StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

L’Ocell de la Revolta és el tercer i últim volum de la trilogia Els Jocs de la Fam; un llibre que és la continuació de En Flames –un sense l’altre no s’entenen- i que continua la trama ja coneguda de la Katniss, en Peeta i companyia.
Els jocs han passat a la història i els districtes s’han revelat contra el Capitoli, és temps de guerra, és temps de lluita i la Katniss és la cara visible d’aquesta revolta, una revolta que cal estendre fins a derrocar el president Snow.

Suzanne Collins fa gala, altre cop, d’una escriptura i una fluïdesa genial en aquest tercer i últim volum. Potser és la novel·la que més he trigat a llegir, però també és el llibre que més contingut té, que més desenvolupa els personatges –especialment la Katniss- i que explica una història més enrevessada. Lluny queda la planor i la lectura fàcil d’aventures de Els Jocs de la Fam. És una evolució lògica, tant de l’escriptora com dels seus personatges. A mida que van succeint coses, a mida que van patint –i si heu arribat aquí, haureu notat el patiment dels protagonistes- els personatges van canviant i es van accentuant les seves característiques de manera que a cada pàgina que passem, anem simpatitzant més i més amb algun dels personatges i per tant, patint el que ells pateixen.

Collins ens mostra, sense maquillatge, els efectes d’una política despietada com eren Els Jocs i els efectes d’una guerra sobre la població, independentment de que sigui gent dels districtes o del Capitoli. Mostra una visió crua, sense tremolors, i descriu situacions tenses i de patiment, fins al punt que en relata oberta i cruelment les tortures i les conseqüències que aquestes tenen sobre les víctimes que sobreviuen al procés; siguin aquestes gent anònima o algun dels nostres protagonistes.

L’Ocell de la Revolta està plagat de paral·lelismes amb la societat actual: manipulació informativa, el tot s’hi val per l’audiència, l’ús de figures públiques o la construcció d’ídols que són sacrificats un cop han servit el seu objectiu. Tota una sèrie de situacions que donen un plus a la novel·la, una sèrie d’ingredients que m’han fet gaudir, encara més, de la història plantejada per Collins.

Conclusió: Una novel·la magnífica, un final genial per una trilogia ben construïda que sota l’aparença innocent de “novel·la juvenil” amaga una crueltat i una manera de mostrar les vergonyes de la societat brutal. No us podeu perdre aquesta trilogia, sigueu amants de la ciència ficció o no.

Títol: L’Ocell de la Revolta
Títol Original: Mockingjay
Saga/Núm.: Els Jocs de la Fam, 3r volum
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Gènere: Ciència Ficció – Ditopia
Nota: Excel·lent

En Flames és el segon volum de la trilogia Els Jocs de la Fam i tal com em va passar amb el primer llibre, aquesta és una novel·la que m’he llegit en un tres i no res.
Tot i que Els Jocs de la Fam és una novel·la autoconclusiva, aquesta deixa una porta prou oberta per a continuar amb la història de la Katniss i companyia, una història que en aquest segon volum és complica una mica més però sense perdre el ritme frenètic que em van enganxar a Els Jocs de la Fam.

La veritat és que els fets de En Flames són una mica previsibles veient com acaba el primer llibre, però tot i tenir una trama global gens nova al gènere de la ciència ficció, Suzanne Collins és capaç d’oferir-nos una lectura entretinguda i addictiva amb un ritme trepidant, com amb l’esmenta’t Jocs de la Fam, acompanyat d’alguna sopreseta i gir argumental prou interessant. És una digna successora i 100% recomanable per aquells que us va agradar el famós –a hores d’ara- Jocs de la Fam. Però, aquest cop, no ens trobem amb una novel·la autoconslusiva, aquest cop Collins agafa la trama de Els Jocs de la Fam i l’encara cap a la resolució a L’Ocell de la Revolta lligant-los de manera irremissible, de fet podríem considerar-los un únic llibre pel nivell de continuïtat i dependència extrema que presenten l’un de l’altre.

La trama d’aquest segon volum –miraré d’evitar spoilers- continua girant al voltant de la Katniss, d’en Peeta i de l’animadversió que el President Snow té cap a una Katniss innocent que sense voler-ho, sense ser-ne conscient, sembla que hagi exaltat els ànims als districtes fins al punt de la revolució, una revolució que Capitoli vol evitar mirant d’atacar, sempre subtilment per no despertar suspicàcies, el símbol, l’espurna que ha encès la foguera: la Katniss. Però, sempre hi ha un però, les coses no es desenvolupen tal com voldria el President Snow o la mateixa Katniss i ens trobem de cop i volta immersos en una nova edició de Els Jocs, una edició especial per commemorar el 75è aniversari de la submissió dels districtes que promet provocar molt terrabastall a tot Panem.

Conclusió: Altament recomanable, Suzanne Collins torna a fer gala del seu talent i tot i que potser no hi ha la frescor de Els Jocs de la Fam, En Flames és un gran llibre amb una trama excel·lent que farà les delícies de tots els lectors que han gaudit amb Els Jocs de la Fam.

Títol: En Flames
Títol Original: Catching Fire
Saga/Núm.: Els Jocs de la Fam, 2n volum
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estella Polar
Gènere: Ciència Ficció – Distopia
Nota: Notable

Aquests són una sèrie de llibres que ja fa temps que em rondaven, sempre que entrava a una llibreria -i ja sabeu que hi passo unes quantes hores, al final de mes!- eren per allà al damunt cirdant-me l’atenció, però mai havia fet el pas d’esbrinar res d’ells ja que per desgràcia està etiquetada com a “literatura juvenil” -si, ho sé… els prejudicis de sempre i els errors editorials típics…-. No va ser fins que l’altre dia, al cine, vaig veure el tràiler de la pel·lícula que vaig pensar que la història potser valia la pena i tot. Així doncs, vaig comprar-me el primer llibre per treure’m d’una vegada per totes aquesta mena d’inquietud que tenia al veure els llibres i esbrinar si la història valia la pena, o no…

He de dir que Els Jocs de la Fam potser és una de les novel·les que més ràpidament m’he cruspit. Amb menys de vuit hores, i aprofitant unes estones de relax del cap de setmana, hem vaig polir les 340 pàgines de la novel·la. Si! és un llibre de lectura fàcil, amb una trama que recorda a estones 1984 de George Orwell, els camps de concentració nazis i els jocs del coliseu romà però sense excessives complicacions i amb una trama de ritme accelerat, brutal i amb majoria de personatges que bàsicament serveixen per donar estructura a la novel·la i, especialment, potenciar l’única protagonista del llibre: la Kathnis.

Ens trobem en el futur, un futur no massa definit temporalment però un futur on els EUA fa temps que han desaparegut, on alguna mena de desastre ha canviat el món, un futur on Panem -el nou país sorgit de les cendres dels EUA- regna amb ma de ferro sobre una sèrie de districtes/territoris amb la majoria de població sotmesa a unes lleis i un control brutal, que és recordat anualment gràcies a uns jocs televisats de màxima audiència a Capitoli i d’obligat visionat als districtes: Els Jocs de la Fam.
En aquests jocs cada territori és obligat a aportar dos tributs (un noi i una noia), escollits a l’atzar a menys que surtin voluntaris, d’entre 12 i 18 anys amb objectiu de coronar un únic vencedor: l’últim supervivent d’una competició a mort retransmesa per milers de cameres i en temps real a la TV per a gaudi dels ciutadans de Capital i per ràbia dels districtes més díscols.

Panem representa un plantejament clàssic a la ciència ficció distòpica i recorda societats brutals com la de 1984 o la divisió de la societat per sectors productius com a El Món Feliç d’Aldous Huxley i és una clara crítica a la indústria del Reality Show -i al control que els governs, a través d’aquesta, efectuen sobre la societat- que només mira els números sense importar-li la moral o l’ètica.
El plantejament no és nou per als lectors habituals de ciència ficció, però Suzanne Collins agafa aquest rerafons i l’eleva de categoria gràcies a la seva narració, als diàlegs i a la manera de descriure aquesta societat tant brutal. El personatge principal és el que porta el pes de tota la novel·la i és un personatge complex que et transporta a un món, a una sèrie d’aventures que un cop iniciades ets incapaç de deixar-les de banda ja que la prosa i la tensió és altament addictiva.

Conclusió: Llibre molt recomanable, potser no excel·lent, però ideal per passar una molt bona estona, gaudir i fins i tot enganxar gent reàcia a la ciència ficció -ja sabeu… allò dels tòpics i prejudicis-. És addictiu i la gestió del ritme i la tensió és genial, això sumat que no té una prosa difícil i a que té un munt de diàlegs, la fa ideal per ser una novel·la de consum ràpid i per convertir-la en guió de pel·lícula -que ja veurem com resulta-.

Títol: Els Jocs de la Fam
Títol Original: The Hunger Games
Saga/Núm.: Els Jocs de la Fam, 1r volum
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Gènere: Ciència Ficció – Distopia
Nota: Notable