aquesta formula magistral, permet gaudir d’una novel·la que aporta un aire fresc a la literatura fantàstica i especialment permet gaudir de forma extraordinària d’una molt bona història de dracs que s’allunya de la més pura fantasia tipus Dragonlance. La trama, al contrari del que pugi semblar, no es basa només en la lluita dels genets contra els filaments de l’Estrella Roja, sinó que està amanida amb intrigues i maniobres polítiques, venjances personals, descobriments i viatges iniciàtics d’alguns dels personatges principals, tot mostrant-nos les complexes personalitats que l’autora ha creat: no hi ha personatges blancs o negres, tots són tonalitats de gris i tenen la seva pròpia manera de pensar, d’actuar i les seves motivacions que en conjunt estan magistralment emmarcades amb abundants diàlegs que ajuden enormement a introduir-se en la tensió i l’aventura que pàgina a pàgina es va accelerant fins arribar a un clímax fantàstic.

Amb aquesta novel·la, l’Anne McCaffrey va guanyar el Premi Hugo i el Nebula, dos reconeixements que es mereix sobradament i que ens garanteixen una magnífica història que la lectura compulsiva que m’ha causat demostra. El Vuelo del Dragon tot i ser una novel·la autoconclusiva és just el primer volum d’una sèrie -Los Dragones de Pern- que espero que mantingui l’alt nivell demostrat i que ja tinc ganes de llegir. Els següents llibres de la saga són: La Búsqueda del Dragón, El Dragón Blanco, Los Renegados de Pern, Todos los Weyrs de Pern, El Amanecer del Dragón, i Moreta Dama de Dragón.

Conclusió: Una magnifica novel·la de fantasia amb tocs de ciència ficció que dona un aire fresc al gènere dels dracs i que us farà gaudir d’unes molt bones hores de lectura i que amb el pas del temps difícilment oblidareu.

Títol: El Vuelo del Dragón
Títol Original: Dragonflight
Saga/Núm.: Los Dragones de Pern. 1r volum
Autor: Anne McCaffrey
Editorial: Roca Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent