StarkBiblion: La Biblioteca d'un Lletraferit

Aquesta és una d’aquelles novel·les que voltant per la llibreria mai hauria comprat tot i que l’edició de la mateixa és impecable i fora del comú gràcies a la combinació de colors negre i porpra i d’un llom negre espectacular. Però gràcies a una entrevista que li van fer a l’autor a El Món a RAC1 se’m va despertar el cuquet de la curiositat i vaig decidir tirar-me a l’aventura. Retrum és una novel·la de vampirs que segueix una mica el camí de la saga Crepuscle, però al contrari que aquesta última, en la novel·la d’en Francesc Miralles els vampirs són éssers fantàstics, són més una simbologia i una mitologia d’un corrent social, del món gòtic en el que es veu immers el nostre protagonista: en Christian.

En Christian és un adolescent que ha perdut el seu germà bessó en un accident de moto, fet que provoca que per la culpa que sent, s’aïlli de la societat i de la família, i passi les hores mortes escoltant música clàssica i llegint poesia sense gaires ànims de fer gran cosa més. La mort del germà també ha provocat la ruptura de la relació dels pares, agreujant la situació d’en Christian que es troba de cop i volta vivint en una casa, sol, amb un pare que l’ignora i que queda catatònic davant de la TV quan no és a la feina. Però tot canvia un dia en que, en una de les seves visites al cementiri de Teià, en Chirstian troba un guant llarg de noia, una noia que cantava com els àngels, dolçament i que el deixa completament encisat. Temps després en Christian coneix la propietària d’aquest guant: l’Alexia, que amb la seva colla d’amics d’aspecte gòtic l’intenten foragitar del cementiri, provocació en la que en Chris respon enfrontant-s’hi. Impressionats per aquesta reacció, la colla de gòtics li expliquen que formen part d’una ordre secreta anomenada Retrum que es reuneix en els cementiris i que miren d’establir comunicació amb els morts. Si en Chris vol esdevenir membre del clan haurà de passar una prova: dormir tota una nit al cementiri. Després d’assolir la fita, en Christian s’entregarà en cos i ànima al grup i a les seves pràctiques, deixant de banda la sol·litud que el caracteritzava fins llavors i esdevenint un “pàlid” més, mentre que Alexia, mica en mica, esdevé quelcom més que una amiga i companya d’aventures mentre que l’Alba, la seva companya de classe, mira d’aconseguir el mateix.

Retrum és una història de sol·litud, tristesa i amor. És un triangle amorós, una història d’amor tràgica al més pur estil Romeu i Julieta, dinàmica, ràpida i fàcil de llegir, amb escenes i descripcions de sentiments que arriben al cor del lector. L’acció es precipita cap a la segona meitat del llibre, quan en un viatge amb Interrail, en un cementiri de Londres, el grup pateix una desgràcia que afecta especialment en Chris, fent que retornin els mals dies, que la sol·litud i la tristesa tornin a ocupar el pensament del nostre protagonista, un llast del que ja sembla que difícilment se’n desfarà tot i l’evolució de la relació amb l’Alba i el descobriment de secrets sorprenents de Retrum.

El llibre està estructurat amb capítols que varien de grandària depenent de les escenes que s’hi descriuen, en un estil narratiu molt televisiu, un format que li dona un dinamisme espectacular i difícil de trobar en d’altres novel·les, però per desgràcia té un final massa precipitat i agafat amb pinces que fan davallar la qualitat de l’obra. Sembla com si Miralles no hagués sabut com acabar la història d’en Christian, Alexia i companyia. Una pena ja que exceptuant aquest punt, el llibre és força interessant.

Conclusió: Llibre perfecte per llegir en èpoques fosques on hi predomina el desànim per gaudir d’una bonica història d’amor amb final incert i que evita els happy end tant típics en la societat nord-americana.

Títol: Retrum
Títol Original: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Gènere: Terror – Vampírica/Gòtica
Nota: Bé Alt