StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Feia temps que tenia els dos llibres d’en Xavier Bosch a la cua per ser llegits i arran d’un comentari d’un amic i després de llegir Aigua Bruta, vaig decidir-me per atacar el Premi Sant Jordi del 2009 per esbrinar que tal és com escriptor aquest periodista que tantes bones hores em va fer passar a RAC1 i, ara, a l’Àgora de Televisió de Catalunya.

Recordo perfectament l’època en que va aparèixer el llibre: una època en que en Xavier Bosch havia deixat RAC1 per ser cap de L’Avui per, poc temps després, dimitir d’aquest càrrec enmig de tota mena de rumors i teories conspiratives que es van veure magnificades per l’anunci de la novel·la i el seu misteriós títol. Una gran campanya de publicitat i màrqueting intencionada o no.

Se Sabrà Tot respon força a l’habitual tòpic de novel·la policial, però igual que Aigua Bruta, deixa enrere el clàssic enfocament de policies vs delinqüents i ens presenta un esquema i un punt de vista força diferent, amb una història relatada en primera persona –ens situem a la pell d’en Dani Santana– tot i que amb alguna pinzellada, també en primera persona, protagonitzada per personatges més o menys secundaris. Som-hi!

En Dani Santana tot just acaba de fer públic, als membres de la seva redacció, la dimissió del seu càrrec com a director del diari Crònica poc mesos després d’accedir-hi, renunciant a una feina rellevant en un dels grups de comunicació més grans del país i ens fa saber, a nosaltres els lectors, els motius d’aquesta renuncia tot mostrant-nos una part del seu passat més recent.

En Dani comença el primer dia com a director del diari amb il·lusió i ganes de fer un diari modern, d’explicar històries i acostar la veritat als ciutadans, però de seguida es veu envoltat de la crua realitat: els interessos que mouen els seus caps, corrupció política, l’autocensura dels mitjans, la mort d’uns dels seus periodistes i fins i tot l’existència de cèl·lules terroristes islàmiques al barri del Raval.

En Xavier Bosch com a escriptor m’ha sorprès gratament. És un gran comunicador, un gran periodista i un magnífic entrevistador, amb un estil propi. Un estil que impregna les pàgines de Se Sabrà Tot i que dota la novel·la d’un ritme molt interessant, que enganxa, tot i no tenir l’esquema i ritme de thriller o de les novel·les de misteri i investigació policial. La novel·la es llegeix molt fàcilment, és distreta i la trama crida l’atenció, especialment si has treballat en algun mitjà de comunicació o tens cert interès en el tema.

Conclusió: Novel·la digne de premi, digne d’un Sant Jordi, molt interessant i molt recomanable. Apta per a tot tipus de lector i especialment recomanable per començar a esborrar aquella concepció estúpida de que la literatura catalana només és alta literatura apreciada per literats o que només pot ser costumbrista o guerra-civilista.

Títol: Se Sabrà Tot
Títol Original: Se Sabrà Tot
Saga/Núm.: Dani Santana
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa Editorial
Gènere: Thriller
Nota: Bé Alt

Durant aquestes vacances d’estiu i seguint amb la tradició de lectures lleugeres i fàcils que vaig iniciar fa uns anys, m’he llegit l’últim llibre d’en John Verdon publicat al nostre país: Deixa en Pau el Dimoni, amb les ganes d’un que he gaudit i molt! de Sé el Que Estàs Pensant i No Obris els Ulls.

Amb Deixa en Pau el Dimoni ens retrobem amb l’inspector de policia retirat Dave Gurney que tot just s’està recuperant de les ferides del seu últim cas –No Obris els Ulls-, una persona que comença a dubtar de les seves facultats físiques i mentals, acomplexat per les possibles seqüeles a mig i curt termini i enfonsat en una incipient depressió de jubilat sense masses ganes de fer res; fins i tot, potser, amb un trastorn posttraumàtic.

Aquest punt d’inici, aquesta humanització brutal d’un inspector que semblava imbatible i omnipotent gràcies al seu poder mental i les seves incommensurables dots de deducció marca el desenvolupar de tota la novel·la; una novel·la que segueix l’esquema habitual i fórmula d’èxit ja explotat en els dos anteriors títols d’en Verdon.

Però… aquest cop hi ha un però….

Tot i que quan la Kim, la filla d’una vella coneguda d’en Dave, li demana ajuda i assessorament per dirigir una sèrie d’entrevistes a familiars de víctimes d’un assassí en sèrie mai capturat ja se’ns comença a plantejar un misteri i un cas per resoldre, que mica en mica s’anirà tornant més i més fosc a mida que es va desenvolupant la trama, aquesta novel·la coixeja en diversos punts. Sí, és distreta, sí a estones enganxa i força! Però hi ha masses espais que se centren en com se sent en Gurney, en com percep el món i en els dubtes que té de si mateix, uns moments que sota el meu punt de vista no han estat resolts del tot i que trenquen el ritme de la trama.

Al contrari que a Sé el Que Estàs Pensant i a No Obris els Ulls que tenien una trama en continua acceleració i eren una espiral de fets, deduccions, accions i reaccions fins a arribar a l’última plana on es desvetllava el misteri, a Deixa en Pau el Dimoni aquesta espiral d’acceleració es veu trencada pels moments “íntims” i per les relacions excessivament superficials i amb massa espai que en Dave té amb la resta de personatges de la novel·la –a excepció de la Madaleine, personatge cabdal-.

En global, el misteri interessa, l’acció es bona i et fa gaudir, però tinc una sensació agredolça –endolcida especialment pel final vertiginós de la trama- causada, crec, per l’intent d’en Verdon d’allunyar-se una mica de prototipus de novel·la creat anteriorment i de voler “aprofundir” en les relacions interpersonals dels personatges, un intent al meu parer força fallit. Sembla una novel·la creada amb massa precipitació o directament una novel·la que mostra les mancances narratives d’en Verdon al voler tractar la psicologia depressiva de l’ésser humà –molt lluny, per exemple, d’en Robert Silverberg-.

Conclusió: La pitjor de les 3 novel·les d’en Verdon, bastant prescindible. Tot i així, es deixa llegir i pot ser una bona manera d’iniciar-se en el thriller o novel·la policíaca, encara que abans recomanaria mil vegades Sé el Que Estàs Pensant i No Obris els Ulls.

Títol: Deixa en Pau el Dimoni
Títol Original: Let the Devil Sleep
Saga/Núm.: Dave Gurney, vol 3
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Aprovat Alt

Reamde és el títol de l’últim llibre d’en Neal Stephenson que ha caigut a les meves mans, com que el nom ja implica certa solvència el vaig agafar l’últim cop que vaig passar per La Llar del Llibre sense gairebé ni mirar-me la sinopsi de la contraportada. Tot i que m’esperava una novel·la llarga –més de 100 pàgines- de ciència ficció, quina va ser la meva sorpresa al veure que era un thriller, un tecno-thirller segons la critica, ple d’acció i armes. Una fantàstica novel·la, entreteniment pur, de mafia, espies, suspens i policíaca amb un nexe en comú: un videojoc multijugador on és possible guanyar –i blanquejar- diners.

Les primeres planes de Reamde em van recordar molt a una novel·la que em vaig llegir fa segles: Wyrm d’en Mark Fabi i que també se centra en un videojoc on-line. En el seu moment, Wyrm em va semblar pura ciència ficció ja que en aquells dies els jocs on-line o MMORPG eren simples línies de comandes que difícilment coneixia la gent que no assistia a una facultat d’informàtica o d’enginyeria; ara però, aquella situació ha canviat radicalment i T-Rain, el joc que planteja Neal Stephenson, no és gaire lluny de ser realitat, ja hi ha productes al mercat que s’assemblen enormement.

Tot i que la sinopsi del llibre i el fet que esmentar el tema del videojoc hagi sigut el primer a destacar de la novel·la, he de dir que no és una novel·la sobre un videojoc, és una trama que utilitza l’excusa d’un videojoc per desencadenar una sèrie de fets i esdeveniments que s’acceleren de forma exponencial amb màfies russes, espies de l’MI6 i la CIA, hackers xinesos i de l’europa de l’est i una família “típica” del que podríem anomenar l’Amèrica profunda: catòlics fanàtics, subversius, anti-sistema i que porten per bandera la declaració de drets, la segona esmena de la constitució dels EUA –la que permet dur armes- i un rifle automàtic.

Una combinació èpica que genera una trama curiosa però plena d’acció i digne d’una peli a l’estil Bourne.

D’altra banda, destacar que el llibre és una mica difícil, no pel llenguatge en si sinó per l’estil de prosa, que és clarament Neal Stephenson, i al no tenir capítols com tals que separin l’acció entre els diferents personatges, localitzacions i situacions de la trama fa que la sensació de confusió sigui prou elevada. Recorda més a l’estil de Criptonomicon que no al d’altres novel·les de l’Stephenson que he llegit.

Com deia, la novel·la és difícil i hi ha moments en els que es fa una mica pesada i llarga per un excés de palla i escenes que es podrien haver retallat per deixar un llibre més prim i amb una trama d’acció molt més ben enfilada, però com que l’Stephenson ja té una llarga trajectòria a les seves espatlles, s’ho sap manegar perfectament per mantenir o recuperar la tensió i l’atenció del lector. En sap un niu!

El final, potser, és la gran pega de tot plegat, una mica massa precipitat tot i tenir el típic epíleg de “i van menjar anissos i foren feliços”. Si que és veritat que és el típic final que anuncia la fi de l’acció i amb el que estem abastament acostumats gràcies a les pel·lícules de Hollywood, però clar, al ser un llibre i no una peli se’m fa estrany aquest final tant precipitat.

Conclusió: Una genial novel·la d’acció, un thriller dels bons, sense masses pretensions. Pur entreteniment, ideal per aquests mesos d’estiu i totalment recomanable. De fet, no m’estranyaria veure-la convertida en una pel·lícula ben aviat.

Títol: Reamde
Títol Original: Reamde
Autor: Neal Stephenson
Editorial: Ediciones B
Gènere: Thriller
Nota: Notable

Área 7 és un d’aquells llibres comprats per pur impuls, d’aquells que veus exposats a la llibreria i que no saps com o perquè et crida l’atenció -dubto que sigui per la portada, que més aviat em tira endarrera-, un llibre comprat per impuls però amb totes les reserves -personals- del món cap aquest “gènere” de thirller-best seller que semblen més un producte de màrqueting que una novel·la.

Però, tots els dubtes expressats s’esvaeixen amb la lectura de les primeres planes. Estem davant d’una novel·la amb una prosa molt de l’estil Hollywood, molt de guió de pel·lícula d’acció plena d’efectes especials, és una història trepidant, plena d’acció, suspens i escenes amb un nivell de detall brutal, tant detallat que és fàcil imaginar-se un mateix en una sala de cinema veient com en Shane Schofield salta d’un helicòpter però sense una BSO això si, és una sensació que el llibre si que no transmet.

La història que ens relata l’australià Matthew Reilly a Área 7 està protagonitzada per un marine dels estats units que respon al nom de Shane Schofield -personatge protagonista de dues novel·les més de l’autor, molt a l’estil Jack Ryan d’en Tom Clancy-, un marine que a conseqüència de les diverses aventures anteriors -els llibres anteriors escrits per Reilly- és assignat al Marine One, l’helicopter del President dels Estats Units d’Amèrica. Mentre el recentment escollit President fa una inspecció de diverses bases ultra secretes al desert de Utah, una facció descontenta de l’exèrcit està planejant un assassinat presidencial, un assassinat que, evidentment, Schofield mirarà d’evitar…

L’estil de la narrativa, de les escenes, de l’acció i el context polític em recorda -positivament- a la sèrie de TV 24 d’en Kiefer Sutherland i a la novel·la del gran Orson Scott Card, Empire. Com a 24, la trama de la novel·la passa en un lapse de temps molt curt i durant aquest lapse de temps passen moltes, moltíssimes, coses a una velocitat vertiginosa. El punt en comú amb Empire és l’ambient guerra civilista, l’ambient de descontent de les forces armades dels EUA amb la classe política i l’ambient de confrontació i crispació general del país que porta a uns extremistes a iniciar un intent de cop d’estat.

Com tota aquesta mena de best-sellers, Área 7 és un llibre de lectura fàcil, ràpida, entretinguda i addictiva; he de confessar que he passat unes poques hores genials totalment enganxat a les seves planes encara que tingui uns personatges plans on els bons sempre son bons i els dolents sempre són dolents, però clar! és Hollywood! i tot això ja ho sabem i no esperem pas una història amb clars obscurs o personatges amb una psicologia gaire evolucionada, oi?

Conclusió: Perfecta novel·la d’entreteniment, un thriller prou interessant i amb un component cinematogràfic magnífic que farà les delícies dels que gaudeixin de les escenes d’acció a la sala de cinema.

Títol: Área 7
Títol Original: Area 7
Autor: Matthew Reilly
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Thriller – Ciència Ficció
Nota: Notable

Quan vaig veure a la llibreria que havia aparegut una nova novel·la d’en John Verdon, autor de “Sé el Que Estàs Pensant“, no m’ho vaig pensar ni una dècima de segon per adquirir-lo i situar-lo ben amunt a la pila de llibres pendents de llegir. Esperava un bon llibre, una lectura apassionant i intensa com va ser el seu anterior llibre i així ha estat. He gaudit d’allò més amb les 540 pàgines sorgides de la ploma -o l’ordinador- d’en John Verdon.

En aquesta segona novel·la d’en Verdon recuperem un antic company, en David Gurney, exdetectiu de la policia de Nova York -jubilat- i posseïdor d’una ment analítica brillant que l’ha fet famós dins i fora dels cercles policials, especialment arran del cas Mellery i de l’assassí dels números relatat a “Sé el que Estàs Pensant”. Després de gairebé un any dels fets que es relaten a “Sé el Que Estàs Pensant”, en Gurney es troba immers en la rutina diària d’un jubilat, gaudint del camp i de la seva dona, ara amb els llaços reforçats després del cas Mellery. Però un matí de setembre en Dave rep una trucada d’en Jack Hardwick, inspector brillant però una mica poca-solta que va conèixer gràcies al cas de l’Assassí dels Números. En Jack truca per demanar-li que conegui una mare desesperada, una mare que ha vist com assassinaven la seva filla el dia del seu casament, uns minuts abans del brindis amb els convidats. Un assassinat misteriós presumptament comés per un jardiner mexicà amic de la família i que després de varis mesos de recerca policial encara no ha aparegut. De fet, no només no ha aparegut, sinó que no hi ha ni un sol rastre que la policia pugui seguir… la investigació està bloquejada i amenaça de tancar-se com a crim no resolt.

A partir d’aquest supòsit, comencem a desgranar una història i una trama delictiva d’allò més complicada, desconcertant i a l’hora apassionant que enganxa al lector des de la primera plana -on som testimonis del pensament pertorbat de l’assassí-. A la trama s’hi ajunten prejudicis racials, socials i sexuals amenitzats amb fanatisme religiós, psicòpates assassins i abusadors i víctimes d’abusos sexuals amb un misteri que no es desgrana del tot fins que no arribem al final apoteòsic i sorprenent que ens ha preparat Verdon.

A banda de la investigació del crim en si, en aquesta novel·la entrem més en la psique dels protagonistes, especialment a la d’en Gurney, tant analítica i sorprenentment efectiva quan es traca de la feina policial i tant falta de tacte o interès quan es traca de la seva relació matrimonial, una relació que sembla a punt de fer aigües. En aquest aspecte, és on trobo una mica el punt més fluix de la novel·la, no quan es tracta el tema durant la trama, sinó més aviat al final, un final que jo hauria tallat unes quantes pàgines abans sense aquella dosi final de “sentimentalisme” que sembla traspuar les últimes pàgines de “No Obris els Ulls”. Jo -és una opinió molt personal- hauria deixat un final molt més impactant i amb alguna porta oberta per a l’especulació del lector.

Conclusió: Un gran llibre que continua situant el llistó de les novel·les d’en John Verdon molt i molt alt, tant alt com el seu precedent “Sé el Que Estàs Pensant”. La trama us farà passar una gran estona i si no sou aficionats als thrillers segur que després d’aquestes dues novel·les us ho repenseu. 100% recomanable!

Títol: No Obris els Ulls
Títol Original: Shut Your Eyes Tight
Saga/Núm.: Dave Gurney, vol 2
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Gènere: Ficció – Thriller
Nota: Excel·lent